P O N S    T E L L O

Pons Tello 2006. Dau al quatre, 80 x 80 cm
Tècnica mixta: ferro rovellat i resines
Pons Tello
Pons Tello 2006. Duet, 80 x 80 cm
Tècnica mixta: ferro rovellat i resines
Pons Tello 2006. Emblema, 80 x 80 cm
Tècnica mixta: ferro rovellat i resines
Pons Tello 2006. Empremta dels orígens, 80 x 80 cm
Tècnica mixta: ferro rovellat i resines
Pons Tello 2006. Les cèl.lules de l'òxit, 80 x 80 cm
Tècnica mixta: ferro rovellat i resines
Pons Tello 2002. Mestral, 80 x 80 cm
Tècnica mixta: ferro rovellat i resines
Pons Tello 2006. Tàrraco en blau, 100 x 80 cm
Tècnica mixta: ferro rovellat i resines
Pons Tello 2006. Tàrraco en vermell, 100 x 80 cm
Tècnica mixta: ferro rovellat i resines
Pons Tello 2006. Torre de tres, 80 x 80 cm
Tècnica mixta: ferro rovellat i resines
Pons Tello 2002. Trinitat, 80 x 80 cm
Tècnica mixta: ferro rovellat i resines

Filosofia de treball: Pons Tello (Barcelona, 1960) experimenta a partir de composicions matèriques elaborades amb resines minerals i ferro rovellat. Estableix un diàleg amb les peces metàl·liques, amb els objectes de rebuig de la societat industrial, per aconseguir una redimensió de context i funció, on l'obra evoluciona cap a una pintura quasi escultòrica. Una pintura poc convencional, que s'interroga sobre el pas del temps, sobre els efectes de la climatologia en els materials, alhora que analitza els límits mateixos de la plàstica i juga amb les paradoxes sensorials de les formes que emergeixen dels quadres.

Text de presentació de l’exposició Age of iron
al Centre Mèdic Teknon de Barcelona (27 de juny a l’11 d’agost),
dins del programa cultural Ars et Scientia:
La societat industrial crea el mite del domini irreversible de la natura. El paisatge muda d’aspecte. Allà on hi havia boscos i camps, s’enlairen grans estructures de ferro, edificis, factories, grues, màquines ressonants, que aspiren a inculcar una nova concepció del món i de la vida. Però aviat alguns elements d’aquesta civilització mecanitzada, en uns cicles productius canviants, esdevenen obsolets i desapareixen per a l’ús utilitari. Després del seu desballestament, només en queden les restes. A terrenys i descampats de l’extraradi de les metròpolis es sedimenten munts de ferralla abandonats que, paradoxalment, sovint són reconquerits per aquella mateixa natura a la qual pretenien dominar. Veritables vestigis arqueològics que configuren una nova “edat del ferro” rovellat i que la pintora Pons Tello (Barcelona, 1960) recicla per a les seves composicions matèriques. L’artista estableix un diàleg estètic amb aquests elements de la societat industrial per tal d’aconseguir-ne una redimensió de context i funció. Gràcies al tractament del cromatisme i de les textures, les peces ferruginoses ja no es perceben com a metall de rebuig, sinó com a obra d’art que pren forma de pintura quasi escultòrica. El misteri i la força de l’objecte trobat, els efectes de la climatologia en els materials, els diversos processos d’oxidació del ferro: aquests són els principis vertebradors dels treballs pictòrics de Pons Tello. Arqueòloga de fragments i alquimista de l’experimentació, la nostra pintora ultrapassa els límits convencionals de la plàstica i juga amb els volums que emergeixen dels quadres. I ho fa servint-se del ferro. El mateix ferro tel·lúric i essencial que era considerat d’origen diví pels pobles antics.