Va
néixer l'1 de juny de 1902 a la ciutat de Barcelona.
Interessat des de ben jove per l'obra de l'arquitecte Antoni
Gaudí i del seu oncle, el pintor Josep Maria Sert, va
estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de
Barcelona. L'any 1976 fou guardonat amb la Medalla d'Or de l'Acadèmia
d'Arquitectura de França, i el 1981 amb la Medalla d'Or
d'Arquitectura concedida pel Col·legi d'Arquitectes d'Espanya.
Aquell mateix fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat
de Catalunya. Morí el 15 de març de 1983 a la
ciutat de Barcelona.
L'any 1926 viatjà a París, ciutat on conegué
l'obra de Le Corbusier. L'any següent s'incorporà
a l'estudi de Le Corbusier, on hi col·laborà diversos
anys, i amb el qual realitzà el Pla Macià per
remodelar la ciutat de Barcelona.
L'any
1930 començà a projectar els primers edificis,
que reflectien ja el color blanc i la profusió per la
llum, caràcter eminentment mediterrani. Edificis de clara
tendència racionalista, que eludeixen qualsevol ornament
o element innecessari. D'aquesta època en destaquen el
Dispensari Antituberculós o un edifici del carrer Muntaner
de Barcelona.
Cofundador
del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per
al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), lany
1941, emigrà als Estats Units on creà, juntament
amb d'altres arquitectes el Town Planning Associates, estudi
d'arquitectura que projectà diversos plans urbanístics
entre els quals, un pla pilot per a la ciutat de L'Havana.
Professor
d'Arquitectura a la Universitat de Yale, l'any 1953 fou nomenat
degà de l'Escola de Disseny de la Universitat de Harvard,
càrrec que va exercir fins el 1969. El 1955 va fundar
un nou despatx d'arquitectura amb diversos socis, que va realitzar
projectes arreu dels Estats Units, tant comercials, com residencials,
institucionals i d'oficines. A l'entorn de la Universitat de
Harvard va dissenyar diversos edificis que formen part de les
seves obres més representatives i en les quals es reflecteix
l'atmosfera mediterrània que Sert va conservar en els
seus dissenys al llarg de la seva vida professional. Obres
representatives:
*
1930-1931: Edifici d'Habitatges al carrer Muntaner (Barcelona)
* 1932-1936: Casa bloc (Barcelona)
* 1933-1935: Dispensari Antituberculós (Barcelona)
* 1934: Ciutat de Repòs i de Vacances (Barcelona)
* 1936-1937: Pavelló de la República, Exposició
Universal de 1937 (París)
* 1955: Estudi Joan Miró, Fundació Pilar i Joan
Miró (Palma de Mallorca)
* 1958-1965: Centre de la Ciència i Holyoke, Universitat
de Harvard (Boston)
* 1960: Ambaixada dels Estats Units (Bagdad)
* 1961-1963: Apartament de la Universitat de Harvard
* 1964: Fundació Maeght (Saint Paul de Vence, França)
* 1972-1975: Fundació Joan Miró (Barcelona)
Entre
les seves últimes obres podem trobar les cases de Punta
Martinet a Eivissa on ell es va establir (1966-1970), les quals
son un exemple de sobrietat arquitectònica molt d'acord
amb l'arquitectura popular Eivissenca de la qual en fou un gran
admirador. Està enterrat en el sobli cementiri del poblet
de Jesus, vora la ciutat d'Eivissa.