webmaster

Hans Hinterreiter, l'arquitecte de l'art abstracte. A Hinterreiter, l'anomenem arquitecte de l'art abstracte, no només perquè realment va estudiar arquitectura, una professió que no va exercir mai, sinó sobretot, per la qualitat constructiva i sistemàtica de la seva obra. Tot just acabats aquests estudis es va dedicar a l'art de la pintura, una vocació que com una flama interior, mai no havia deixat de cremar en ell. Aquest qualificatiu d'arquitecte de l'art abstracte s'ajusta a la seva radical i absoluta actitud constructiva -quasibé podriem dir arquitectònica- davant de la pintura. En realitat la seva obra pictòrica és com una tesi, en el sentit que pot éssr entesa en la totalitatdel seu procés, sempre que l'espectador hagi tingut accés a tot el procediment teòric i sistemàtic que hi ha al darrera de totes i cada una de les seves obres. Coneguda aquesta sistemàtica, les seves obres poden ésser reproduïdes sense cap problema igual que podem reproduir un edifici. El cos teòric de l'obra de Hinterreiter es basa en el desenvolupament metòdic d'un conjunt de sistemes de formes, en el desenvolupament d'una geometria generativa... Quan l'autor es va instal.lar a Eivissa per segona vegada va anar produïnt la seva obra rigorosa en el marc de la tranquilitat que li oferia el mon rural eivissenc... En el camp de la pintura fou un autor autodidacta. Va conèixer en profunditat l'obra de Wilhelm Ostwald, tant la referida a la teoria del color com la referida a la teoria de les formes. Ostwald fou, de fet, el punt de referència de la seva obra. Hinterreiter va seguir al peu de la lletra la teoria del color de Wilhelm Ostwald; en canvi, va ser en el terreny de la forma , on realment va aprofundir i superar les aportacions del seu mestre de referència. els patrons o xarxes desenvolupats per Ostwald poden ser expandits indefinidament en dues dimansions; per Hinterreiter, aquests patrons no eren capaços de donar una obra acabada. El món de les formes inorgàniques, cristal.lines i minerals no te limits determinats, com les xarxes proposades per Ostwald; en canvi les preocupacions formals de l'autor suís s'anaven encaminant cap a la resolució de nous problemes, com la costrucció de formes en un camp estètic tancat i predeterminat... ( pagines 81 i 82, fragments de la tesi doctoral de Pere Planells; Aportacions teòriques i pràctiques sobre la polivalència, el desenvolupament i la ubicació modular. Universitat de Barcelona )

Hinterreiter, Hans (Winterthur, Suïssa 1902 — Eivissa 1989) ART Pintor. Va estudiar matemàtiques i després arquitectura a la Universitat de Zuric, on es llicencià el 1925 i començà a exercir l’arquitectura, a la vegada que continuava estudis de piano, història i pintura. L’interès per aquesta última disciplina va fer que practicàs el dibuix del natural. De la mà de Wilhem Ostwald, premi Nobel de química, aviat es va sentir atret pel cromatisme, l’abstracció i les formes geomètriques i s’allunyà del realisme figuratiu. El 1934 va viatjar per Espanya i, tot seguit, va decidir establir-se a Eivissa per les bones condicions econòmiques de l’illa, però a causa de la Guerra Civil Espanyola aviat va haver d’abandonar l’illa i tornà a Suïssa, on es va dedicar a estudiar amb més profunditat els textos d’Ostwald. El 1939 retornà a Eivissa i es va establir a Sant Antoni de Portmany i després a Santa Eulària i començà a experimentar amb obres de gran format que exposà a Suïssa. El 1957 publicà el llibre A theory of forms and color i començà una etapa de fecunda creació i d’activitat expositiva, principalment a les més importants galeries de Suïssa i després a altres de San Francisco, Madrid, Berlín i Amsterdam. La primera exposició individual a Eivissa fou el 1965 a la Galeria Carl van der Voort, on tornà a exposar el 1970 i el 1974, etapa en la qual es projectà com a artista internacional. El 1977 el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa li dedicà una exposició antològica. Fins a la seua mort fou una etapa molt fecunda, amb treballs de base geomètrica i matemàtica amb un domini de les estructures i de colors llampants. [MPC]. © Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera - Consell Insular d'Eivissa i Formentera.