© Pere Planells i Bonet. Catedràtic de Dibuix de l'IES Els Tres Turons d'Arenys de Mar.
Curs de dibuix i expressió gràfico-visual
Tema
Fitxa
A L T R E S       C O R B E S
33


Corba és un terme abstracte que fem servir per descriure el moviment d'un punt capaç de generar una línia, en el nostre cas, una línia, la direcció de la qual, té una desviació determinada. Aquest punt en moviment pot ser generat per eines manuals o per una eqüació, aquesta seria la primera gran subdivisió entre corbes gràfiques i corbes tecnico-matemàtiques. Les corbes les podem dividir en famílies, les que ens són més properes les teniu en aquest esquema, el qual no esgota el tema ja que noves corbes s'han incorporat en els últims temps.

Corbes gràfiques
Corbes tècniques, matemàtiques i algebraiques

Ovals i ovoides

Espirals, volutes i arcs.
Les còniques
Les cícliques 2D
Les cícliques 3D
Altres corbes

Gràficament les corbes tècnico-matemàtiques en estar regides per equacions han de ser traçades punt per punt amb l'ajuda de corbes flexibles, plantilles de corbes o, en últim cas a ma. Amb l'ajut de programes informàtics són més fàcils de traçar, tot es converteix en un procés més o menys automàtic.
Avui en aquesta fitxa tractem de les altres corbes, corbes de diferent origen i antiguitat que poden ser traçades amb el nostres einam de dibuix i, les quals en molts de cassos porten el nom dels seus creadors. En un cercador podeu trobar al wikipedia documentació sobre aquests autors.

1) Cissoide de Diocles.- Per a la construcció de la cissoide de Diocles partirem d'una circumferència base o primària de valor de diàmetre arbitrari. Traçarem dues tangents a la circumferència perpendiculars al diàmetre vertical. A partir del punt A traçarem rectes arbitràries (secants a la circumferència) fins la tangent t2. De cada punt de intersecció d'aquestes secants amb la circumferència fins els punts 1, 2,... o 1', 2'...es generen uns segments amb un valor mètric que reproduirem a partir del punt A sobre cada una de les secants corresponents. Els extrems d'aquests últims segments que no són A, defineixen la cissoide. Com podeu comprovar la corba passa pels punts extrems del diàmetre horitzontal. El segment 1C és igual AC com en totes les secants. En una mateixa secant tots els segments vermells dobles són iguals. La tangent t2 és la recta límit de la corba i funciona de fet com una asímptota que la corba mai podrà traspassar.
2) La corba estrofoide.- Per començar el traçat d'aquesta corba cal definir, en primer lloc, els punts 1, 2,... i els seus simètrics 1', 2',... . Tots els punt es troben de la mateixa manera, per tant treballarem com exemple, sobre el punt 1. Prenem la distància del punt 1 a l'orígen de la corba O i amb aquest radi trecem la primera de les circumferències (en vermell). Tot seguit des del punt A tracem la secant a la circumferència de centre 1 que passi pel seu centre, els dos punts d'intersecció de la secant amb la circumferència seran punts de l'estrofoide. En matemàtiques i en geometria, una corba estrofoide, és una corba engendrada a partir d'un punt O (el punt fix) i un punt A també fix que fa de polar respecte de les circumferències traçades en vermell. No cal aclarir que a la part dreta de la corba ja hem obviat les circumferències. La tangent t2 és la recta límit de la corba i funciona de fet com una asímptota que la corba mai podrà traspassar.
3) Concoide de Nicòmedes, un primer cas.- Per realitzar una concoide de Nicòmedes, en aquest cas en que a és menor que h, traçarem des del punt O fins a n un conjunt de segments O1, O2, O3, ... Si perllonguem cada un d'aquests segments en els dos sentits amb el valor AB a partir de cada un dels punts 1, 2, 3, ... obtindrem els punts que defineixen la corba.
4) Concoide de Nicòmedes, un segon cas.- En el cas que a és igual que h, veurem com desapareix el llacet. Procedirem de la mateixa forma que ho havíem fet en el primer cas per tal de construir la corba.
5) Concoide de Nicòmedes, un tercer cas.- En el cas que a és major que h, veurem com també desapareix el llacet. Procedirem de la mateixa forma que ho havíem fet en el primer cas per tal de construir la corba.
6) Cargol de Pascal, un primer cas.- Comencem traçant una circumferència que ens servirà de base per al traçat de la corba. El diàmetre vertical d'aquesta circumferència està definit pels punts PA. A continuació definim una mesura arbitrària que hem anomenat c menor o igual al radi de la circumferència. Utilitzant el punt P com un punt fix, tracem un conjunt de secants a la circumferència, a partir dels punts de tall d'aquestes secants amb la circumferència, cap enfora o cap endins assenyalem la mesura constant C. A' i A'' i tots els seus homòlegs ens definiran la corba de Pascal que en aquest cas i popularment l'anomenem, la llàgrima, per raons evidents.
El llibre de Albrech Dürer Underweysung der Messung (Instrucció sobre les mesures), ja contenia mètodes per a definir cargols de Pascal.
7) Cargol de Pascal, un segon cas.- Comencem traçant una circumferència que ens servirà de base per al traçat de la corba. El diàmetre vertical d'aquesta circumferència està definit pels punts PA.Aquest exercici l'hem realitzat d'una forma diferent, diguem que per acumulació de circumferències, les quals, tenen radis formats per un punt fix P i un punt mòbil (1, 2, 3, ...). Com més circumferències tracem més precís és el contorn que defineixen aquestes circumferències que no és altra que el cargol de Pascal. A continuació, si ho voleu fer com el primer cas procediu com ho hem fet en el primer cas. Definim primer, la mesura arbitrària que hem anomenat c igual al diàmetre de la circumferència. Utilitzant el punt P com un punt fix, tracem un conjunt de secants a la circumferència, a partir dels punts de tall d'aquestes secants amb la circumferència, cap enfora o cap endins assenyalem la mesura constant C. A' i A'' i tots els seus homòlegs ens definiran la corba de Pascal que en aquest cas i popularment l'anomenem, la cardioide, per per la seva semblança a un cor. Podem generar altres cargols de pascal tot fent variacions a la mesura constant C.
8) Corbes de Cassini, el primer cas.- Les corbes de cassini són el lloc geomètric dels punts què el producte de les distàncies de cada punt de la corba a dos punts fixos que anomenarem focus, és constant. Aquesta corba en la seva construcció presenta tres variables bàsiques que tot seguit presentarem tot seguit. El primer cas, el teniu a la part superior. Per a la construcció de la corba en tots el casos tracem una circumferència de centre O i de diàmetre F, F' que seran els punts fixos o focus des dels quals generarem punts de la corba. Tracem el quadrat de costat OF' o F'C (és el mateix), tot seguit des de F' tracem un arc F'2' que ens permetrà trobar el punt D. Sobre la semirecta que passa per F'D i té l'orígen a F', situem un punt arbitrari E, que en aquest primer cas estarà més enllà de D, per sobre de D. Amb el valor F'E de radi des de O tracem la circumferència concèntrica que passa per E i té per vèrtexs els punt A i B. No gensmenys, els punts A i B tenen la mateixa potència respecte de la circumferència de diàmetre FF' i centre O. És per això que quan tracem secants des de A com, per exemple la A2-2', tenim que amb el valor A2 de radi des de F i amb el valor A2' de radi des de F' tracem dos arcs, el creuament dels quals ens donarà un punt de la corba. Si intercanviem aquests valors, el d'F a F' i a l'inrevés tindrem un punt simetric a l'anterior respecte a l'eix O2'.
9) Corbes de Cassini, segon cas.- Aquesta corba en la seva construcció presenta tres variables bàsiques com hem dit i, aquesta, n'és el segon cas, el teniu a la part superior. Per a la construcció de la corba en tots el casos tracem una circumferència de centre O i de diàmetre F, F' que seran els punts fixos o focus des dels quals generarem punts de la corba. Tracem el quadrat de costat OF' o F'C (és el mateix), tot seguit des de F' tracem un arc F'2' que ens permetrà trobar el punt D. Sobre la semirecta que passa per F'D i té l'orígen a F', situem un punt arbitrari E que en aquest coincidirà amb D. Amb el valor F'E de radi des de O tracem la circumferència concèntrica que passa per E i té per vèrtexs els punt A i B. No gensmenys, els punts A i B tenen la mateixa potència respecte de la circumferència de diàmetre FF' i centre O. És per això que quan tracem secants des de A com, per exemple la A2-2', tenim que amb el valor A2 de radi des de F i amb el valor A2' de radi des de F' tracem dos arcs, el creuament dels quals ens donarà un punt de la corba. Si intercanviem aquests valors, el d'F a F' i a l'inrevés tindrem un punt simetric a l'anterior respecte a l'eix O2'.


10) Corbes de Cassini, el tercer cas.- Aquesta corba en la seva construcció presenta tres variables bàsiques com hem dit i, aquesta, n'és el tercer cas, el teniu a la part superior. Per a la construcció de la corba en tots el casos tracem una circumferència de centre O i de diàmetre F, F' que seran els punts fixos o focus des dels quals generarem punts de la corba. Tracem el quadrat de costat OF' o F'C (és el mateix), tot seguit des de F' tracem un arc F'2' que ens permetrà trobar el punt D. Sobre la semirecta que passa per F'D i té l'orígen a F', situem un punt arbitrari E que en aquest cas estarà per sota de D. Amb el valor F'E de radi des de O tracem la circumferència concèntrica que passa per E i té per vèrtexs els punt A i B. No gensmenys, els punts A i B tenen la mateixa potència respecte de la circumferència de diàmetre FF' i centre O. És per això que quan tracem secants des de A com, per exemple la A2-2', tenim que amb el valor A2 de radi des de F i amb el valor A2' de radi des de F' tracem dos arcs, el creuament dels quals ens donarà un punt de la corba. Si intercanviem aquests valors, el d'F a F' i a l'inrevés tindrem un punt simetric a l'anterior respecte a l'eix O2'. En aquest cas el valor de la tangent A3,3', ens permetrà trobar la posició del punt 3 característic d'aquest cas.
11) Lemniscata de Bernoulli.- La Lemniscata de Bernouilli, podria ser considerada una corba de Cassini en la qual el punt E, coincideix amb C. En aquesta corba el punt O és l'únic punt doble de la corba. Aquesta corba fou estudiada abastament per Jackob Bernoulli del qual rep el nom. Lemniscata ve d'una paraula grega ( lêmniskos ) que significa cinta i es refereix a una cinta que donaven als atletes guanyadors dels jocs olímpics de l'antiguitat grega.
12) Lemniscata de Bernoulli, construcció gràfica.- Aquí, en aquesta ampliació del dibuix anterior i, amb claredat, podem veure el procediment de trobada dels diversos punts de la corba. Tracem un feix de secants O1', O2', O3', O4', les quals també intercepten la circumferència en els punts 1, 2, 3, 4. Si agafem els valors O1, O2, O3, O4, i els situem sobre 1', 2', 3' i 4' cap a l'interior de la circumferència, en color verd com podeu veure, trobarem els punts 1'', 2'', 3'' i 4'' de la corba. També podeu trobar els punts de la Lemniscata situant, per exemple, el valor del segment 1-1' i tot situant-lo a partir del punt O en el altre extrem trobaríem el punt 1'' de la Lemniscata.
13) Lemniscata de Gerono, construcció.- Comencem aquest traçat amb una circumferència de diàmetre AB, que és l'eix major de la corba. Tot seguit tracem les tangents t i t' a la circumferència en els punts B i A. Per anar trobant els diferents punts de la corba traçarem un seguit de rectes secants fins les tangents, concretament fins els punts 0, 1, 2, 3, i 4. A continuació des dels punts anteriors tracem paral.leles a l'eix major AB de la corba i, així, trobarem els punts 0, 1, 2, 3, i 4, des dels quals traçarem perpendiculars a l'eix major AB de la corba les quals en intersectar les rectes secants traçades de bon principi, ens donaran els punt 0, 1, 2, 3, i 4 de la Corba de la Lemniscata de Camille-Christophe Gerono.
14) Paràbola virtualis, construcció.- Hem començat per traçar una circumferència base arbitrària i una secant R que passa pel punt A que és l'únic punt dobl de la corba. Per trobar punts de la corba, només hem de traçar feixos de secants perpendiculars a R, fixem-nos però en la secant 1-2. La distància A-1 és la que ens servirà per trobar el punt 1' de la corba ja que A-1 = 1-1'. Per trobar el punt 2' de la corba procedirem de la següent forma, traçarem la corda A-2 i des de 1 amb aquest valor mètric A-2 trobarem 2' sobre la perllongació de la secant 1-2. Tots els punt es troben de la mateixa forma, només ho teniu que comprovar, també podeu trobar la part dreta de la corba per simetria axial de cada un dels punts de la vessant esquerra de la corba en relació a l'eix AR.
15) Paràbola virtualis recta, construcció.- La construcció de la paràbola virtualis recte és molt semblant a l'exercici de la paràbola virtualis comú. El que canvia aquí, és que l'extrem del diàmetre horitzontal D és el punt doble de la corba. Tots els punts es troben de la mateixa forma, només trobant els punts d'un quadrant, per simetria, podrem trobar també tots els punts de la corba. Tracem secants a la circumferència de centre O a partir d'R i perpendiculars a R. Per exemple, tracem la secant 2-1. La distància A-1, fent centre des del punt 2, en intersectar la mateixa secant, ens donarà el punt 1'' de la corba; mentre que la distància A-2, fent centre en el punt 2, en intersecar sobre la mateixa secant ens donarà el punt 1' de la corba.
16) Bifolium simètrica, construcció.- Per a la construcció de de qualsevol punt de la bifolium simètrica es segueix el mateix procediment. Veiem com trobem els punts B i A, doncs, de la bifolium simètrica. En primer lloc tracem la secant que talla la circumferència origen de centre O en els punts A i B. A continuació tracem primer la corda CA i, amb aquest valor de radi tracem un arc des d'A, el qual en intersectar la secant AB ens donarà el punt A exterior de la bifolium simètrica. Tot seguit tracem la corda CB i amb el seu valor mètric tracem un arc des de B, el qual en intersecar la secant corresponent ens donarà el punt B interior de la bifolium simètrica. Tota els punta es troben de la mateixa forma, no cal dir que els punts de la part dcreta de la corba els podem trobar o per simetria o, simplement, aplicant el mateix procediment però en sentit contrari respecte l'eix CO.

17) Corba de Bao, construcció.- La corba de Bao ve a ser una derivada d'un quadrant de circumferència com podrem veure. Partim doncs d'un quadrant de circumferència definit per OAB. Tot seguit, definim arbitràriament el punt homòleg d'A i, per tant, el seu derivat C. A continuació definim O5 i, aquest segment de 5 parts iguals (O-1,1-2,...etc). Anem a veure com a partir del punt 4, trobem el punt 4CB de la corba de Bao ja que tots els punts els trobarem seguint el mateix procediment. Des de 4 tracem dos segments, un paral.lel a 5C, que ens permetra trobar el punt 4'' i l'altra paral.lel a 5A que ens permetra trobar el punt 4'. Des de 4' i 4' ' aixequem perpendiculars, quan la perpendicular traçada des de 4' intersecti l'arc BA, ens permetrà trobar sobre aquest el punt, 4' ' '. Si des de 4' ' ' tracem una paral.lela a OC,en intersecar aquesta amb la perpendicular a OC que havíem aixecat des de 4' ', trobarem el punt 4CB de la corba. Tots els punts es troben de la mateixa forma. No cal dir que d'aquesta forma podríem derivar els quatre quadrants d'una circumferència, esdevinguent la corba una entitat tancada en forma semblant a la de una elipse.
18) Trifolium simètrica, construcció.- Aqui, a la part superior,
19) Quàrtica piriforme, construcció.- Aqui, a la part superior,
20) Folium simple, construcció.- Aqui, a la part superior,
21) Folium duplex o també anomenada bifolium, construcció.- Aqui, a la part superior,
22) Rosàcia, construcció.- Aqui, a la part superior,
23) Òval de Descartes, construcció.- Aqui, a la part superior,
24) Sinoide, construcció.- Aqui, a la part superior,
Traça pel teu compte tots els exercicis anteriors.
Webs relacionades