Curs de dibuix i expressió geomètrica i gràfico-visual
|
|
Tema
|
Fitxa
|
|
APLICACIONS
DE TRASFORMACIONS GEOMÈTRIQUES
|
24
|
|
1)
Unir dos punts A, B, tot passant per un punt d'una recta donada
i que la distància sigui mínima.- Tenim
dos punts A i B,
per resoldre el tema de la mínima distancia entre A
i B
passant per un punt de la recta m procedirem de la següent
manera: fem una reflexió del punt A
emprant m com a eix m o
el que és el mateix, tracem una perpendicular d'A
a m
que serà la mesura més curta fins a m aquesta
mesura la doblem a continuació del primer traçat
i trobem el punt 2 que per reflexió podríem
haver anomenat com a B'. Tot seguit des de 2 tracem una
recta fins el punt B que en intersecar la recta m
ens permetrà trobar el punt 3. Per cloure el tema
i com podem veure la recta trencada A3B
( amb cian ) és la distància
més curta que cercàvem. Us
preguntareu perquè això és així,
imagineu-vos que teniu A i B i els seus punts simètrics
A' i B' respecte d'm. Els quatre punts defineixen un quadrilàter
del qual les diagonals són les mesures més curtes
entre els vèrtex oposats, és per aquesta raó
que el camí més curt d'A fins B passant per un
punt d'm ha de passar necessàriament pel punt 3 ja que
les dues semi diagonals també són les mesures
mes curtes.
|
|
2)
Distància mínima entre dos punts A i B tot passant
per dos punts consecutivament de dues rectes donades m i n.-
Aquest es un exercici molt semblant a
l'anterior. Si en el exercici anterior havíem fet una
sola reflexió sobre un sol eix que era m,
en aquest cas hem de fer dues reflexions sobre m
i sobre n.
Hem començat l'exercici obrint el compas de V
fins a A
per intersecar la perpendicular a m
traçada des de A.
Així trobem el punt 2. Tot seguit des de V
fem la mateixa operació respecte de B
( traçant un arc de radi VB
) i així trobem sobre la perpendicular de B
a n el punt 1. A continuació
tracem una recta des de 1 fins 2 per trobar sobre
n i m
els punts 4 i 3 que serà per on passaran
les rectes que ens donaran l'itinerari més curt per anar
d'A fins a B
passant per un punt d'm
i de n. El resultat és
A34B
(traçat amb cian).
|
|
3)
Situar segments donats AB i BC amb els seus extrems en cada
un dels elements donats, en aquest cas dues circumferències
i una el.lipse.- Tenim una el.lipse i
dues circumferències amb les quals farem el mateix exercici
respecte de l'el.lipse (dos casos) amb dues mesures AB
i CD donades. Comencem per
AB i per la circumferència
de centre O1. Desplacem
el centre O1 horitzontalment
la mesura AB per trobar
O1' des de la qual tracem una nova circumferència
d'igual radi que la de centre O1,
la qua intersecarà l'el.lipse en dos punts si col.loquem
els extrems drets del segment AB
sobre els punts que hem assenyalat com a B
trobarem les dues solucions possibles en el cas d'AB.
A continuació procedirem d'igual manera en el cas del
segment CD.
Hem de dir que segons les posicions dels elements i del valor
del segment donat aquest problema pot no tenir solució.
|
|
4)
Situar triangles equilàters amb els seus vèrtex
sobre tres circumferències donades .- Tenim
tres circumferències concèntriques de radis R1,
R2 i R3.
Si ningú ens ha assenyalat cap punt de partida el podem
triar nosaltres, en aquest cas el punt A,
des del qual amb el compàs tracem un arc de radi AO
fins intersecar la concèntrica de radi R3,
des d'aquesta intersecció amb radi R1
tracem una circumferència igual a la menor que ens havien
donat, aquesta nova circumferència intersecarà
la circumferència de radi R2
en els punts B i C. Els segments AB
i AC son els costats dels
triangles equilàters que cercàvem. Només
teniu que traçar-los per veure com cada un d'ells tindrà
un vèrtex sobre cada una de les circumferències
concèntriques que teníem des d'un bon principi.
|
|
5)
Inscripció en un quadrilàter ABCD un altre quadrilàter
semblant a un també donat EFGH.- Tenim
els quadrilàters ABCD
i EFGH,
els dos de l'esquerra.
Dintre d'ABCD
hem d'inscriure un quadrilàter semblant al EFGH
donat. Traslladem una copia d'EFGH
a la zona d'operacions i procedim a traslladar paral.eles dels
costats AB, BC,
CD i DA
que parteixin dels vèrtex de quadrilàter EFGH,
a continuació veurem que aquestes paral.leles, una vegada
perllongades, s'intersequen per formar el quadrilàter
semblant A'B'C'D', també ens podríem recolzar
en el trasport dels angles t
i s. Tot seguit traslladem
el quadrilàter ABCD
a la zona d'operacions mantenint el paral.lelisme dels seus
costats. Si fem passar rectes pels punts homòlegs A'-A,
B'-B, ets trobarem el centre
d'homotècia i, també, el quadrilàter equivalent
a EFGH, E'F'G'H'
dibuixat en cian que l'haurem trobat
per mitjà dels feixos de rectes de color verd,
tot seguint la direcció de punts homòlegs.
|
|
Webs
relacionades
|
|
|