Les corbes de transició
o corbes d'enllaç, són arcs de circumferència, normalment,
o fraccions dlaltres corbes, que ens permeten enllaçar armònicament,
corbes amb corbes o rectes amb corbes. La majoria d'aquestes corbes s'han de traçar
des dels seus centres d'enllaç. El centre d'enllaç és aquell
punt des del qual podem traçar un arc de circumferència amb el qual
podem enllaçar armònicament dos o més punts (aquests punts,
son punts de tangència) La majoria de les operacions que ens permeten definir
els centres d'enllaç és basen en les equidistàsncies que
en permeten les bisectrius i les mediatrius. Aquests problemes estan intimament
lligats al tema de tangències, podeu veure la fitxa
17 on parlem de les condicions bàsiques de les tangències.
En aquesta pàgina també us presentem la forma d'enllaçar
punt no equidistants respecte d'un vèrtex, i ho fem per mitjà del
traçat de corbes parabòliques. Podeu consultar sobre aquest tema
la fitxa
18_3.
|
| |
| 1)
Corba d'enllaç entre dos punts equidistants A i B d'un vèrtex V,
en un angle recte.-
En primer lloc caldrà traçar la bisectriu de l'angle donat , en
aquest cas, recte. Tot seguit, des d'A o B tracem una perpendicular
al costat amb els escaires i, quan aquesta intersecti la bisectriu trobareu el
centre d'enllaç CE, des del qual podreu
traçar l'arc de circumferència que enllaçarà armònicament
el punt A i B, els quals són punt de tangència de
l'arc sobre els costats de l'angle recte V. |
|
|
| 2)
Corba
d'enllaç entre dos punts equidistants A i B d'un vèrtex V, en un
angle agut.- En primer
lloc caldrà traçar la bisectriu de l'angle donat , en aquest cas,
agut. Tot seguit, des d'A o B tracem una perpendicular al costat
amb els escaires i, quan aquesta intersecti la bisectriu trobareu el centre d'enllaç
CE, des del qual podreu traçar l'arc
de circumferència que enllaçarà armònicament el punt
A i B, els quals són punt de tangència de l'arc sobre
els costats de l'angle recte V. |
|
|
| 3)
Corba
d'enllaç entre dos punts equidistants A i B d'un vèrtex V, en un
angle obtus.- En primer
lloc caldrà traçar la bisectriu de l'angle donat , en aquest cas,
obtús. Tot seguit, des d'A o B tracem una perpendicular al
costat amb els escaires i, quan aquesta intersecti la bisectriu trobareu el centre
d'enllaç CE, des del qual podreu traçar
l'arc de circumferència que enllaçarà armònicament
el punt A i B, els quals són punt de tangència de
l'arc sobre els costats de l'angle recte V. |
|
|
| 4)
Enllaç de punts situats aleatoriament en el espai per mitjà d'arcs
de circumferència.-
Nosaltres primer de totem unit els punts donats A, B, C,D, E, F, G per mitjà
de segments. A continuació hem traçat les mediatrius de tots
ells. El primer centre d'enllaç CE1
és arbitrari, i com que esta sobre la mediatriu del segment AB ens permet
anllaçar aquests dos punts extrems del segment per mitjà d'un arc
de circumferència. El següent centre d'enllaç,
el CE2 estarà condicionat pel primer ja que
el punt B és un punt de tangencia entre dos arcs de dues circumferències,
els quals, les quals, tindrien els centre alineats amb el punt de tangència
B. Ajuntant doncs per mitjà d'una recta
l'últim centre d'enllaç trobat amb
l'últim punt enllaçat trobarem sempre el següent centre
d'enllaç. |
| |
| 5)
Enllaç de punts no equidistants A i B d'un vèrtex V, en un
angle qualsevol per mitjà d'una corba parabòlica.-
Es tracta de dividir els dos segments desiguals posicionats en una relació
angular qualsevol, en parts iguals, com més parts millor ja que
donarem més presició i definirem millor la corba parabòlica.
Després, només caldrà ajuntar l'ultim punt de VB en aquest
cas amb el primer de l segment VA, el penúltim de VB amb el segon de VA,
i així consecutivament... La corba la veurem apareixer lentament davant
els nostres ulls. |
| |
| 5a)
Enllaç de punts no equidistants A i B d'un vèrtex V, en un
angle qualsevol per mitjà d'una corba parabòlica. Primera ampliació. |
| |
| 5b)
Enllaç de punts no equidistants A i B d'un vèrtex V, en un
angle qualsevol per mitjà d'una corba parabòlica. Segona ampliació. |
| Aplicació
d'enllaços per a la confecció de lletres. |
| |
| 6)
Confecció d'una lletra per mitjà d'enllaços de punts equidistants
de vèrtex. Hem
de partir d'una lletra de pal sec, sense ornaments anomenats serifes. |
| |
| 7)
Confecció d'una lletra per mitjà d'enllaços de punts equidistants
de vèrtex. Una
vegada decidides les serifes que volem realitzar en un esbós a part, procedim
a traçar les operacions tal i com ho hem fet en els exercicis 1, 2, i 3
d'aquesta mateixa fitxa. Trobem els
centres d'enllaç CE1,
CE2 i CE3 ,
per tot seguit procedir a traçar els
enllaços de les serifes. |
| |
| 8)
Confecció d'una lletra per mitjà d'enllaços de punts equidistants
de vèrtex. Aqui,
com podeu veure, ja hem esborrat la lletra de pal sec que ens ha servid de de
base. |
| |
| 9)
Confecció d'una lletra per mitjà d'enllaços de punts equidistants
de vèrtex. Aqui,
com podeu veure, hem esborrat les operacions i només ens hem quedat amb
la lletra i els centres d'enllaç i les acotacions del radis amb els que
hem traçat les corbes d'enllaç de les serifes.. |
| |
| 10)
Confecció d'una lletra per mitjà d'enllaços de punts equidistants
de vèrtex. Aqui,
podeu veure la lletra definitiva sense cap operació ni acotació
i colorejada. |
Confecció
d'una lletra R |
|
11)
Confecció d'una lletra per mitjà d'enllaços de punts equidistants
de vèrtex. En
cian estan indicats el centres
dels arcs d'enllaç i en vermell estan
indicats els punts de tangència i de canvi de direcció
del contorn. |
|
12)
El resultat de la lletra R plantejada en el exercici 6. |
Traça pel teu compte tots els exercicis anteriors i les inicials del teu
nom i cognom. |
Webs
relacionades |
|
