Curs de dibuix i expressió geomètrica i gràfico-visual
|
|
Tema
|
Fitxa
|
|
ESTRIS
D'EXPRESSIÓ GRÀFICA I DE RECOLZAMENT AL TRAÇAT
|
2
|
Definició del dibuix tècnic.- El
dibuix tècnic és un llenguatge de comunicació
i de definició de la forma, es basa amb la geometria
i en un conjunt de normes d'expressió gràfica
que tenen com a fi, convertir en entenedor qualsevol projecte
tecnològic que sol esxtar sotmès a una serie
de regles acceptades nacional o internacionalment que coneixem
sota el nom de normalització.
La geometria com a suport del dibuix
tècnic.- Les geometries que estan darrera
del dibuix tècnic són, per una banda la geometria
euclidiana quan parlem, sobretot de geometria
plana i, per altra, quan parlem de geometria
de l'espai, tenim la geometria
descriptiva.
El traçat dels dibuixos.-
El desenvolupament de la destresa en els traçats només
es pot adquirir a traves del treball i del bon us que fem
dels estris de dibuix. En quan al traçat i, sobretot,
a la realització d'exercicis, hem de diferenciar
tres passos. El primer seria el
plantejament, el segon les operacions
i el tercer el resultat. Si només
disposem del llapis 3H per al traçat, les operacions
s'han de fer a molt baixa pressió per tal de facilitar
el poder esborrar en cas d'error i el resultat s'ha de pressionar
més el llapis, en quan al plantejament del problema
que se suposa que ens l'han donat estaria fet a pressió
de llapis mitjana. La netedat i la
claredat del traçat és fonamental en qualsevol
representació tècnica. Una part molt
important de qualsevol traçat és l'acotació
d'aquest on s'indiquen els valors mètrics d'una figura
o representació.
Objectiu del dibuix tècnic.-
La suma d'aquests elements, és la que fa possible la
elaboració de projectes tecnològics ja siguin
del camp de l'enginyeria, l'arquitectura, l'interiorisme i
la decoració o el disseny en general i molt especialment
l'industrial.
Materials i estris que intervenen
en el dibuix tècnic.- El tauler
o taula de dibuix, el paper,
els estris de traçat ,
els estris d'assistència al traçat
i altres materials complementaris com puguin ser aquells programes
específics CAD, Computer-aided
design (sigles anglosaxones de Disseny assistit per
ordinador) i els mateixos ordinadors,
impressores i traçadors
de diferent format i mesura.
Els taulers o taules de dibuix.-
Són molt variats els suports sobre els quals fem el
dibuix; uns son fixos com les taules de inclinació
variable, més o menys professionals i uns altres portàtils
com els taulers de dibuix fets en materials diversos i que
permeten fer traçats de camp normalment per a formats
normalitzats A4, A3 i altres.
El paper de dibuix.- El
paper és elaborat a base de pasta de paper que pot
contenir materials molt diversos segons el tipus de paper
i la seva funció, normalment la basta base pot està
feta en base a cel.lulosa, fusta, draps, paper reciclat, etc.
Aquestes matèries es trituren i netegen amb solucions
càustiques, posteriorment s'assequen i es tracten segons
la seva funció. El paper de dibuix tècnic que
és el que aquí ens interessa ha de tenir una
superfície rígida i uniforme, evidentment n'hi
ha de moltes qualitats i preus, però, en general, han
de permetre un bon traçat tant a llapis com a tinta
i si hom ha d'esborrar, d'aquesta acció no n'ha de
quedar rastre. De paper de dibuix tècnic n'hi ha de
tres grans tipus:
El paper opac que és el que més es fa
servir, normalment de color blanc i de gramatge
alt, aproximadament sobre 150 g/m2 ( pes
del paper expressat en grams per metre quadrat ), el
paper translúcid de polièster com el
paper vegetal o els papers d'acetat, completament transparents,
es fan servir per superposar diverses capes de dibuix en un
projecte o per comparar dibuixos. Per altra banda tenim tots
els papers mil·limetrats amb diverses quadricules
o retícules com poden ser les axonomètriques.
Aquests poden ser opacs o transparents. tots ells es fan servir
per diversos tipus de projectes, gràfiques i esbossos,
etc.
Els estris de traçat.-
Els estris de traçat són, els llapis,
els portamines, els retoladors,
els estilògrafs o plomes
tècniques i els compassos.
Els llapis, bàsicament, estan fets d'una barreja
de grafit i sorres micro-fines, compactats ambdós amb
un aglutinant. Els utilitzats en el dibuix tècnic són
llapis durs,o el que és el mateix, tots aquells definits
per un nombre que és el grau de duresa i una H ( hard
= dur ). Normalment tot i que la sèrie de dureses va
de l'1 al 9, els més corrents són 2H, 3H o 4H.
Els llapis que no son de dibuix tècnic tenen un nombre
d'1 a 9 i una lletra que en aquest cas és la B ( black
= negre ), es tracta de llapis que tenen molt de grafit, els
quals no serveixen per dibuix tècnic perquè
embrutarien els traçats, la seva definició i
precisió, degut a que ennegreixen molt en tenir una
alta proporció de grafit. Els portamines són
estris de metall i/o plàstic que allotgen al seu interior
un cilindre metàl·lic a l'interior del qual
s'allotja la mina de grafit. L'avantatge respecte del llapis
de grafit és que no cal fer punta, la desavantatge
és que segons el gruix si pressiones massa es trenca
en facilitat. La mina quan no es fa servir es pot amagar.
Normalment, els gruixos d'aquestes mines per a dibuix tècnic
poden oscil·lar entre 0'2 i i 2 mm de diàmetre
tot i que per a dibuix artístic n'hi ha de molt més
gruixudes. Les mines per a dibuix tècnic han de ser
també H3 o H2 com els llapis de fusta. Els estilògrafs
són per passar a tinta els dibuixos i en trobem al
mercat de recarregables i de càrrega recanviable. Els
gruixos de línia dels estilògrafs oscil·len
entre el 0'18 mm i 2 mm. els estilògrafs exigeixen
un manteniment curós perquè no s'embussin. Els
retoladors, sobretot els no recarregables, a l'aula resulten
més pràctics, tot i que la seva punta de fibra
es sol deformar davant un tracte agressiu, millor en aquest
cas no pressionar gaire a l'hora de traçar. Els compassos
són instruments de construcció geomètrica
que serveixen per traçar circumferències i arcs
de circumferències, per comparar i per transportar
distàncies. El verb llatí compassare significava
«mesurar amb els seus passos».
Els estris de recolzament al traçat.-
Els estris que recolzen i fan possible un bon traçat
són l'escaire, el cartabó,
el compàs, el paral·lex,
el tecnígraf, les plantilles
( plantilles Burgmestre ( de corbes) i altres que podeu trobar
per a usos molt diversos) de plàstic transparent poden
servir per retolar per traçar , etc. i poden ser fixes
o flexibles en alguns casos com els de les corbes, les plantilles
de corbes flexibles, concretament, són de filferro
cobert de goma i la fem adaptar a la corba que desitgem traçar.
També tenim el regle mil·limetrat,
el semicercle graduat, les gomes
d'esborrar, els afinadors de
puntes i les maquinetes de fer
punta. Per altra banda el mercat ens ofereix unes sèries
amplíssimes de materials complementaris transferibles
al paper. Hi ha empreses dedicades a la creació d'aquests
complements, ja siguin lletres, nombres, elements arquitectònics
o geogràfics, trames, colors, etc.
|
|
4)
Angles que podem traçar amb el cartabó i l'escaire
individualment.- Com podem veure en els
dibuixos anteriors amb el cartabó i l'escaire consecutivament
podem traçar els angles de 90º,
60º, 30º,
120º i 150º
i 90º,45º
i 135º.
|
|
4)
Angles que podem traçar tot combinant el cartabó
i l'escaire.- En les dues posicions combinades
dels escaires podem veure la manera de traçar els angles
de 15º, 105º, 75º i 165º
que hem de sumar als angles que podem traçar a partir
de cada un dels escaires i que hem vist anteriorment.
|
|
5)
Traçat de paral.leles amb l'escaire i el cartabó.-
A les figures superiors podem veure com
traçar paral.leles a una direcció donada determinada
( a ). Primer col.loquem l'hipotenusa
de l'escaire ajustada a la direcció a citada, tot seguit
recolzem la hipotenusa del cartabó sobre un dels catets
de l'escaire i fixem la seva posició, finalment, ja podem
fer lliscar el catet de l'escaire sobre la hipotenusa del cartabó
fixat i immòbil en les direccions dels vectors vermells
i així ja podem anar traçant les paral.leles a
la direcció a que desitgem
o necessitem. A les figures superiors teniu una versió
en 2D i una en perspectiva de la operació.
|
|
5)
Traçat de perpendicular a les paral.leles traçades
en l'exercici anterior.- Mantenint la
posició fixada del cartabó podem traçar
perpendiculars a les línies que havíem traçat
en l'exercici anterior, només hem tingut que canvia de
catet a l'hora de recolzar l'escaire ja que els dos catets de
l'escaire estan en relació de perpendicularitat, en relació
normal. Podeu veure en els dos dibuixos superiors una versió
2D i una versió en perspectiva del mateix exercici.
|
|
6)
El semicercle graduat.- El semicercle
graduat, cercle graduat en els casos en que és sencer
o goniòmetre són els noms que reben uns instruments
de recolzament al traçat que serveixen per prendre mesures
d'angles i per transportar-los.
|
|
7)
Us del semicercle graduat.- Com podeu
veure a la figura superior per transportar un angle fem coincidir
el centre del semicercle graduat amb el vèrtex de l'angle,
també hem de fer coincidir un dels costats de l'angle
en aquest cas l'horitzontal amb la horitzontal del semi-cercle
graduat que passa per les senyals de 0º i 180º per,
a continuació, assenyalar sobre l'arc de mesures del
semicercles, sobre la seva graduació, l'angle que cerquem
expressat en graus, en aquest cas 32º.
|
|
Webs
relacionades
|
|
|