Definició del dibuix tècnic.- El dibuix tècnic és un llenguatge de comunicació i de definició de la forma, es basa amb la geometria i en un conjunt de normes d'expressió gràfica que tenen com a fi, convertir en entenedor qualsevol projecte tecnològic que sol esxtar sotmès a una serie de regles acceptades nacional o internacionalment que coneixem sota el nom de normalització.
La geometria com a suport del dibuix tècnic.- Les geometries que estan darrera del dibuix tècnic són, per una banda la geometria euclidiana quan parlem, sobretot de geometria plana i, per altra, quan parlem de geometria de l'espai, tenim la geometria descriptiva.
El traçat dels dibuixos.- El desenvolupament de la destresa en els traçats només es pot adquirir a traves del treball i del bon us que fem dels estris de dibuix. En quan al traçat i, sobretot, a la realització d'exercicis, hem de diferenciar tres passos. El primer seria el plantejament, el segon les operacions i el tercer el resultat. Si només disposem del llapis 3H per al traçat, les operacions s'han de fer a molt baixa pressió per tal de facilitar el poder esborrar en cas d'error i el resultat s'ha de pressionar més el llapis, en quan al plantejament del problema que se suposa que ens l'han donat estaria fet a pressió de llapis mitjana. La netedat i la claredat del traçat és fonamental en qualsevol representació tècnica. Una part molt important de qualsevol traçat és l'acotació d'aquest on s'indiquen els valors mètrics d'una figura o representació.
Objectiu del dibuix tècnic.- La suma d'aquests elements, és la que fa possible la elaboració de projectes tecnològics ja siguin del camp de l'enginyeria, l'arquitectura, l'interiorisme i la decoració o el disseny en general i molt especialment l'industrial.
Materials i estris que intervenen en el dibuix tècnic.- El tauler o taula de dibuix, el paper, els estris de traçat , els estris d'assistència al traçat i altres materials complementaris com puguin ser aquells programes específics CAD, Computer-aided design (sigles anglosaxones de Disseny assistit per ordinador) i els mateixos ordinadors, impressores i traçadors de diferent format i mesura.
Els taulers o taules de dibuix.- Són molt variats els suports sobre els quals fem el dibuix; uns son fixos com les taules de inclinació variable, més o menys professionals i uns altres portàtils com els taulers de dibuix fets en materials diversos i que permeten fer traçats de camp normalment per a formats normalitzats A4, A3 i altres.
El paper de dibuix.- El paper és elaborat a base de pasta de paper que pot contenir materials molt diversos segons el tipus de paper i la seva funció, normalment la basta base pot està feta en base a cel.lulosa, fusta, draps, paper reciclat, etc. Aquestes matèries es trituren i netegen amb solucions càustiques, posteriorment s'assequen i es tracten segons la seva funció. El paper de dibuix tècnic que és el que aquí ens interessa ha de tenir una superfície rígida i uniforme, evidentment n'hi ha de moltes qualitats i preus, però, en general, han de permetre un bon traçat tant a llapis com a tinta i si hom ha d'esborrar, d'aquesta acció no n'ha de quedar rastre. De paper de dibuix tècnic n'hi ha de tres grans tipus:
El paper opac que és el que més es fa servir, normalment de color blanc i de gramatge alt, aproximadament sobre 150 g/m2 ( pes del paper expressat en grams per metre quadrat ), el paper translúcid de polièster com el paper vegetal o els papers d'acetat, completament transparents, es fan servir per superposar diverses capes de dibuix en un projecte o per comparar dibuixos. Per altra banda tenim tots els papers mil·limetrats amb diverses quadricules o retícules com poden ser les axonomètriques. Aquests poden ser opacs o transparents. tots ells es fan servir per diversos tipus de projectes, gràfiques i esbossos, etc.
Els estris de traçat.- Els estris de traçat són, els llapis, els portamines, els retoladors, els estilògrafs o plomes tècniques i els compassos. Els llapis, bàsicament, estan fets d'una barreja de grafit i sorres micro-fines, compactats ambdós amb un aglutinant. Els utilitzats en el dibuix tècnic són llapis durs,o el que és el mateix, tots aquells definits per un nombre que és el grau de duresa i una H ( hard = dur ). Normalment tot i que la sèrie de dureses va de l'1 al 9, els més corrents són 2H, 3H o 4H. Els llapis que no son de dibuix tècnic tenen un nombre d'1 a 9 i una lletra que en aquest cas és la B ( black = negre ), es tracta de llapis que tenen molt de grafit, els quals no serveixen per dibuix tècnic perquè embrutarien els traçats, la seva definició i precisió, degut a que ennegreixen molt en tenir una alta proporció de grafit. Els portamines són estris de metall i/o plàstic que allotgen al seu interior un cilindre metàl·lic a l'interior del qual s'allotja la mina de grafit. L'avantatge respecte del llapis de grafit és que no cal fer punta, la desavantatge és que segons el gruix si pressiones massa es trenca en facilitat. La mina quan no es fa servir es pot amagar. Normalment, els gruixos d'aquestes mines per a dibuix tècnic poden oscil·lar entre 0'2 i i 2 mm de diàmetre tot i que per a dibuix artístic n'hi ha de molt més gruixudes. Les mines per a dibuix tècnic han de ser també H3 o H2 com els llapis de fusta. Els estilògrafs són per passar a tinta els dibuixos i en trobem al mercat de recarregables i de càrrega recanviable. Els gruixos de línia dels estilògrafs oscil·len entre el 0'18 mm i 2 mm. els estilògrafs exigeixen un manteniment curós perquè no s'embussin. Els retoladors, sobretot els no recarregables, a l'aula resulten més pràctics, tot i que la seva punta de fibra es sol deformar davant un tracte agressiu, millor en aquest cas no pressionar gaire a l'hora de traçar. Els compassos són instruments de construcció geomètrica que serveixen per traçar circumferències i arcs de circumferències, per comparar i per transportar distàncies. El verb llatí compassare significava «mesurar amb els seus passos».
Els estris de recolzament al traçat.- Els estris que recolzen i fan possible un bon traçat són l'escaire, el cartabó, el compàs, el paral·lex, el tecnígraf, les plantilles ( plantilles Burgmestre ( de corbes) i altres que podeu trobar per a usos molt diversos) de plàstic transparent poden servir per retolar per traçar , etc. i poden ser fixes o flexibles en alguns casos com els de les corbes, les plantilles de corbes flexibles, concretament, són de filferro cobert de goma i la fem adaptar a la corba que desitgem traçar. També tenim el regle mil·limetrat, el semicercle graduat, les gomes d'esborrar, els afinadors de puntes i les maquinetes de fer punta. Per altra banda el mercat ens ofereix unes sèries amplíssimes de materials complementaris transferibles al paper. Hi ha empreses dedicades a la creació d'aquests complements, ja siguin lletres, nombres, elements arquitectònics o geogràfics, trames, colors, etc.

http://www.scribd.com/doc/6801635/Instrumentos-de-Dibujo-Lunes-021006
http://www.mcgraw-hill.es/bcv/guide/capitulo/8448149556.pdf
http://www.dideco.es/igral/PDF/DIDECO/dibujo.pdf
http://www.staedtler.es/dibujo_industrial.Staedtler