|
En
el pla es poden manifestar tres direccions fonamentals en forma de rectes
o segments; l'horitzontal, la seva normal, la vertical i la inclinada.
No hi ha dubte que el humans simplifiquem d'aquesta manera empesos per
la nostra psicologia. De fet tenim ben gravades en la nostra fisiologia
de l'equilibri, la direcció vertical i la horitzontal. Caminem
verticals al terra i descansem normalment en posició horitzontal.
La direcció inclinada ens suggereix dinamisme, desequilibri,
tensió, suport i, també, inestabilitat. Sabem que per
la gravetat, si col·loquem un pal inclinat caurà i esdevindrà
estable en el plànol horitzontal. S'aguantaria, però,
si li oposéssim un altra pal, simètric a ell inclinat
en forma oposada. La tendència i tensió a esdevindre horitzontal,
es veuria anul·lada. En el vèrtex s'acumularien les forces
oposades les quals s'equilibrarien. La direcció egocèntrica
com és la circumferència representa un retorn constant.
El nostre mon, el petit representat pel ventre de la mare, el nostre
planeta, i potser, fins i tot, el nostre cosmos son realitats que s'han
introduït, nogensmenys en la nostra concepció psicològica
del món.
Una vegada definides aquestes direccions, veiem que passa amb les formes
geomètriques bàsiques i tancades. Parlem del quadrat,
del triangle equilàter i del cercle. A partir d'aquestes
formes bàsiques, evidentment senzilles, hom pot generar per secció,
operant geomètricament sobre elles, una infinitat de formes més
complexes, carregades de contingut i d'expressivitat aptes per a la
comunicació visual. No totes les formes bàsiques són
modulables, no totes permeten compactar l'espai com anirem veient.
|
|
Per
una part, veiem que el quadrat és una forma geomètrica
molt equilibrada, si tenim en compte que conté les dues direccions
fonamentals, la horitzontal i la seva normal la vertical, símbols
del repòs i de l'equilibri. No només podem considerar
el quadrat mol equilibrat per les raons ara exposades, sinó,
també per la seva qualitat de modulació de l'espai, per
la facilitat en que amb ell es poden fer xarxes rectangulars o quadrades.
El super mòdul es sembla al mòdul. Es la forma més
estable de totes i la més rígida també. És
una forma capaç d'omplir espais. Les rajoles en són un
bon exemple. Les direccions del contorn ja ens suggereixen una trama
harmònica i monòtona. El quadrat conté les línies
bàsiques constructives que conformen l'equilibri humà.
Del quadrat i de les seves formes derivades se'n generen tota mena de
retícules i estructures que configuren l'entorn humà.
|
|
Quan
el triangle equilàter, per una part te una direcció
molt estable, si un dels seus costats és paral·lel a la
nostra horitzontal o als límits del paper, mentre que els altres
dos son dus direccions inestables que com ja hem dit es recolzen i,
en certa manera, s'anul·len. Si presentem el triangle equilàter
en forma obliqua sobre el plànol, la sensació d'inestabilitat
augmenta. Les tres direccions dels costats tendeixen a dispersar la
nostra visual amb sis sentits i tres direccions. Aquesta forma també
te la capacitat de compactar l'espai tot i que els contorns resultats
moltes vegades són línies trencades. El triangle equilàter
conté la línia horitzontal i la inclinada si el visualitzem
recolzat sobre un costat. La línia recta horitzontal ens refereix
a una significació planera de pau sobre la que si transita amb
naturalitat. Espai obert i verge podria ser una altra significació,
espai franc també. Per altra banda el triangle equilàter
conté la línia inclinada, una línia dinàmica
i gens estable. Aquí tenim dos super mòduls de contorn
més harmònic.
|
|
Amb
el cercle, trobem una forma densa però inestable, dinàmica
per la seva tendència a rodolar, una forma molt centrada i molt
capaç de centrar l'atenció ja que, és per si mateixa,
per les qualitats del seu contorn que és la circumferència,
la forma que defineix més harmònicament el dins i el fora.
El canvi constat de direcció del contorn, anul·la, en
determinada forma al complexitat de diverses direccions davant la nostra
percepció. El cercle és l'única forma bàsica
que no és capaç de compactar l'espai, si compactem múltiples
d'aquesta forma sempre tindrem petits racons buits. El cercle conté
la corba, una forma amable i acollidora que podem relacionar amb el
temps, sempre acabem retornant al mateix punt amb ella, sense canvis
direccions. La relacionem també amb el moviment. La roda en seria
un exemple de l'aplicació més celebrada de del cercle
i la circumferència. Parlem de la roda del temps, del cercle
de colors, etc.
|
Curs
de dibuix i expressió gràfico-visual
