© Pere Planells i Bonet. Catedràtic de Dibuix de l'IES Els Tres Turons d'Arenys de Mar. Amb la col.laboració de Maria Romero Pérez.
    Curs de dibuix i expressió gràfico-visual
Tema
Fitxa
FORMES BÀSIQUES
16
En el pla es poden manifestar tres direccions fonamentals en forma de rectes o segments; l'horitzontal, la seva normal, la vertical i la inclinada. No hi ha dubte que el humans simplifiquem d'aquesta manera empesos per la nostra psicologia. De fet tenim ben gravades en la nostra fisiologia de l'equilibri, la direcció vertical i la horitzontal. Caminem verticals al terra i descansem normalment en posició horitzontal. La direcció inclinada ens suggereix dinamisme, desequilibri, tensió, suport i, també, inestabilitat. Sabem que per la gravetat, si col·loquem un pal inclinat caurà i esdevindrà estable en el plànol horitzontal. S'aguantaria, però, si li oposéssim un altra pal, simètric a ell inclinat en forma oposada. La tendència i tensió a esdevindre horitzontal, es veuria anul·lada. En el vèrtex s'acumularien les forces oposades les quals s'equilibrarien. La direcció egocèntrica com és la circumferència representa un retorn constant. El nostre mon, el petit representat pel ventre de la mare, el nostre planeta, i potser, fins i tot, el nostre cosmos son realitats que s'han introduït, nogensmenys en la nostra concepció psicològica del món.
Una vegada definides aquestes direccions, veiem que passa amb les formes geomètriques bàsiques i tancades. Parlem del quadrat, del triangle equilàter i del cercle. A partir d'aquestes formes bàsiques, evidentment senzilles, hom pot generar per secció, operant geomètricament sobre elles, una infinitat de formes més complexes, carregades de contingut i d'expressivitat aptes per a la comunicació visual. No totes les formes bàsiques són modulables, no totes permeten compactar l'espai com anirem veient.
Per una part, veiem que el quadrat és una forma geomètrica molt equilibrada, si tenim en compte que conté les dues direccions fonamentals, la horitzontal i la seva normal la vertical, símbols del repòs i de l'equilibri. No només podem considerar el quadrat mol equilibrat per les raons ara exposades, sinó, també per la seva qualitat de modulació de l'espai, per la facilitat en que amb ell es poden fer xarxes rectangulars o quadrades. El super mòdul es sembla al mòdul. Es la forma més estable de totes i la més rígida també. És una forma capaç d'omplir espais. Les rajoles en són un bon exemple. Les direccions del contorn ja ens suggereixen una trama harmònica i monòtona. El quadrat conté les línies bàsiques constructives que conformen l'equilibri humà. Del quadrat i de les seves formes derivades se'n generen tota mena de retícules i estructures que configuren l'entorn humà.
Quan el triangle equilàter, per una part te una direcció molt estable, si un dels seus costats és paral·lel a la nostra horitzontal o als límits del paper, mentre que els altres dos son dus direccions inestables que com ja hem dit es recolzen i, en certa manera, s'anul·len. Si presentem el triangle equilàter en forma obliqua sobre el plànol, la sensació d'inestabilitat augmenta. Les tres direccions dels costats tendeixen a dispersar la nostra visual amb sis sentits i tres direccions. Aquesta forma també te la capacitat de compactar l'espai tot i que els contorns resultats moltes vegades són línies trencades. El triangle equilàter conté la línia horitzontal i la inclinada si el visualitzem recolzat sobre un costat. La línia recta horitzontal ens refereix a una significació planera de pau sobre la que si transita amb naturalitat. Espai obert i verge podria ser una altra significació, espai franc també. Per altra banda el triangle equilàter conté la línia inclinada, una línia dinàmica i gens estable. Aquí tenim dos super mòduls de contorn més harmònic.
Amb el cercle, trobem una forma densa però inestable, dinàmica per la seva tendència a rodolar, una forma molt centrada i molt capaç de centrar l'atenció ja que, és per si mateixa, per les qualitats del seu contorn que és la circumferència, la forma que defineix més harmònicament el dins i el fora. El canvi constat de direcció del contorn, anul·la, en determinada forma al complexitat de diverses direccions davant la nostra percepció. El cercle és l'única forma bàsica que no és capaç de compactar l'espai, si compactem múltiples d'aquesta forma sempre tindrem petits racons buits. El cercle conté la corba, una forma amable i acollidora que podem relacionar amb el temps, sempre acabem retornant al mateix punt amb ella, sense canvis direccions. La relacionem també amb el moviment. La roda en seria un exemple de l'aplicació més celebrada de del cercle i la circumferència. Parlem de la roda del temps, del cercle de colors, etc.
  

Observeu en deteniment i reproduïu en un full o una làmina aquestes formes i les combinacions possibles entre cada una d'elles mateixes o entre les tres.Un exercici força interessant seria crear algunes formes derivades d'aquestes formes gràfiques que hem considerat bàsiques. Hi ha una infinitud de pictogrames d'empresa derivats de cada una d'aquestes formes bàsiques que aquí hem presentat. Cerca a Internet pictogrames d'empresa i recopila ordenadament els que més t'interessin en una fulla, tot intentant analitzar-ne geomètricament un d'ells.

Webs relacionades