 |
LES CAIXES DE LA MEMÒRIA |
LAS CAJAS DE LA MEMORIA |
THE MEMORY BOXES |
 |
 |
 |
Les caixes les fem i les utilitzem per contenir coses, objectes i fins i tot éssers humans a l'hora de conservar aquelles persones que hem estimat i que tenim emmagatzemades al cementiri. Les caixes que aquí us presentem son per preservar simbòlicament el buit, els seus interiors no contenen res estèticament parlant. Les hem fet per SENTIR, amb tota la força de la paraula, el buit, el no res, la no consciència, allò que ens espera després de la mort i, ho fem per alimentar el neguit existencial com a motor de la consciència del viure, del ara i aquí. Hem vestit aquests buits amb un anecdotari emocional, emotiu, on projectem angoixes de la consciència arrelades a la memòria, angoixes presents i segurament distorsionades de la realitat històrica personal. Ho fem des del nostre personal cromlec, com aquells que recollien l'home basc segons defensava l'admirat Oteiza. Les dades de l'anecdotari porten les referències temporals de la calç, de les parets espellades, dels blaus del mar, de les varius de l'ànima,de les mans obertes al pervindre -ara que en resta menys-, de la foscor que analitzem... Aquestes caixes tenen estructures quadrades per l'equilibri de quadrats i cubs, per la seva estabilitat i per la seva simbologia de racionalitat. Els processos racionals tenen un aire d'eternitat, d'aturador del temps. Pensem en silenci i realitzem en silenci en el enton d'un estudi enfocat al raonament estètic. Em creat sobre aquestes obres, cocons on s'hi concentre la fenomenologia i des d'on distorsionem el cubicatge del no res, per arriba a la penetració total en l'última de les caixes (la quarta) en la qual ja no i desem res, només queden les textures superficials de la foscor. |
Las cajas las hacemos y utilizamos para contener cosas, objetos e incluso seres humanos a la hora de conservar aquellas personas que hemos amado y que tenemos almacenadas en el cementerio. Las cajas que aquí presentamos son para preservar simbólicamente el vacío, sus interiores no contienen nada estéticamente hablando. Las hemos hecho para SENTIR, con toda la fuerza de la palabra, el vacío, la nada, la no conciencia, lo que nos espera después de la muerte y, lo hacemos para alimentar la inquietud existencial como motor de la conciencia del vivir , del ahora y aquí. Hemos vestido estos vacíos con un anecdotario emocional, emotivo, donde proyectamos angustias de la conciencia arraigadas en la memoria, angustias presentes y seguramente distorsionadas de la realidad histórica personal. Lo hacemos desde nuestro personal cromo, como aquellos que recogían al hombre vasco según defendía el admirado Oteiza. Los datos del anecdotario llevan las referencias temporales de la cal, de las paredes despejadas, de los azules del mar, de las varices del alma, de las manos abiertas al porvenir -ahora que queda menos-, de la oscuridad que analizamos... |
We make boxes and use them to contain things, objects and even human beings when it comes to preserving those people we have loved and that we have stored in the cemetery. The boxes that we present here are to symbolically preserve the void, their interiors do not contain anything aesthetically speaking. We have made them to FEEL, with all the force of the word, the void, the nothingness, the non-consciousness, what awaits us after death and, we do it to feed the existential restlessness as the motor of the conscience of living, of the now and here. We have dressed these gaps with an emotional, emotional anecdote, where we project anguish of conscience rooted in memory, present anguish and surely distorted from personal historical reality. We do it from our personal chrome, like those who collected the Basque man as defended by the admired Oteiza. The data of the anecdote bear the temporal references of the lime, of the clear walls, of the blues of the sea, of the varicose veins of the soul, of the open hands to the future -now that there is less left-, of the darkness that we analyze... |
|
|
