LES CAIXES DE LA MEMÒRIA
LAS CAJAS DE LA MEMORIA
THE MEMORY BOXES

Les caixes les fem i les utilitzem per contenir coses, objectes i fins i tot éssers humans a l'hora de conservar aquelles persones que hem estimat i que tenim emmagatzemades al cementiri. Les caixes que aquí us presentem son per preservar simbòlicament el buit, els seus interiors no contenen res estèticament parlant. Les hem fet per SENTIR, amb tota la força de la paraula, el buit, el no res, la no consciència, allò que ens espera després de la mort i, ho fem per alimentar el neguit existencial com a motor de la consciència del viure, del ara i aquí. Hem vestit aquests buits amb un anecdotari emocional, emotiu, on projectem angoixes de la consciència arrelades a la memòria, angoixes presents i segurament distorsionades de la realitat històrica personal. Ho fem des del nostre personal cromlec, com aquells que recollien l'home basc segons defensava l'admirat Oteiza. Les dades de l'anecdotari porten les referències temporals de la calç, de les parets espellades, dels blaus del mar, de les varius de l'ànima,de les mans obertes al pervindre -ara que en resta menys-, de la foscor que analitzem... Aquestes caixes tenen estructures quadrades per l'equilibri de quadrats i cubs, per la seva estabilitat i per la seva simbologia de racionalitat. Els processos racionals tenen un aire d'eternitat, d'aturador del temps. Pensem en silenci i realitzem en silenci en el enton d'un estudi enfocat al raonament estètic. Em creat sobre aquestes obres, cocons on s'hi concentre la fenomenologia i des d'on distorsionem el cubicatge del no res, per arriba a la penetració total en l'última de les caixes (la quarta) en la qual ja no i desem res, només queden les textures superficials de la foscor.

Las cajas las hacemos y utilizamos para contener cosas, objetos e incluso seres humanos a la hora de conservar aquellas personas que hemos amado y que tenemos almacenadas en el cementerio. Las cajas que aquí presentamos son para preservar simbólicamente el vacío, sus interiores no contienen nada estéticamente hablando. Las hemos hecho para SENTIR, con toda la fuerza de la palabra, el vacío, la nada, la no conciencia, lo que nos espera después de la muerte y, lo hacemos para alimentar la inquietud existencial como motor de la conciencia del vivir , del ahora y aquí. Hemos vestido estos vacíos con un anecdotario emocional, emotivo, donde proyectamos angustias de la conciencia arraigadas en la memoria, angustias presentes y seguramente distorsionadas de la realidad histórica personal. Lo hacemos desde nuestro personal cromo, como aquellos que recogían al hombre vasco según defendía el admirado Oteiza. Los datos del anecdotario llevan las referencias temporales de la cal, de las paredes despejadas, de los azules del mar, de las varices del alma, de las manos abiertas al porvenir -ahora que queda menos-, de la oscuridad que analizamos...
Estas cajas tienen estructuras cuadradas por el equilibrio de cuadrados y cubos, por su estabilidad y por su simbología de racionalidad. Los procesos racionales tienen un aire de eternidad, de freno del tiempo. Pensamos en silencio y realizamos en silencio en el entorno de un estudio enfocado al razonamiento estético. Hemos creado sobre estas obras, convexidades donde se concentra toda la fenomenología y desde donde distorsionamos el cubicaje de la nada, para llegar a la penetración total en la última de las cajas (la cuarta) en la que ya no expresamos nada, sólo quedan las texturas superficiales de la oscuridad.

We make boxes and use them to contain things, objects and even human beings when it comes to preserving those people we have loved and that we have stored in the cemetery. The boxes that we present here are to symbolically preserve the void, their interiors do not contain anything aesthetically speaking. We have made them to FEEL, with all the force of the word, the void, the nothingness, the non-consciousness, what awaits us after death and, we do it to feed the existential restlessness as the motor of the conscience of living, of the now and here. We have dressed these gaps with an emotional, emotional anecdote, where we project anguish of conscience rooted in memory, present anguish and surely distorted from personal historical reality. We do it from our personal chrome, like those who collected the Basque man as defended by the admired Oteiza. The data of the anecdote bear the temporal references of the lime, of the clear walls, of the blues of the sea, of the varicose veins of the soul, of the open hands to the future -now that there is less left-, of the darkness that we analyze...
These boxes have square structures due to the balance of squares and cubes, for their stability and for their symbology of rationality. Rational processes have an air of eternity, of a brake on time. We think in silence and do in silence in a studio environment focused on aesthetic reasoning. We have created on these works, convexities where all the phenomenology is concentrated and from where we distort the cubic capacity of nothing, to reach total penetration in the last of the boxes (the fourth) in which we no longer express anything, only the surface textures of darkness.




En Pere Planells i Bonet, va néixer a la ciutat d'Eivissa, el 2 de febrer de 1950, es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Fou ajudant de l'artista nord-americà, membre del moviment abstracte de NY, Conrad Marca-Relli. També va estudiar Cinema a l'Escola de Cinema Independent de Barcelona (Eixalà). Com a conseqüència d'aquests estudis va co-dirigir el documental Amen Romaní 1/1970 / Amen Romaní 2/1970, amb Francesc Juan en plena efervescència del cinema underground català i, posteriorment, va aplicar aquests coneixements al camp de la pedagogia en un projecte de cinema a les aules. De fet, el seu primer treball va ser de professor de cinema a l'Institut Pau Vila de Sabadell. L’any 1976 fou Codirector executiu del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa, amb Rafel Tur Costa i Leopoldo Irriguible. Ha estat Professor de dibuix i Catedràtic Numerari de Dibuix a diversos instituts i, els últims anys de docència els ha exercit a l'Institut Els Tres Turons d'Arenys de Mar. Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona amb la tesi: Aportacions teòriques i pràctiques sobre la polivalència, el desenvolupament i la ubicació modular. A conseqüència de l'estudi de les formes modulars va fer incursions en el camp de l'escultura, com per exemple La rosa dels vents, realitzada a Palafrugell i situada a Tamariu.
El 2018 comensa a treballar sobre formes de l'espai i a realitzar projectes escultòrics a més de desenvolupar la seva obra pictòrica.

Pere Planells i Bonet, he was born in the city of Ibiza, on February 2, 1950, he graduated in Fine Arts from the University of Barcelona. He was assistant to American artist Conrad Marca-Relli. He also studied Cinema at the Independent Film School of Barcelona (Eixalà). As a result of these studies he co-directed the documentary Amen Romaní 1/1970 / Amen Romaní 2/1970, with Francesc Juan in full swing of the Catalan underground cinema, and subsequently applied these knowledge to the pedagogical field in a cinema project in classrooms, in fact, his first work was as a cinema professor at the Pau Vila Institute in Sabadell. In 1976 he was co-executive director of the Museum of Contemporary Art in Ibiza, with Rafel Tur Costa and Leopoldo Irriguible. He has been Professor of Drawing and Full Professor of Drawing at various institutes and, above all, at the Tres Els Turons Institute in Arenys de Mar. Doctor in Fine Arts from the University of Barcelona with the thesis: Theoretical and practical contributions on polyvalence, development and modular location. As a result of the study of modular forms, it made raids in the field of sculpture, such as La rosa dels vents, made in Palafrugell and located in Tamariu.In 2018 he began working on forms of space and carrying out sculptural projects as well as developing his pictorial work.

Pere Planells Bonet, nació en la ciudad de Ibiza, el 2 de febrero de 1950, se licenció en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona. Fue ayudante del artista norteamericano Conrad Marca-Relli. También estudió Cine en la Escuela de Cine Independiente de Barcelona (Eixalà). Como consecuencia de estos estudios co-dirigió el documental Amen Romani 1/1970 / Amen Romani 2/1970, con Francisco Juan en plena efervescencia del cine underground catalán, para, posteriormente, aplicar estos conocimientos al campo de la pedagogía en un proyecto de cine en las aulas. De hecho, su primer trabajo fue como profesor de cine en el Instituto Pau Vila de Sabadell. En 1976 fue Codirector ejecutivo del Museo de Arte Contemporáneo de Ibiza, con Rafel Tur Costa y Leopoldo Irriguible. Ha sido Profesor de dibujo y Catedrático Numerario de Dibujo en diversos institutos y, sobre todo, en el Instituto Los Tres Turons de Arenys de Mar. Doctor en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona con la tesis: Aportaciones teóricas y prácticas sobre la polivalencia, el desarrollo y la ubicación modular. A consecuencia del estudio de las formas modulares hizo incursiones en el campo de la escultura, como por ejemplo La rosa dels vents, realizada a Palafrugell y situada en Tamariu. En 2018 empieza a trabajar sobre formas del espacio y realizar proyectos escultóricos además de desarrollar su obra pictórica.

Pere Planells i Bonet, il est né dans la ville d'Ibiza, le 2 février 1950, il est diplômé en beaux-arts de l'Université de Barcelone. Il était l'assistant de l'artiste américain Conrad Marca-Relli. Il a également étudié le cinéma à l'École de cinéma indépendante de Barcelone (Eixalà). A la suite de ces études a été co-réalisé le documentaire Amen Romani 1/1970 / Amen Romani 2/1970, avec Francesc Juan le film catalan underground en plein essor et a ensuite appliqué cette connaissance à un chemin de l'éducation En effet, son premier travail a été celui de professeur de cinéma à l'Institut Pau Vila de Sabadell. En 1976, il était co-directeur exécutif du Musée d'Art Contemporain d'Ibiza, avec Rafel Tur Costa et Leopoldo Irriguible. Il a été professeur de dessin et professeur titulaire de dessi n à divers instituts et, surtout, à l'Institut Tres Els Turons à Arenys de Mar. Docteur en beaux-arts de l'Université de Barcelone avec la thèse: Contributions théoriques et pratiques sur la polyvalence, le développement et la modularité. À la suite de l'étude des formes modulaires, il a fait des raids dans le domaine de la sculpture, comme La rosa dels vents, fabriqué à Palafrugell et situé à Tamariu. En 2018, il a commencé à travailler sur les formes de l'espace et à réaliser des projets sculpturaux ainsi qu'à développer son travail pictural.
ba
Pere Planells i Bonet wurde er in der Stadt Ibiza geboren, am 2. Februar 1950 schloss er sein Studium der Schönen Künste an der Universität von Barcelona ab. Er war Assistent des amerikanischen Künstlers Conrad Marca-Relli. Er studierte außerdem Kino an der Independent Film School von Barcelona (Eixalà). Als Ergebnis dieser Studien leitete er den Dokumentarfilm Amen Romani 1/1970 / Amen Romaní 2/1970 mit Francesc Juan in vollem Gange des katalanischen Untergrundkinos und wandte dieses Wissen anschließend in einem pädagogischen Bereich auf Kinoprojekt in Klassenzimmern, in der Tat war seine erste Arbeit als Filmprofessor am Pau Vila Institut in Sabadell. 1976 war er Mitveranstalter des Museums für zeitgenössische Kunst auf Ibiza, zusammen mit Rafel Tur Costa und Leopoldo Irriguible. Er war Professor für Zeichnen und ordentlicher Professor für Zeichnen an verschiedenen Instituten und vor allem am Institut Tres Els Turons in Arenys de Mar. Doktor in Bildender Kunst an der Universität Barcelona mit der Arbeit: Theoretische und praktische Beiträge zu Polyvalenz, Entwicklung und modularem Standort. Als Ergebnis des Studiums der modularen Formen, machte es Razzien im Bereich der Skulptur, wie La Rosa dels Vents, in Palafrugell gemacht und in Tamariu. Seit 2018 begann er, an Raumformen zu arbeiten, skulpturale Projekte durchzuführen und seine Bildarbeit zu entwickeln.