TECTÒNICA & INTERVENCIONS

TECTÒNICA & INTERVENCIONS

Ha estat un plaer poder gaudir en directe, veure com es covaven les obres, comentar-les, etc. d'aquesta nova col·lecció del meu amic Pere Planells. M'ha permès, a pleret, trobar la perspectiva crítica correcte per fer una valoració el més aproximada possible d'ella.
Ell, s'ha llançat sobre aquest nou projecte pictòric, tot i que feia temps que només treballava sobre projectes escultòrics per a ferro, i aquesta col·lecció el permet reprendre el seu treball pictòric. Aquest nou projecte es concreta en aquesta col·lecció que ell ha intitulat: TECTÒNICA & INTERVENCIONS.
Conscientment, ha engegat un treball que conté dos comportaments a l'hora d'afrontar el procés estètic-expressiu. Jo, personalment, les veig com a formes de procedir naturalistes, uns procediments que conflueixen en el mateix acte creatiu des de dues intencions.
Un d'aquests comportaments es correspondria als modes i temps en que la terra amb la seva TECTÒNICA desenvolupa els seus perfils, uns modes que operen des de dintre-enfora i que conclouen en la metàfora artística que l'artista ha volgut que es manifestés. Els paisatges amables o les seves emocionants i sublims muntanyes, les valls o les cingles, pertanyen a aquesta categoria. En aquestes pintures la tectònica es tradueix en la curvatura del plànol expressiu, on conclou simbòlicament i esdevé metàfora estètica.
El segon procediment pertany i s'origina a la quarta matèria, la cerebral, el niu de l'expressió i la creació. És en aquest camp on en Pere segueix el seu procés de reducció formal a la recerca de formulacions mínimes i essencials. La línia, geomètrica o no, la taca o la textura agafen un protagonisme central i, en aquest cas no defugen la confrontació compositiva en el espai expressiu prèviament corbat.
S'enfronta al problema evident de fer confluir aquest dos procediments en una composició que es presenti als ulls de l'espectador d'una forma coherent ja que sempre amb la seva sensibilitat és qui conclou l'obra.
Repassem la temporalització del feinejar del Pere a nivell pràctic. Abans que res, com ha primer pas procedimental, ha desenvolupat els volums que sobresurten del pla expressiu com ja em apuntat. Serà, després de situar els perfils tectònics de cada obra, el moment del segon procediment naturalista, el protagonista, en aquest cas, les INTERVENCIONS de les quals ens parla (sobre les volumetries que em anomenat tectòniques). La matèria productora es manifesta també de dintre a fora però la seva naturalesa i el seu temps és ben diferent. És un temps de selecció formal, en part intuïtiva i en part racionalitzada i és en aquest temps, on en Pere Planells desenvolupa el procediment d'intervenció en el que cerca l'harmonia compositiva i relacional amb les formes tectòniques del plànol expressiu. Tanmateix, resulta evident vist des de fora, la pretensió en el seu viure, de cercar l'integració i el bon veïnatge amb paisatge i entorn, un paisatge que esdevingui acollidor, no només per a la feina artística, sinó també harmoniós pel mateix viure. Cal reintegrar els límits de l'especia humana al seu limitat mon. Aquestes són, evidentment, meditacions plàstiques de maduresa, pensaments que ens conviden a acotar l'anàlisi al que ens és proper e immediat. Estem davant una obra que ens proposa, sense concessions, valorar allò que és quotidià i tot allò que manté la senzillesa del que és primigeni i essencial o a gaudir de la sensibilitat vers allò que ens embolcalla.
La reducció cromàtica de la col·lecció també és força evident, una reducció que ja fa anys que es produeix en l'obra del Pere, centrada en el blanc que li va impregnar els ulls la seva terra llustrada de calç , d'una Eivissa, aleshores primitiva i verge, els colors terra, el quasi negre tels tinys saturats, del verni i aquells minvats tocs de llapis i algun que altre color escadusser. El dubte i la fragilitat de l' ésser es manifesten sense tapalls en les composicions finals d'aquestes obres. I no podem deixar de pensar en una certa solitud de la diferència que s'afita en aquelles incògnites vi s uals que traspuen cada una d'aquestes obres. Una tristor couenta ens interpel·la amb conceptes terrosos i de llum que ens enlluerna. Definitivament, en Pere ens proposa folrar-nos de les coses senzilles per controlar les complexitats que assetgen l'home contemporani, aquest home gairebé digital.

© Jack Perdikidis (Gestor cultural i escriptor)

TECTONICS & INTERVENTIONS

It has been a pleasure to enjoy live, see how the works were cooked, comment, etc. of this new collection by my friend Pere Planells. He has allowed me, bit by bit , to find the right critical perspective to make an approximation as close as possible to her.
He was launched on this new pictorial project, although he had only worked on sculptural projects for iron for a long time, and this collection allows him to resume his pictorial work. This new project is specified in this collection that he has entitled: TECTONIC S & INTERVEN TIONS .
Consciously, he has set up a work that contains two behaviors when confronting the aesthetic-expressive process. I, personally, see them as ways of approaching naturalists, procedures that come together in the same creative act from two intentions.
One of these behaviors would correspond to the modes and times in which the earth with its tectonics develops its profiles, modes that operate from inside and outside and conclude in the artistic metaphor that the artist has wanted to manifest. The landscapes, amiable or exciting and sublime mountains, valleys or cliffs, belong to this category. In these paintings the tectonic one translates into the curvature of the expressive plane, where it concludes symbolically and becomes aesthetic metaphor.
The second procedure belongs to and originates in the fourth matter, the brain, the nest of expression and creation. It is in this field where Pere continues his process of formal reduction in search of minimum and essential formulations. The line, geometrical or not, the stain or texture take center stage and, in this case, they do not escape the composition confrontation in the previously curved expressive space.
He faces the obvious problem of bringing together these two procedures in a composition that is presented to the eyes of the viewer in a coherent way, since always with his sensibility he who concludes the work.
Let's review the timing of Pere's work on a practical level. First of all, as the first procedural step, it has developed the volumes that stand out from the expressive plan as I have already pointed. It will be, after situating the tectonic profiles of each work, the moment of the second naturalistic procedure, the protagonist, in this case, the INTERVENTIONS that he speaks to us (about the volumes that I call tectonic). The production material is also manifested from inside but its nature and its time are very different. It is a time of formal selection, partly intuitive and partly rationalized and it is in this time, where in Pere Planells develops the procedure of intervention in which it seeks the composition and relational harmony with the tectonic forms of the expressive plane. However, it is obvious from the outside, the pretension of living, of seeking integration and good neighborliness with landscape and surroundings, a landscape that becomes welcoming, not only for artistic work, but also harmonious for the very life . We need to reintegrate the limits of human species to their limited world. These are, of course, plastic meditations of maturity, thoughts that invite us to close the analysis to which it is near and immediate. We face a work that proposes us, without concessions, to value what is everyday and everything that maintains the simplicity of what is primitive and essential or to enjoy sensitivity towards what surrounds us.
The chromatic reduction of the collection is also quite evident, a reduction that has been taking place in the work of Pere, focusing on the white that impregnated the eyes of its lime-lime land, of an Ibiza , then primitive and virgin, the colors of earth, the almost black saturated tiny, the verni and those diminished touches of pencils and some other scaly color. The doubt and the fragility of the being manifest themselves without caps in the final compositions of these works. And we can not fail to think of a certain solitude of the difference that is stuck in those visual incognitos that each of these works take. A sad spicy interprets us with earthy concepts and light that dazzles us. Definitely, Pere proposes to lend us simple things to control the complexities that besiege contemporary man, this almost digital man.

© Jack Perdikidis (Cultural Manager and Writer)

TECTÓNICA & INTERVENCIONES

Ha sido un placer poder disfrutar en directo, ver cómo se incubaban las obras de esta nueva colección de mi amigo Pere Planells, hemos podido, de viva voz , encontrar la perspectiva crítica correct a para hacer una valoración lo más aproximada posible de ella . Él, se ha lanzado sobre este nuevo proyecto pictórico, cuando hacía tiempo que sólo trabajaba sobre proyectos escultóricos para hierro, y esta colección le permite retomar su trabajo pictórico. Este nuevo proyecto se concreta en esta colección que él ha titulado: TECTÓNICA & INTERVENCIONES. Conscientemente, Pere, ha puesto en marcha el estudio de dos comportamientos a la hora de afrontar el proceso estético-expresivo. Yo, personalmente, l o s veo como formas de proceder naturalistas, unos procedimientos que confluyen en el mismo acto creativo desde dos intenciones.
Uno de estos comportamientos se correspondería a los modos y tiempos en que la tierra con su tectónica desarrolla sus perfiles externos , aquellos a los que los anglosajones llamam os Skyline; modos que operan desde dentro a fuera y que concluyen en la metáfora artística en que el artista ha querido que se manifestara. Los paisajes amables o las emocionantes y sublimes montañas, los valles o l os acantilados , pertenecen a esta categoría. En estas pinturas esta tectónica se traduce como la curvatura del plano expresivo, donde concluye simbólicamente y deviene metáfora estética.  El segundo procedimiento pertenece y se origina en la cuarta materia, la cerebral, el nido de la expresión y la creación. Es en este campo donde Pe re sigue su proceso de reducción formal en busca de formulaciones mínimas y esenciales. La línea, geométrica o no, la mancha o la textura, el gesto, cogen un protagonismo central y en ningún caso rehuyen la confrontación compositiva en el espacio expresivo previamente curvado.
Pere se enfrenta al problema evidente de hacer confluir estos dos procedimientos en una composición que se presente a los ojos del espectador de una forma coherente y este, con su sensibilidad cruzada con la del artista, sea quien concluye la obra.
Repasemos la temporalización del faenar de Pe re a nivel práctico. Ante todo, como primer paso procedimental, ha desarrollado los volúmenes que sobresalen del plano expresivo como ya se ha apuntado. Será, después de situar los perfiles tectónicos de cada obra, durante el segundo procedimiento naturalista, donde darán comienzo las intervenciones de las que nos habla el autor (sobre las volumetrías que ha definido como tectónicas). La materia productora se manifiesta también de dentro a fuera pero su naturaleza y su tiempo es muy diferente. Es un tiempo de selección formal, en parte intuitiva y en parte racionalizada y es en este tiempo donde Pe re Planells desarrolla el procedimiento de intervención en el que busca la armonía compositiva y relacional con las formas tectónicas del plano expresivo. Sin embargo, resulta evidente, visto desde fuera y como tantas veces hemos comentado , la pretensión en su vivir, su búsqueda de integración y la buen a vecindad con su paisaje, un paisaje acogedor para el trabajo artístico: h ay que reintegrar los límites de la especia humana a su entorno limitado. Estas son, natural mente, meditaciones plásticas de madurez. Pensamientos que nos invitan a un análisis acotado a lo que nos es cercano e inmediato. Estamos ante una obra que, sin concesiones, nos invita a valorar lo cotidiano y que mantiene la sencillez de lo primigenio y esencial, a disfrutar de la sensibilidad hacia lo que nos acoge .
La reducción cromática de la colección también es clara , una reducción que ya hace años que se produce en la obra de Pere, centrada en el blanco que impregnó sus ojos de su tierra encalada, de una añorada Ibiza entonces primitiva y virgen, los colores tierra, el casi negro de los tintes y aquellos mermados toques de lápiz y algún que otro escaso color. La duda y la fragilidad del ser se manifiestan sin taparrabos en las composiciones finales de estas obras. Y no podemos dejar de pensar en una cierta soledad de la diferencia que s e delimita en aquellas incógnitas vi s ual e s que rezuman cada una de estas obras. Una tristeza áspera nos interpela con conceptos terrosos y de luz que nos deslumbra. Definitivamente, Pere nos propone protegerse a base de actos sencill o s para controlar las complejidades y suavizar la perplejidad ante el vivir del hombre contemporáneo, del hombre digital.

© Jack Perdikidis (Gestor cultural y escritor)