Veig el meu amic Pere Planells, centrat, concentrat només en problemes de l'espai, desenvolupant el projecte que ell ha anomenat: Itineraris cúbics . Un projecte transformador on ell, en paral·lel, sembla abandonar en bona mesura la condició de ciutadà, per integrar-se a la natura, per recuperar i exercir sobretot la categoria de persona. Des d'on millor que del seu nou estudi, l'estudi 2 de l'Avall Street Factory, en el balcó del Delta de l'Ebre, on sentir, mirar i viure és curull de paisatge de silenci i de la parsimònia d'un pensar fàcil allunyat de l'estrès de la ciutat i des d'on és possible situar les coses al seu lloc i trobar la calidesa necessària per a la creació.
Pel que sembla, la idea mare del projecte que actualment el porta de cap surt de la racionalització conceptual del quadre de Gustave Courbet del 1866, intitulat, L'origen del món , reconvertit en metàfora poètica i espacial. Quan he tingut el plaer de veure les seves primeres obres del projecte en ferro, després d'un ingent esforç plasmat sobre el paper o la multitud de maquetes de cartró de les configuracions desenvolupades del projecte, tinc la sensació que en Pere està tancant un cercle vital, tot omplint o reconvertint en llenguatge poètic la densitat del ferro i les rigideses i alienacions de l'esperit. Les funcions vitals escrites sobre el silenci, sobre el misteri i sobre la negativitat recorren l'hexàedre intuït traçant aquests itineraris-passejos per un ventre universal, com si aquest fos la font de l'energia creativa. Uns itineraris que poden ser, serens i acollidors on es preserva aquell espai interior protector, de recolliment o passionals, on la distorsió de la perspectiva del continent, del cub acollidor, ens recorda els espais de l'aventura, els llocs on un mateix no sap on trepitja, els llocs on l'esperit necessita renovar les condicions de l'horitzó. Les línies i els plànols que conformen els seus Itineraris cúbics, defineixen de forma senzilla i nítida la voluntat d'expressar emocions contingudes al voltant del ventre, de les contradiccions vitals, de l'amor i de la vida. Moltes de les configuracions provoquen un curtcircuit de les perspectives clàssiques i ens conviden a un món encara per reconèixer on l'espectador es veu obligat a transitar sense referències sobre territoris geomètrics diferents, més enllà de l'aparent simplicitat de les formes. Les seves configuracions em transporten als ( koans ), aquells problemes que plantegen els mestres zen als seus novicis, moltes vegades aparentment absurds, que obliguen el novici a deslliurar-se de la racionalitat per tal d'augmentar el nivell de consciència més enllà dels mots que literalment el defineixen.
Fa uns anys, en Pere Planells va poder aplicar la seva geometria generativa a un projecte escultòric a l'entrada del càmping Tamariu de la cala del mateix nom, que porta la nostra comuna amiga i també impulsora del projecte, la Marina Boix, el qual es pot consultar al se u web
( http://www.pereplanells.com/Projectes/arbredelsvents.html ); d'aleshores ençà, un corrent subterrani a
l'esperit d'en Pere l'ha seguit empenyent cap a un procés on els sentiment s i les emocions es comprimeixen en paquets expressius rere un llenguatge molt elaborat: la geometria reconvertida a paisatge de les emocions. A l'espera de poder contemplar el projecte complet, des de la meva paraula, només puc acabar, en aquests moments amb un continuarà. I espero poder gaudir de les variades, petites i grans emocions que, de ben segur, la col·lecció ens reservarà, serà aleshores quan continuarem amb aquesta reflexió.

© Jack Perdikidis
Gestor cultural y escriptor.

     El itinerario de Pere Planells

Veo a mi amigo Pere Planells, centrado, concentrado ahora en problemas del espacio, desarrollando un proyecto que él ha llamado: Itinerarios cúbicos . Un proyecto transformador donde él, en paralelo parece abandonar en buena medida la condición de ciudadano, para integrarse en la naturaleza, para recuperar y ejercer sobre todo de la categoría de persona. Desde donde mejor que de su nuevo estudio, el estudio 2 del A vall Street Factory , en el balcón del Delta del Ebro , donde sentir, mirar y vivir el rebosante paisaje de l silencio y de la parsimonia, un lugelar en donde pensar fácil alejado del estrés de la ciudad y desde donde es posible situar las cosas en su sitio y encontrar la calidez necesaria para la creación.
Al parecer, la idea madre del proyecto que actualmente le lleva de cabeza sale de la racionalización conceptual del cuadro de Gustave Courbet de 1866, titulado, El origen del mundo , reconvertido en metáfora poética y espacial. Cuando he tenido el placer de ver sus primeras obras del proyecto en hierro, tras un ingente esfuerzo plasmado sobre el papel o la multitud de maquetas de cartón de las configuraciones desarrolladas del proyecto, tengo la sensación que Pe re está cerrando un círculo vital, cumplimentado y reconvirtiendo en lenguaje poético la densidad del hierro y las rigideces y enajenaciones del espíritu. Las funciones vitales escritas sobre el silencio, sobre el misterio y sobre la negatividad recorren el hexaedro intuido trazando estos itinerarios-paseos por un vientre universal, como si éste fuera la fuente de la energía creativa. Unos itinerarios que pueden ser, serenos y acogedores donde se preserva ese espacio interior protector, de recogimiento o pasionales, donde la distorsión de la perspectiva del continente, del cubo acogedor, nos recuerda los espacios de la aventura los lugares donde uno no sabe donde pisa, los lugares donde el espíritu necesita renovar las condiciones del horizonte. Las líneas y los planos que conforman sus Itinerarios cúbicos, definen de forma sencilla y nítida la voluntad de expresar emociones contenidas alrededor del vientre, de las contradicciones vitales, del amor y de la vida. Muchas de las configuraciones provocan un cortocircuito de las perspectivas clásicas y nos invitan a un mundo aún para reconocer donde el espectador se ve obligado a transitar sin referencias sobre territorios geométricos diferentes, más allá de la aparente simplicidad de las formas. Sus formas me transportan a (koans), aquellos problemas que plantean los maestros zen a sus novicios, muchas veces aparentemente absurdos, que obligan al novicio a librarse de la racionalidad para aumentar el nivel de conciencia más allá de las palabras que literalmente lo definen.

Hace unos años, Pere pudo aplicar su geometría generativa a un proyecto escultórico a la entrada del camping Tamariu de la cala del mismo nombre, que lleva nuestra común amiga y también impulsora del proyecto, Marina Boix, el cual se puede consultar en su web
( http://www.pereplanells.com/Projectes/arbredelsvents.html ); desde entonces, una corriente subterránea en el espíritu de Pe re Planells l e ha seguido empujando hacia un proceso donde los sentimientos y las emociones se comprimen en paquetes expresivos tras un lenguaje muy elaborado: la geometría reconvertida a paisaje de las emociones.
A la espera de poder contemplar el proyecto completo, desde mi palabra, sólo puedo terminar, en estos momentos con un continuará ... y espero poder disfrutar de las variadas, pequeñas y grandes emociones que, a buen seguro, la colección nos reservará, será entonces cuando continuaremos con esta reflexión.

© Jack Perdikidis
Gestor cultural y escritor.

 The itinerary of Pere Planells

I see my friend Pere Planells, focused, concentrated only in space problems, developing a project he called: Cubic itineraries. A transformational project where he, in parallel, seems to largely abandon the condition of citizen, to integrate into nature, to recover and exercise above all the person's category. Where better than the new studio, studio 2 of the Avall Street Factory, on the balcony of the Delta of Ebre, where to feel, look and live is a curve of silent landscape and the parsimony of an easy thinking away of the stress of the city and from where it is possible to place things in their place and find the warmth necessary for the creation.
Apparently, the idea mother of the project that nowadays leads him from the conceptual rationalization of the painting by Gustave Courbet of 1866, entitled, The origin of the world, converted into poetic and space metaphor. When I was pleased to see his first works of the iron project, after a huge effort on the role or the multitude of cardboard models of the developed configurations of the project, I have the feeling that Pere is closing a vital circle, all filling or converting into poetic language the density of iron and the rigidity and alienation of the spirit. The vital functions written on silence, on mystery and on negativity invade the intuited hexàhedral by tracing these itineraries-walks through a universal belly, as if this were the source of creative energy. Some itineraries that can be, serene and cozy where this protective, reconnaissance or passionate interior space is preserved, where the distortion of the continent's perspective, from the cozy cube, reminds us of the spaces of adventure places where one does not know where it treads, the places where the spirit needs to renew the conditions of the horizon. The lines and the planes that make up their Cubic itineraries clearly and clearly define the will to express emotions contained around the belly, the vital contradictions, love and life. Many of the configurations cause a short circuit of the classic perspectives and invite us to a world still to recognize where the viewer is forced to travel without references on different geometric territories, beyond the apparent simplicity of the forms. His forms transport me to (koans), problems that Zen teachers pose to their novices, often apparently absurd, which force the novice to free themselves from rationality in order to increase the level of consciousness beyond words which literally define it. A few years ago, Pere could apply his generative geometry to a sculptural project at the entrance to Tamariu campsite of the cove of the same name, which is our common friend and also the driving force behind the project, Marina Boix, which is you can check on their website
(http://www.pereplanells.com/Projectes/arbredelsvents.html); Since then, an underground current in the spirit of Pe re has continued to push him towards a process where feelings and emotions are compressed into expressive packages after a very elaborate language: the geometry reconverted to the landscape of emotions.
While waiting to be able to contemplate the whole project, from my word, I can only finish, at this time with one will continue ... And I hope to enjoy the varied, small and great emotions that, surely, the collection will reserve us, then we will continue with this reflection.

© Jack Perdikidis
Cultural manager and writer.