DADES CURRICULARS                                                                         

Una novetat; http://www.contemporaryartpereplanellsbarcelona.blogspot.com.es/


DADES CURRICULARS ACADÈMIQUES:

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.
Ajudant de l'artista expressionista de NY Gordon Maca-relli (Estiu de 1968).
Estudis de Cinema a l'Escola de Cinema Independent de Barcelona Aixelà.
Codirector del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa el 1976.
Catedràtic Numerari de Dibuix a l'Institut Els Tres Turons d'Arenys de Mar.
Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona amb la tesi: Aportacions teòriques i pràctiques sobre la polivalència, el desenvolupament i la ubicació modular.

EXPOSICIONS COL.LECTIVES:

1a. Exposició d'Art Figuratiu (Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona).
Galeria de Arte Moderno, com a membre del Grup Relació amb Frances Juan (Barcelona).
Cercle Artístic de Lleida (Relació) Lleida.
Twain Gallery (Relació). Barcelona.
Sa Tanqueta (Relació). Santa Eulària del Riu, Eivissa.
Chez Art (Relació) Santa Eulària del Riu, Eivissa.
Salón de Agosto. Museu d'Art Contemporani d'Eivissa. Eivissa.
El Drugstore de Passeig de Gràcia. Barcelona,
Sala Vallribera. Sant Antoni de Pormany, Eivissa.
In Side Out (Relació) Eivissa.
Galeria Aquitània. Barcelona.
Salón de Primavera. Museu d'Art Contemporani d'Eivissa.
Eivissa. Galeria Fred Lanzemberg. Eivissa.
Galeria Hidea. Amb Manuel Trallero. Santiago de Compostel.la.
Galeria Municipal d'Arenys de Munt. Arenys de Munt.
Urbe Galeria d'Art. Alcudia, Octubre de 1990. Mallorca.
The World Exlibris Artists Exhibition 1991-1992. Sapporo (Japó). Setembre de 1992.
Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de Sant Josep (Eivissa). Març-Abril de 1993.
Cámara Oficial de Comercio de España en Bélgica. Brusel.les (Bèlgica). Del 20 al 30 de novembre de 1995.
Galeria Marges U. Cadaqués (Girona). Desembre, gener de 2015-16
MIAB International, BIENNIAL 2016. Madeira (Portugal)


EXPOSICIONS INDIVIDUALS:

Galeria Pussicat (Santa Eulària del Riu.
Eivissa). Galeria Ibiza (Eivissa).
Galeria Niu (Sant Joan. Eivissa).
Galeria Mida (Eivissa).
Galeria de la Caixa de Pensions La Caixa (Eivissa).
Museu d'Art Contemporani (Sala Es Polvorí. Eivissa).
Centre Cultural de la Caixa d'Estalvis de Balears Sa Nostra. (Eivissa).
Sala d'exposicions de l'Ateneu Arenyenc (Arenys de Mar).
Xampanyeria-Galeria La Fusta (Calella).
Sant Joan (Diada dels Països Catalans) Pintada al carrer d'un mural sobre tela de 15 x 5 m. (Arenys de Mar, Juny de 1990).
Sala Central de Muro (Mallorca Octubre de 1990).
Sala de Cultura de la Caixa de Balears Sa Nostra (Eivissa, Novembre de 1990),
Biblioteca Popular Pare Fidel Fita d'Arenys de Mar (desembre 2002, gener 2003).
Sala d'exposicions de Edifici Calisay, novembre de 2003 (Arenys de Mar).

Galeria Marges U. Cadaqués (Girona). Juliol de 2016.
Sala d'exposicions del Centre Cultural Calisay. Arenys de Mar (Barcelona) Juliol de 2016.

ALTRES:

Promotor de projectes patrimonials i pedagògics:
http://www.pereplanells.com/patrimonivirtual.html
http://www.pereplanells.com/fitxesdibuixtecnic.html
Comissari d'exposicions i promotor cultural:
http://www.pereplanells.com/nomesart/index.htm
El dia 4 d'abril de 2008 en Pere Planells planta la seva primera escultura monumental a Tamariu, realitzada a la Serralleria Llenas de Palaflugel. Obra intitulada; Versió generativa de la rosa dels vents o, simplificant Arbre de vents.

COMENTARIS SOBRE L'OBRA DE PERE PLANELLS

L'obra d'en Pere Planells ens ofereix recull produccions d'entre el 1993 (any de la seva tesi Aportacions teòriques i pràctiques sobre la polivalència, el desenvolupament i la ubicació modular) i el 1997. És una obra de maduresa, en ella no hi ha improvització, essent el fruit d'un llarg i profitós camí en recerca d'un llenguatge artístic propi. Des del punt de vista formal és, sens dubte, una obra d'una gran qualitat.
La seva expressivitat ve donada per la combinació, gens gratuita, de diverses formes geomètriques (quadrats, cercles, pentàgons, triangles, estels...) sobre fons marró; unes formes que serveixen de marc a elements més o menys onírics, en tot cas manifestacions de l'inconscient o referències a la infància. És evident que l'artista hi busca la puresa de la forma. De tant en tant hi introdueix una nota de color que, tot i la seva qualitat expressiva, no aconsegueix minvar la força de les estructures formals; és a dir que la forma domina sempre.
Hi ha molta vida darrere d'aquestes formes. El predomini de colors terrosos amb tonalitats diverses són eco del periple d'en Pere i la seva família des de la seva Eivissa natal a diverses contrades de Catalunya (des de la Garrotxa al Maresme). De tant en tant, una insinuació, de vegades clara i altres més tímida, del blau, d'un blau intens que evoca el mar que l'ha vist néixer.
Veig la seva obra com un recorregut interior per la pròpia vida, un itinerari introspectiu. I tal com passa amb la vida, aquesta obra va plena de sentiments, angoixes, contradiccions, preguntes metafísiques, desigs, esperances...
Cada quadre és un poema pictòric. Res no sembla producte de l'atzar. Tot i el caràcter bàsicament intel·lectual de les obres, de tant en tant l'artista es deixa dur per la imaginació, per l'inconscient; és aleshores quan comença el diàleg amb el públic que les contempla. 
© Gabriel Bou 
Aleatòriament, vaig agafar, de la llibreria que en Pere Planells té a la vora d'on treballa, el llibre Juan Rulfo, on hi ha els dos, i gairebé unics textos llargs d'aquest autor, El llano en llamas i Pedro Páramo. Mentre en Pere treballava, literalment ignorant-me, jo vaig llegir fragment imponents d'aquest autor i d'aquestes, aquí us en passo un:
- ¿Cuantos pájaros has matado en tu vida, Justina?
- Muchos, Susana.
- ¿ Y no has sentido tristeza?
- Sí, Susana.
- Entonces ¿que esperas para morirte?
- La muerte, Susana.
Hi ha obres que són un terratrèmol per a la percepció, sobretot, si la percepció es veu implicada, en la pròpia mort de la percepció visual, la qual, tanmateix, sembla que està morta i enterrada per l'art modern i per l'art contemporani. Serà que ens hem quedat sense ulls, o que l'artista milita en un espai de sensualitat o racionalitat pertorbadora pere al model perceptiu renaixentista. Quina és l'esma que mou els artistes, com en Pere, que ara que el veig treballar, amb aquests ulls embogits i capficats, no sembla mirar enlloc ni està per ningú. Esta jugant, potser. Es respira una tensió barrejada amb essència de trementina calorejada. Poden llurs ulls mirar endintre, confondre's amb el diagragma i guixar al bateg del propi cor? Fa mal de pensar, però aquestes últimes pintures, sobre aquests papers que els químics fan servir per filtrar solucions, semblen haver alliberat dintre d'en Pere aquella zona fronterera entre la vigilia i el somni. La traçada esdevé un joc fantàstic, descongestionat, obert. Sembla filtrar solucions formals sense cap voluntat intel.ligible. Esdevé un ludòpata que juga amb traçades i colors i els accidents dels seus propis materials. Sembla, fins i tot, caminar cap a la seva autodissolució. Sort de la música que té posada al CD, que ens recorda que hi un cordó umbilical amb la realitat...Malgrat tot, jo espero pacientment el meu amic per anar a fer unes bolls a la platja de cara al mar, tot i que sóc conscient, que em donarà poca conversa i el veuré amb els ulls perduts a l'horitzó. De tant en tant, amb breus observacions ferà arrencar les meves ansies de diàleg. Tanmateix ha estat un plaer conèixer Arenys de Mar i haver compartit uns dies tan intensos amb el meu amic. Ell m'ha agraït les meves col·laboracions literàries per a la seva web, tot regalant-me una de les pintures, amb les quals, mentre les feia, jo compartia espai en el seu estudi. He compartit el naixement d'una obra, densa força densa, vaja...
© Marià Roig
Hola Pere, he fet una ullada a les darreres obres que tens penjades al web. Trobo la col·lecció Emocions molt fresca, molt espontània, vivaç i animosa. Ho dic tan pel tractament de les formes com per la paleta usada, encara que en algun moment els colors puguin suggerir sensacions més severes. Els temes tractats ja m'apropen a visions quotidianes, properes i senzilles on un bri d'optimisme és rebut amb satisfacció. D'un to diferent, molt més intimista, trobo la col·lecció Solituds. Òbviament. Em veig (et veig) silenciós, capficat en un racó de casa. Observador atent de qualsevol forma suggerent capaç d'ésser traduïda a 
colors, línies, taques ... A diferència de l'altre sèrie la mirada és interior. Fins i tot quan sembla que mires per la finestra, el pensament no traspassa el vidre. Potser són els racons on queda aturat el 
pensament mandrós quan reflexiona assegut en una vella cadira ...
M'ha agradat.
Així ho he vist i així t'ho he dit.
© Miquel Romagosa

pereplanells.com   ,   nomesart.com    i    paintingcopy.com        pertanyen a Pere Planells i Bonet, amb seu al carrer Ample, 3B, 1r, 08350, Arenys de Mar, Barcelona.