DADES CURRICULARS

Català / Español / English

DADES CURRICULARS ACADÈMIQUES:

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.
Ajudant de l'artista expressionista de NY Conrad Marca-Relli (Estiu de 1968).
Estudis de Cinema a l'Escola de Cinema Independent de Barcelona Aixelà.
Codirector de la película Amen Romaní. Palma de Mallorca 1970.
Codirector del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa el 1976.
Vocal de la Junta Directiva de l'Institut d'Estudis Eivissenc els primers anys de la renovació de l'Institut, al final de la dictadura.
Catedràtic Numerari de Dibuix a l'Institut Andrés Bello de Tenerife, Montsacopa d'Olot i Els Tres Turons d'Arenys de Mar.
Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona amb la tesi: Aportacions teòriques i pràctiques sobre la polivalència, el desenvolupament i la ubicació modular.

EXPOSICIONS COL.LECTIVES:

1a. Exposició d'Art Figuratiu (Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona).
Galeria de Arte Moderno, com a membre del Grup Relació amb Francesc Juan (Barcelona).
Cercle Artístic de Lleida (Relació) Lleida.
Twain Gallery (Relació). Barcelona.
Sa Tanqueta (Relació). Santa Eulària del Riu, Eivissa.
Chez Art (Relació) Santa Eulària del Riu, Eivissa.
Salón de Agosto. Museu d'Art Contemporani d'Eivissa. Eivissa.
El Drugstore de Passeig de Gràcia. Barcelona,
Sala Vallribera. Sant Antoni de Pormany, Eivissa.
In Side Out (Relació) Eivissa.
Galeria Aquitània. Barcelona.
Salón de Primavera. Museu d'Art Contemporani d'Eivissa.
Galeria Fred Lanzemberg. Eivissa.
Galeria Hidea. Amb Manuel Trallero. Santiago de Compostel.la.
Galeria Municipal d'Arenys de Munt. Arenys de Munt.
Urbe Galeria d'Art. Alcudia, Octubre de 1990. Mallorca.
The World Exlibris Artists Exhibition 1991-1992. Sapporo (Japó). Setembre de 1992.
Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de Sant Josep (Eivissa). Març-Abril de 1993.
Cámara Oficial de Comercio de España en Bélgica. Brusel.les (Bèlgica). Del 20 al 30 de novembre de 1995.
Galeria Marges U. Cadaqués (Girona). Desembre, gener de 2015-16
MIAB International, BIENNIAL 2016. Madeira (Portugal)
Le livre de poche. Espai Polièdric TANGRAM. Sarrià (Barcelona). Del 7 al 28 de setembre de 2017.
Crisolart Galleries, Barcelona. Del 22 de febrer al 13 de març de 2018
Presentació del llibre MARGINALIAS a Melilla (26-4-2018), amb Vicente Moga (textos i poesies), Pere Planells (obra visual) i Betlem Planells (disseny gràfic i audiovisuals)
Presentació del llibre MARGINALIAS a Alhoceima (2019), amb Vicente Moga (textos i poesies), Pere Planells (obra visual) i Betlem Planells (disseny gràfic i audiovisuals)
XXIII Bienal Internacional Arte no Morrazo(2019)
Prado Goyart Gallery. Inauguració, 4 de setembre de 2019. Cl. Felipe IV, 5, Madrid.
Hispanic Cultural Arts Center , Miami (USA). Inauguració el 13 de setembre (2019).
Abartium, Calldetenes (Barcelona) ,carretera de folgueroles km.4'5. Del 14 de setembre al 7 d'octubre (2019).
ESPACIO ARTE FERIA DEL PILAR DE ZARAGOZA. Recinte firal de Saragossa, del dia 6 al 13 d'octubre (2019).
Galeria Centre Culural Montjuic. Granc Via de les Corts Catalanes 296, Barcelona. Del 30 de novembre al 30 de decembre (2019).
CASTELLO CHIARAMONTANO DI RACALMUTO. AGRIGENTO (SICILIA). Del 21de desembre al 30 de gener (2019-2020)
Seleccionat per al Certament Internacinal d'Escultura Museo Luis A. Noboa Naranjo (Guayaquil, Ecuador)
l’ART ÉS VIDA, MUSEU ARXIU DE CALELLA, 27/3/21 al 27/6/2021. Calella (Barcelona)
Galeria Atelier Geraldes da Silva del 27 de gener a l'onze de febrer de 2022 (Oporto)
Galeria Arga, Associació d'artistes gallecs. del 12 al 25 de febrer de 2022 (A Coruña)
LO FATO ART FACTORY, "Mas de Barberans, espai de creació". Rosa Compte & Pere Planells, 6 i 7 d'agost de 2022. Mas de Barberans (Tarragona)
ES BALUARD MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE PALMA. A d'arxipèlag de Pedro G. Romero. Colaborem amb la película Amen Romaní corealitzada
amb Francesc Juan Costa el 1970. Del 23 de juny al 10 de setembre de 2023.

EXPOSICIONS INDIVIDUALS:

Galeria Pussicat (Santa Eulària del Riu.
Eivissa). Galeria Ibiza (Eivissa).
Galeria Niu (Sant Joan. Eivissa).
Galeria Mida (Eivissa).
Galeria de la Caixa de Pensions La Caixa (Eivissa).
Museu d'Art Contemporani (Sala Es Polvorí. Eivissa).
Centre Cultural de la Caixa d'Estalvis de Balears Sa Nostra. (Eivissa).
Sala d'exposicions de l'Ateneu Arenyenc (Arenys de Mar).
Xampanyeria-Galeria La Fusta (Calella).
Sant Joan (Diada dels Països Catalans) Pintada al carrer d'un mural sobre tela de 15 x 5 m. (Arenys de Mar, Juny de 1990).
Sala Central de Muro (Mallorca Octubre de 1990).
Sala de Cultura de la Caixa de Balears Sa Nostra (Eivissa, Novembre de 1990),
Biblioteca Popular Pare Fidel Fita d'Arenys de Mar (Arenys de Mar, Barcelona, desembre 2002, gener 2003).
Sala d'exposicions de Edifici Calisay, ( Arenys de Mar, Barcelona, novembre de 2003).
Galeria Marges U. (Cadaqués, Girona, juliol de 2016).
Sala d'exposicions del Centre Cultural Calisay d'Arenys de Mar, Barcelona), juliol de 2016.
Centro Sociocultural Joan Miró de Móstoles. (Móstoles, Madrid, del 20 de novembre al 15 de desembre de 2017).
Coleccions del 2016 a 2018. Espai expositiu de Lo Fato art factory. (Agost i setembre de 2019) Mas de Barberans, El Montsià, Tarragona.
CENTRO CULTURAL NORTE-UNIVERSIDAD del 5 al 30 de novembre de 2019. Móstoles (Madrid).
OS CATRO GATOS, A VIDA EN ROSA del 4 de setembre al 2 d'octubre de 2021, Santiago de Compostela.
CEART. Centro cultural Tomás y Valiente. Fuenlabrada (Madrid). Sala C. Del 12 de Maig al 5 de Juny de 2022.
EBRE ART & PATRIMONI. Instal·lació: Geometries de peus aterra (Homenatge a l'artesania de la pauma). C.D.R. Museu de la pauma (Mas de Barberans)
de l'11 d'agost al 30 d'octubre.
LO FATO ART FACTORY. Abans del Mas. Exposició retrospectiva d'obres realitzades abans d'instal·lar l'estudi al Mas de Barberans. Del 4 al 6 d'agost de 2023.
Centre cultural Calisay de Arenys de Mar (Barcelona) Els colors del Blanc. Del 7 al 30 de juny de 2024.

ALTRES:
Promotor de projectes patrimonials i pedagògics:
http://www.pereplanells.com/patrimonivirtual.html
http://www.pereplanells.com/fitxesdibuixtecnic.html
Comissari d'exposicions i promotor cultural:
http://www.paintingcopy.com
El dia 4 d'abril de 2008 en Pere Planells planta la seva primera escultura monumental a Tamariu, realitzada a la Serralleria Llenas de Palaflugel. Obra intitulada; Versió generativa de la rosa dels vents o, simplificant Arbre de vents.
Libro MARGINALIAS, Cartapacio de geometrias anímicas. Vicente Moga (Atlas Textual) i Pere Planells ( Universo Pictórico). Colección Textos Mediterraneos, numero 25. ISBN 978-84-15891-41-3.
L'estiu de 2018, va començar a treballar en projectes de l'espai i a realitzar exclusivament projectes escultòrics al seu Avall Street Factory, estudi 2.
Inauguració del Centre cultural, Lo Fato Art Factory de Mas de Barberans (Terres de l'Ebre). Dia 3 d'agost de 2019. http://www.pereplanells.com/lofato_cat/index.htm
28 de novembre de 2024. Sala d'actes de Sa Nostra (Eivissa). 50è Aniversari del primer disc d'UC amb la presència per una part de, Joan Mureno, Victorí Planells i l'Isidor Marí com a cantants, recopiladors i arenjadors de lletres històriques (cançons) de l'illa d'Eivissa i jo mateix, com autor de la portada. En el mateix acte vaig fer donació de l'original de la portada del disc UC a l'Institut d'Estudis Eivissencs del qual havia format part de les primeres juntes directives els primers anys de la renovació de l'Institut, al final de la dictadura.

COMENTARIS SOBRE L'OBRA DE PERE PLANELLS

HABLAMOS DE GEOMETRÍAS ANÍMICAS

Hablo de mis escritos con Pere Planells y él me enseña su obra. Los gestos expresan tanto como las palabras. Dialogamos acerca de las “Marginalias” en proyecto, yo escribiendo de fronteras y límites, de viajes sufíes, de rihlas del corazón y el trazando geometrías anímicas, cuerpos i paisajes que se alzan desde los cimientos mercuriales de sus mundos interiores. Pere me explica -gesticula bajo su albo cabello aleonado y, mientras me observa, otea tras sus gafas de ver para adentro- que su pintura es orgánica, que se encuentra instalado hace tiempo en una etapa en la que le gusta pintar en papel vivo, un formato heterodoxo, sin aristas perfiladas, no rectas, como un irregular libro, desbardado anárquicamente pero con armonía estética. Pere atraviesa un sendero creativo pespunteado de emociones a flor de pincel. Su obra pasa ante mis ojos, como los elementos de una noria deslumbrante giran ante los ojos de la inocencia. Me gusta mucho una serie de cuadros, rectangulares, alargados, que hizo en 2017, sus trazos, sus colores, sus rasgos emocionales, la gama delas fibras que componen el mallado de las composiciones. Se trata más de deconstruir que de construir y viceversa. Trazos de bustrofed ó n. Pere trabaja (goza) por suites, en cartapacios abiertos y cerrados en los lugares-esferas en los que ha vivido.: la suite de su controvertida patria de infancia, Eivissa , donde trabajó en el estudio del pintor expresionista estadounidense Conrad Marca-Relli (Boston, 1913- Parma , Italia, 2000), cuando este artista nómada, se instalo, entre 1970 i 1975, en su casa de Cap Marinet; la de Barcelona, donde estudio Bellas Artes, en esa prodigiosa ciudad que es el centro de Catalunya, pero que representa mejor que ninguna otra todos sus márgenes, donde conoció a importantes pintores de la vanguardia; la suite ampurdanesa, la que recorre los días y los fuegos agridulces de Sant Pere Pescador ; la suite canaria, de su época docente en Tenerife, cuando todo camino estaba por recorrer… En todas las suites permanece la gasa traslúcida de la sensualidad, del hedonismo pincelado en papel, madera, cartón, tela, lienzo. La casa-ferry de Pere es la pintura, los pinceles son los remos con los que navega por tiempos paralelos, quizás como un desafío ritual hacia las sirgas que lo ungen a las lineas de fuga de una vida de creatividad y duda.

© Vicente Moga (Marginalias, pag. 67.)

Presentación de la exposición en el Centro Cultural Joan Miró de Móstoles (Madrid).Metafísica de los espacios íntimos

Pere Planells nació en 1950 entre calles encaladas de luz en una Ibiza primitiva y alejada de rutas demasiado transitadas. Solo artistas, arquitectos y pensadores de espíritu inquieto, a la búsqueda de paraísos y añoranzas, se atrevieron a pisar la isla; fueron muchos los que quedaron presos de su sencilla belleza. Fue entonces cuando se sembraron las bases de la gran eclosión artístico-cultural que sacudió los cimientos de la isla y sobretodo, de sus costumbres. Coincidió la adolescencia de Pere Planells con la época en que la isla se situó a la vanguardia del arte, como un oasis, en plena época franquista. Su sensibilidad y este vital contexto creativo puede que fueran los responsables de su temprana vocación artística, posteriormente cultivada en la entonces Escuela de Bellas Artes de Sant Jordi de Barcelona. Estudio arte y cinematografía. Fue ayudante de Conrad Marca-Relli miembro del movimiento abstracto de NY afincado en Ibiza, para el que realizó series de múltiples. La actividad expositiva en aquella época fue intensa tanto individual como colectivamente. Fue codirector ejecutivo del Museo de Arte Contemporáneo de Ibiza hasta que en Madrid, por oposición, ganó la Cátedra de Dibujo del Instituto Andrés Bello de Tenerife. A lo largo de su vida laboral fue compaginando el arte y la docencia.
Pere Planells tiene una obra tensada entre los dos extremos de un arco, uno informalista y gestual mientras que el otro, como profesor de geometría técnica, se mueve en un campo artístico más racionalista. No es de entrañar que su tesis doctoral estuviese dedicada a la tradición racionalista en el arte europeo y a la geometría como esqueleto característico del arte occidental: Aportaciones teóricas y prácticas sobre la polivalencia, el desarrollo y la ubicación modular.
La obra que nos presenta en esta exposición es una colección madura, a la cual Pere Planells titula “Metafísica de los espacios íntimos” y en la que medita sobre aquellos espacios esenciales y vitales donde la perspectiva deja de ser visual para convertirse en táctil y preñada de tiempos personales. En esta colección nos redefine las fronteras entre lo íntimo y lo público, entre el yo y el tú. Y lo hace con formulaciones y gestos sencillos y dinámicos, con unas composiciones atrevidas en las cuales no faltan vacíos de no-pintura y no-cuadro que claman una reconstrucción de los comportamientos perceptivos y estéticos del espectador. Las obras, sobre papel y cartón, liviana materia de papel de blanca cal que hunde sus raíces ancestrales en las rocas de aquellas calles que una vez fueron esculturas de sus sueños. Sus obras tienen velos, sutiles fulares, con los que el autor persigue y consigue - a mi entender – ofrecernos, una obra viva en soporte y ensimismada en exclamación. Tiempo de meditación, tiempo reclamado a las miradas anónimas, o no, de quien se deja llevar de sus adentros a otros adentros. Esta es una obra que deviene portalón de entrada a paisajes tectónicos de coladas sobrias, realizados desde una serena meditación que viaja sobre tiempos y sensibilidades tantas veces desatendidas.

© Jack Perdikidis. Cultural manager, Wraiter.

L'obra d'en Pere Planells ens ofereix recull produccions d'entre el 1993 (any de la seva tesi Aportacions teòriques i pràctiques sobre la polivalència, el desenvolupament i la ubicació modular) i el 1997. És una obra de maduresa, en ella no hi ha improvització, essent el fruit d'un llarg i profitós camí en recerca d'un llenguatge artístic propi. Des del punt de vista formal és, sens dubte, una obra d'una gran qualitat.
La seva expressivitat ve donada per la combinació, gens gratuita, de diverses formes geomètriques (quadrats, cercles, pentàgons, triangles, estels...) sobre fons marró; unes formes que serveixen de marc a elements més o menys onírics, en tot cas manifestacions de l'inconscient o referències a la infància. És evident que l'artista hi busca la puresa de la forma. De tant en tant hi introdueix una nota de color que, tot i la seva qualitat expressiva, no aconsegueix minvar la força de les estructures formals; és a dir que la forma domina sempre.
Hi ha molta vida darrere d'aquestes formes. El predomini de colors terrosos amb tonalitats diverses són eco del periple d'en Pere i la seva família des de la seva Eivissa natal a diverses contrades de Catalunya (des de la Garrotxa al Maresme). De tant en tant, una insinuació, de vegades clara i altres més tímida, del blau, d'un blau intens que evoca el mar que l'ha vist néixer.
Veig la seva obra com un recorregut interior per la pròpia vida, un itinerari introspectiu. I tal com passa amb la vida, aquesta obra va plena de sentiments, angoixes, contradiccions, preguntes metafísiques, desigs, esperances...
Cada quadre és un poema pictòric. Res no sembla producte de l'atzar. Tot i el caràcter bàsicament intel·lectual de les obres, de tant en tant l'artista es deixa dur per la imaginació, per l'inconscient; és aleshores quan comença el diàleg amb el públic que les contempla.

© Gabriel Bou

Aleatòriament, vaig agafar, de la llibreria que en Pere Planells té a la vora d'on treballa, el llibre Juan Rulfo, on hi ha els dos, i gairebé unics textos llargs d'aquest autor, El llano en llamas i Pedro Páramo. Mentre en Pere treballava, literalment ignorant-me, jo vaig llegir fragment imponents d'aquest autor i d'aquestes, aquí us en passo un:
- ¿Cuantos pájaros has matado en tu vida, Justina?
- Muchos, Susana.
- ¿ Y no has sentido tristeza?
- Sí, Susana.
- Entonces ¿que esperas para morirte?
- La muerte, Susana.
Hi ha obres que són un terratrèmol per a la percepció, sobretot, si la percepció es veu implicada, en la pròpia mort de la percepció visual, la qual, tanmateix, sembla que està morta i enterrada per l'art modern i per l'art contemporani. Serà que ens hem quedat sense ulls, o que l'artista milita en un espai de sensualitat o racionalitat pertorbadora pere al model perceptiu renaixentista. Quina és l'esma que mou els artistes, com en Pere, que ara que el veig treballar, amb aquests ulls embogits i capficats, no sembla mirar enlloc ni està per ningú. Esta jugant, potser. Es respira una tensió barrejada amb essència de trementina calorejada. Poden llurs ulls mirar endintre, confondre's amb el diagragma i guixar al bateg del propi cor? Fa mal de pensar, però aquestes últimes pintures, sobre aquests papers que els químics fan servir per filtrar solucions, semblen haver alliberat dintre d'en Pere aquella zona fronterera entre la vigilia i el somni. La traçada esdevé un joc fantàstic, descongestionat, obert. Sembla filtrar solucions formals sense cap voluntat intel.ligible. Esdevé un ludòpata que juga amb traçades i colors i els accidents dels seus propis materials. Sembla, fins i tot, caminar cap a la seva autodissolució. Sort de la música que té posada al CD, que ens recorda que hi un cordó umbilical amb la realitat...Malgrat tot, jo espero pacientment el meu amic per anar a fer unes bolls a la platja de cara al mar, tot i que sóc conscient, que em donarà poca conversa i el veuré amb els ulls perduts a l'horitzó. De tant en tant, amb breus observacions ferà arrencar les meves ansies de diàleg. Tanmateix ha estat un plaer conèixer Arenys de Mar i haver compartit uns dies tan intensos amb el meu amic. Ell m'ha agraït les meves col·laboracions literàries per a la seva web, tot regalant-me una de les pintures, amb les quals, mentre les feia, jo compartia espai en el seu estudi. He compartit el naixement d'una obra, densa força densa, vaja...

© Marià Roig

Hola Pere, he fet una ullada a les darreres obres que tens penjades al web. Trobo la col·lecció Emocions molt fresca, molt espontània, vivaç i animosa. Ho dic tan pel tractament de les formes com per la paleta usada, encara que en algun moment els colors puguin suggerir sensacions més severes. Els temes tractats ja m'apropen a visions quotidianes, properes i senzilles on un bri d'optimisme és rebut amb satisfacció. D'un to diferent, molt més intimista, trobo la col·lecció Solituds. Òbviament. Em veig (et veig) silenciós, capficat en un racó de casa. Observador atent de qualsevol forma suggerent capaç d'ésser traduïda a
colors, línies, taques ... A diferència de l'altre sèrie la mirada és interior. Fins i tot quan sembla que mires per la finestra, el pensament no traspassa el vidre. Potser són els racons on queda aturat el
pensament mandrós quan reflexiona assegut en una vella cadira ...
M'ha agradat.
Així ho he vist i així t'ho he dit.

© Miquel Romagosa

TEXT EXTRET DE L'ENCICLOPEDIA D'EIVISSA I FPRMENTERA
Planells Bonet, Pere (Eivissa 1950) ART Pintor, dissenyador i escultor. Es va llicenciar en belles arts el 1972 per la Universitat de Barcelona. Va realitzar estudis de cinema a l'Escola de Cinema Independent Aixelà de Barcelona. Codirector del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa el 1976, juntament amb Rafel Tur Costa i Leopoldo Irriguible revitalitzaren les programacions i l'espai anomenat Es Polvorí, dedicat a artistes joves. Com a docent va introduir l'any 1973 el cinema a les aules. Es va doctorar en belles arts el 1995 per la Universitat de Barcelona amb la tesi Aportacions teòriques i pràctiques sobre la polivalència, el desenvolupament i la ubicació modular . Autor polifacètic pel que fa a l'exercici de les diverses modalitats artístiques, la seua línia de creació ve marcada per la recerca dels processos essencials dels elements que integren les formes. El resultat és el desenvolupament sorprenent de propostes formals sintètiques a partir d'estructures modulars i geometries enriquides per l'experimentació amb diverses textures i materials, i dirigides a la comunicació —de qüestions metafísiques, sentiments, angoixes, contradiccions, desigs i somnis— i a la intervenció en l'entorn. Els seus dibuixos, tècniques mixtes, collages i fotocomposicions presenten geometries trencades i repeticions amb certs efectes tridimensionals a partir de quadrats, cercles, pentàgons, triangles i estels. Les estructures formals dominen sempre sobre els colors, que presenten un predomini de les tonalitats terroses amb insinuacions d'intensos blaus i vermells. Les seues escultures, obres tridimensionals i projectes escultòrics han estat dissenyats per ser fets amb ferro, fusta o en cartó de patronatge, parteixen de catàlegs i de diverses bases geomètriques generatives, altres amb base geomètrica dièdrica, sobre les quals s'ha intervengut amb talls i doblecs que cerquen la puresa de la forma. Ha realitzat diverses exposicions individuals: a la Galeria Owl & Pussycat de Santa Eulària des Riu, a la Galeria Ibiza, a la Galeria Niu de Sant Joan, a la Galeria Mida d'Eivissa, a la Galeria de la Caixa de Pensions d'Eivissa, al Museu d'Art Contemporani, a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” d'Eivissa, a la Sala d'Exposicions de l'Ateneu Arenyenc d'Arenys de Mar i a la Xampanyeria-Galeria La Fusta de Calella. També va fer per la Diada de Sant Joan la pintada al carrer d'un mural sobre tela de 15 x 5 m a Arenys de Mar (juny de 1990), exposà a la Sala Central de Muro a Mallorca (1990) i de nou a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” d'Eivissa (1990). En destaca la mostra retrospectiva amb obres d'entre el 1989 i el 1991 a l'Edifici Calisay d'Arenys de Mar (2003). També la seua obra és present a diverses mostres col·lectives d'Eivissa i d'arreu: participà en la Primera Exposició d'Art Figuratiu a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona; presentà la seua obra a la Galería de Arte Moderno, com a membre del Grup Relació, amb Francesc Juan (Barcelona); amb el Grup Relació també presentà al Cercle Artístic de Lleida, a Sa Tanqueta de Santa Eulària des Riu, a Chez Art de Santa Eulària des Riu i a In Side Out d'Eivissa; exposà a la Twain Gallery de Barcelona, al Salón de Agosto del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa, al Drugstore del passeig de Gràcia de Barcelona, a la Sala Vallribera de Sant Antoni de Portmany, a la Galeria Aquitània de Barcelona, a l'Institut de Culture Mediterraneenne del Chateau Royal de Cotlliure i el Chateau Royal de Perpinyà, al Saló de Primavera del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa, a la Galeria Fred Lanzemberg d'Eivissa, a la Galeria Hidea amb Manuel Trallero a Santiago de Compostel·la, a la Galeria Municipal d'Arenys de Munt, a Urbe Galeria d'Art d'Alcúdia (1990), a The World Exlibris Artists Exhibition 1991-1992 de Sapporo, Japó (1992), a la Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia en una col·lectiva amb Vicent Calbet, Toni Cardona, Antoni Hormigo, Joan Calvo, Fèlix Serra i Julio Bauzà (1993), a la Cámara Oficial de Comercio d'Espanya a Bèlgica (1995). Com a dissenyador, va realitzar les dues primeres portades dels discos del grup UC (Eivissa, 1974), la primera de les quals ha estat escollida per la revista Enderrock com una de les 15 millors portades fetes als Països Catalans. Ha dissenyat revistes com Pedra de Toc , Tehac , etc. També és autor de diversos textos. És catedràtic de dibuix a l'Institut els Tres Turons d'Arenys de Mar (Barcelona). [STP]

© Sonya Torres Planells

Presentació de l'exposició al CENTRO CULTURAL NORTE-UNIVERSIDAD 2019. Mostoles (Madrid)

Pere Planells, va néixer el 2 de febrer de 1950 a la ciutat d'Eivissa (Balears), en carrers emblanquinats de llum al barri mariner de la ciutat, un entorn ben estimat per molts artistes que buscaven immortalitzar aquells carrers costeruts i empedrats, perfumades
de blanc salnitre, sota la imponent muralla renaixentista que corona la ciutat. Un entorn que permetia embadalir amb l'horitzó de blaus durant el dia o verds de pi acicalando ondulats i amables muntanyes, i també gaudir d'un cel ple d'estrelles des de qualsevol teulada del seu barri on sentir-se un diminut component de l'univers.
En aquell temps van començar a confluir a l'illa intel·lectuals i artistes que es van reconèixer i van niar en aquell petit món adoptat, deixant una potent empremta en aquell jove artista en potència. Aquesta influència es va anar dilatant durant els seus estudis d'art a Barcelona i ja mai va abandonar aquell aroma cosmopolita que movia els esdeveniments culturals de l'illa i que també van marcar el seu esdevenir artístic.
A Eivissa col·laboro i va compartir espai i inquietuds amb artistes de el moviment modern com Conrad Marca-Relli amb el qual va fer d'ajudant, Josep Lluís Sert amb qui va compartir un projecte expositiu, Hans Interreiter qui va ser una magnífica in fluència
per a la posterior tesi doctoral, Tur Costa, Erwin Bechtold, Erwin Broner, etc.
Es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona mentre també va estudiar cinematografia a l'Escola de Cinema independent de Barcelona, a Madrid guanya les oposicions a Càtedra d'Institut i posteriorment de doctora a la Universitat de
Barcelona amb la seva tesi: Aportacions teòriques i Pràctiques sobre la polivalència, el desarrollo i la Ubicació modular (Aportacions teòriques i pràctiques sobre la polivalència, el desenvolupament i la ubicació modular).
S'ha dedicat durant 30 anys a la docència com a professor de dibuix tècnic, d'Autocad, de disseny, d'art en general, o de cinema.
Els seus treballs-investigacions visuals se centren a dia d'avui en l'estudi de l'espai compositiu en dues o tres dimensions, d'aquí, el lema de l'exposició, SOMIAR L'espai, que en aquest cas aquesta centrat en el desenvolupament de composicions 2D de
diverses de les seves mes recents col·leccions, tectònica & INTERVENCIONS, encarnacions o RECORDS RE-VISITATS.
Aquestes són, naturalment, meditacions plàstiques de gran maduresa. Pensaments que ens conviden a una anàlisi acotat al que ens és proper i immediat. Estem davant d'una obra que, sense concessions, ens convida a valorar la quotidianitat i que manté la senzillesa
del que primigeni i essencial, a gaudir empàticament de l'entorn que ens acull. La reducció cromàtica d'aquestes col·leccions també és clara, una reducció que ja fa anys que es produeix en l'obra de Pere, centrada en el blanc que va impregnar els seus ulls de la seva terra emblanquinada, d'una enyorada llavors primitiva i verge Eivissa, els colors terra , el gairebé negre dels tints i aquells minvats tocs de llapis i algun escàs color. El dubte i la fragilitat de l'ésser es manifesten sense embuts en les composicions finals d'aquestes obres. I no podem deixar de pensar en una certa solitud de la diferència que es delimita en aquelles incògnites visuals que traspuen cadascuna d'aquestes obres. Una tristesa aspra ens interpel·la amb conceptes lligats a la
terra i de llum que ens enlluerna. Definitivament, Pere ens proposa protegir-nos amb actes senzills per controlar complexitats vitals i suavitzar la perplexitat davant el comportament agressiu amb el medi de l'home contemporani, de l'home de l'era digital.

Pedro G. Romero.
A d'Arxipèlag

Lloc: Espai B del Museu d´art Contemporani de Palma de Mallorca, del 23 de juny de 2023 al 10 de septembre de 2023.

Conjunt d'illes unides per allò que les separa. La definició clàssica d'arxipèlag em serveix per anomenar una sèrie de treballs del projecte que anomeno Scènari
–a la vegada posada en escena i guió, a l'accepció francesa de la paraula–, que, bàsicament, reconsidera moltes de les maneres amb què la meva feina s'ha enfrontat a la idea d'arxiu. És clar, l'escenari és l'arxipèlag de les Balears, les illes. Pensem, a més, que «arxi-» comparteix arrel etimològica amb el grec «arjé»
( ἀρχή , que significa «principi o origen», el començament o primer element de totes les coses), d'on procedeix també la paraula «arxiu»; i també que
«pielag» originalment significa «mar», és a dir, l'arxipèlag –el mar principal–, el que és ara el mar Egeu, un arxipèlag d'arxipèlags. D'aquí ve, també, per associació, plèiade, és a dir, diversitat de coses triades. És a dir, que el nostre ús d'arxipèlag podria entendre's com un arxiu d'arxius diferents, units, precisament, per allò que els separa. Des que Casa Planas em va convidar fa uns anys –eren temps de pandèmia– a visitar el seu arxiu porto fent voltes per les illes amb la idea de prendre notes per al que pogués ser una pel·lícula. El model caòtic i barrejat, el desordre organitzat que vaig trobar a Casa Planas, el 2020, m'ha servit com a model per mirar altres arxius de Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera. En tots ells veia, observava, llegia peus de foto, se m'acudien coses, les apuntava. No n'hi ha més. El leitmotiv o McGuffin correspondria al punt de vista, una perspectiva sempre excèntrica de flamencs, gitanos, treballadors itinerants, migrants, nòmades, exiliats i altres classes perilloses que han viscut en aquestes illes. Res sistemàtic, sens dubte, però, és clar, la lògica de l'arxiu fa la feina. Com a mapa, com a guia, he fet servir el Viatge a Cotiledònia, del mestre Cristóbal Serra, sobretot des que vaig descobrir que els vells vocabularis de germania –doncs pròpiament no podem anomenar-los llengua gitana o romanó– havien estat una de les seves anecdòtiques inspiracions. Després, és clar, reapareix un artista com Helios Gómez, a qui tant he estudiat i que el 1929 va participar com a extra a Berlín a la pel·lícula Die Schmugglerbraut von Mallorca [La núvia del contrabandista de Mallorca] i el 1936 va reclutar un grup de gitanos a Barcelona per unir-se a la columna Bayo que pretenia alliberar Eivissa i Mallorca perquè tornessin a la legalitat republicana. Però també hi ha Robert Graves o Lola Flores, Walter Benjamin i la bona de Simone Weil llegint Els grans cementiris sota la lluna de Georges Bernanos. També hi ha el nen Xocolata, els hippies i altres herois i màrtirs de la contracultura. ¡Ah!, i Vicenç Albertí i Vidal amb la seva extraordinària traducció d'El barbero de Sevilla . Sí, a més d'arxius, les llibreries de vell i els mercats ambulants han estat font d'informació. I és això, de fer una pel·lícula. Per això, a banda de fotografies, tenim una sèrie de films constituents de la que pot ser la nostra pel·lícula. Ja hem anomenat Die Schmugglerbraut von Mallorca , del 1929, dirigida per l'alemany Hans Behrendt, però cal sumar-li la terrible, en les diverses accepcions de la paraula, Jack el Negro , que van dirigir l'animació Julien Duvivier i José Antonio Nieves Conde el 1950. També F for Fake , 1973, d'Orson Welles, amb les seves imatges filmades per François Reichenbach a Eivissa. I, finalment, Amén Romaní, 1968, un film de Pere Planells i Francesc Joan, una pel·lícula fabulosa que documenta els primers moments de la barriada de Son Banya. Cal subratllar també la col·laboració amb dues impremtes que va més enllà dels serveis tècnics. D'una banda, amb Esment, hem alentit la cadena de producció per fabricar els originals; de l'altra, amb la rotativa del diari Ultima Hora hem accelerat la impressió per tenir, diguem-ho així, tots els treballs impresos i que els visitants puguin emportar-se, gratuïtament, tota l'exposició a casa seva.
Podríem dir que aquest és un projecte intermitent, tartamut , discontinu, en efecte, així és l'arxipèlag. I a més de, pròpiament, l'exposició, el projecte es completa amb una projecció dels primers projectes de cinema de Pedro G. Romero i d'una peça escènica elaborada juntament amb Mariàntonia Oliver, Perrate, Los Bessons de Korea i un grup de nens i nenes de la barriada del Hoyo.

Español

DATOS CURRICULARES ACADÉMICOS:

Licenciado en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona.
Ayudante del artista expresionista de NY Conrad Marca-Relli (verano de 1968).
Estudios de Cine en la Escuela de Cine Independiente de Barcelona Aixelà.
Codirector de la película Amen Romaní. Palma de Mallorca 1970
Codirector del Museo de Arte Contemporáneo de Eivissa en 1976.
Vocal de la Junta Directiva del Instituto de Estudios Ibicenco en los primeros años de la renovación del Instituto, al término de la dictadura.
Catedrático Numerario de Dibujo en el Instituto Andrés Bello de Tenerife, Montsacopa de Olot y Els Tres Turons de Arenys de Mar.
Doctor en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona con la tesis: Aportaciones teóricas y prácticas sobre la polivalencia, el desarrollo y la ubicación modular. Aportaciones teóricas y prácticas sobre la polivalencia, el desarrollo y la ubicación modular.

EXPOSICIONES COLECTIVAS:

1a. Exposición de Arte Figurativo (Escuela Superior de Bellas Artes de Sant Jordi, Barcelona).
Galería de Arte Moderno, como miembro del Grupo Relació con Frances Juan (Barcelona).
Círculo Artístico de Lleida (Relació) Lleida.
Galería Twain (Relació). Barcelona.
Sa Tanqueta (Relació). Santa Eulalia del Rio, Ibiza.
Chez Art (Relació) Santa Eulalia del Rio, Ibiza.
Salón de Agosto. Museo de Arte Contemporáneo de Ibiza. Ibiza.
El Drugstore del Paseo de Gracia. Barcelona,
Sala Vallribera. San Antonio de Portmany, Ibiza.
In Side Out (Relació) Ibiza.
Galería Aquitania. Barcelona.
Salón de Primavera. Museo de Arte Contemporáneo de Ibiza.
Galería Fred Lanzemberg. Ibiza.
Galería Hidea. Con Manuel Trallero. Santiago de Compostel.la.
Galería Municipal de Arenys de Munt. Arenys de Munt.
Urbe Galería de Arte. Alcudia, octubre de 1990. Mallorca.
Exposición World Exlibris Artists 1991 hasta 1992. Sapporo (Japón). Septiembre de 1992.
Sala de Exposiciones del Ayuntamiento de San José (Ibiza). Marzo-Abril de 1993.
Cámara Oficial de Comercio de España en Bélgica. Bruselas (Bélgica). Del 20 al 30 de noviembre de 1995.
Galería Márges U. Cadaqués (Girona). Diciembre, enero de 2015-16
MIAB International, BIENAL 2016. Madeira (Portugal)
Le livre de poche. Espacio Polièdrico TANGRAM. Sarrià (Barcelona). Del 7 al 28 de septiembre de 2017.
Galerías Crisolart, Barcelona. Del 22 de febrero al 13 de mayo de 2018.
Presentació del libro MARGINALIAS en Melilla (26-4-2018), con Vicente Moga (textos i poesias), Pere Planells (obra visual) i Betlem Planells (diseño gràfico i audiovisuales)
Presentació del libro MARGINALIAS en Alucemas (2019), con Vicente Moga (textos i poesias), Pere Planells (obra visual) i Betlem Planells (diseño gràfico i audiovisuales)
XXIII Bienal Internacional Arte no Morrazo (2019)
Prado Goyart Gallery. Inauguración, 4 de setiembre de 2019. Cl. Felipe IV, 5, Madrid. (2019)
Hispanic Cultural Arts Center , Miami (USA). Inauguración el 13 de setiembre (2019).
Abartium, Calldetenes (Barcelona) ,carretera de folgueroles km.4'5 (2019).
ESPACIO ARTE FERIA DEL PILAR DE ZARAGOZA. Recinto ferial de Zaragoza, del dia 6 al 13 d'octubre (2019).
Galeria Centro Culural Montjuic. Granc Via de les Corts Catalanes 296, Barcelona. Del 30 de novembre al 30 de decembre (2019).
CASTELLO CHIARAMONTANO DI RACALMUTO. AGRIGENTO (SICILIA). Del 21de desembre al 30 de gener (2019-2020).
Seleccionado para el Certamen Internacional de Escultura Museo Luis A. Noboa Naranjo (Guayaquil, Ecuador)
l’ART ÉS VIDA, MUSEO ARXIVO DE CALELLA, 27/3/21 al 27/6/2021. Calella (Barcelona)
Galeria Atelier Geraldes da Silva del 27 de enero a 11 de febrero de 2022 (Oporto)
Galeria Arga, Associación d'artistes gallegos. del 12 al 25 de febrero de 2022 (A Coruña)
LO FATO ART FACTORY, "Mas de Barberans, espacio de creación". Rosa Compte & Pere Planells, 6 i 7 d'agosto de 2022. Mas de Barberans (Tarragona)
ES BALUARD MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE PALMA. A d'arxipèlag de Pedro G. Romero. Colaboramos a la exposición con la película Amen Romaní corealizada
con Francesc Juan Costa el 1970. Del 23 de juny al 10 de setembre de 2023.

EXPOSICIONES INDIVIDUALES:

Galeria Pussicat (Santa Eulalia del Rio. (Ibiza).
Galeria Ibiza Ibiza ( Ibiza).
Galeria Niu (Sant Joan.( Ibiza).
Galeria Mida (Ibiza).
Galeria de la Caixa de Pensions La Caixa ( Ibiza).
Museo de Arte Contemporaneo de Ibiza (Ibiza, Espacio del antiguo polvorin).
Centre Cultural de la Caixa d'Estalvis de Balears Sa Nostra. ( Ibiza).
Sala d'exposicions de l'Ateneu Arenyenc (Arenys de Mar).
Xampanyeria-Galeria La Fusta (Calella de la costa. Barcelona).
Sant Joan Pintura de un mural sobre tela de 15 x 5 m. (Arenys de Mar, Juny de 1990).
Sala Central de Muro (Muro, Mallorca Octubre de 1990).
Sala de Cultura de la Caixa de Balears Sa Nostra (Ibiza, Noviembre de 1990),
Biblioteca Popular Pare Fidel Fita d'Arenys de Mar (Arenys de Mar, Barcelona, diciembre de 2002, enero de 2003).
Sala d'exposiciones del Edificio Calisay, ( Arenys de Mar, Barcelona, noviembre de 2003,).
Galeria Marges U. (Cadaqués, Girona, Julio de 2016).
Sala d'exposicions del Centre Cultural Calisay. (Arenys de Mar, Barcelona, julio de 2016).
Centro Sociocultural Joan Miró de Móstoles. (Mostoles, Madrid, del 20 de novembre al 15 de desembre de 2017).
Colecciones de 2016 a 2018. Espacio expositivo de Lo Fato art factory. (Agosto i setiembre de 2019) Mas de Barberans, El Montsià, Tarragona.
OS CATRO GATOS, A VIDA EN ROSA, del 4 de septiembre al 2 de octubre de 2021, Santiago de Compostela.
CEART. Centro cultural Tomás y Valiente. Fuenlabrada (Madrid). Sala C. Del 12 de Mayo al 5 de Junio de 2022.
EBRE ART & PATRIMONI. Instal·lació: Geometrias de pies a tierra (Homenage a l'artesanía del palmito). C.D.R. Museu de la pauma (Mas de Barberans)
del 11 de agosto al 30 de octubre.
LO FATO ART FACTORY. Abans del Mas. Exposición retrospectiva de obras realizadas antes de instalar su estudio en Mas de Barberans. Del 4 al 6 d'agost de 2023.

OTROS:

Promotor de proyectos patrimoniales y pedagógicos: Patrimonio virtual
A lo largo de mis años como docente en el Instituto Els Tres Turons de Arenys de Mar, y justo después de realizar 1 curso de Autocad, poco a poco fui perfilando, dentro del amplio conjunto de trabajos de investigación de los que fui el tutor, un tipo de proyectos que pueden servir de modelo para cualquier centro de enseñanza en cualquier localidad que tenga un cierto patrimonio arquitectónico. Se trata de proponer a nuestros alumnos como trabajo de investigación, que suponga la definición virtual de edificios restaurados o no, existentes o desaparecidos que sean o hayan sido emblemáticos para la localidad donde está ubicado el Instituto por medio de un programa de CAD. Este tipo de trabajo se propone a alumnos que van dirigir sus estudios hacia carreras tecnológicas; ingenierías i arquitectura, sobre todo. La documentación archivística es imprescindible para valorar históricamente el elemento patrimonial antes de proceder a la digitalización. La progresiva realización de estas investigaciones y proyectos permite crear, año tras año, modelos orientativos para posteriores aspirantes a realizar este tipo de Trabajos de investigación, el conjunto de cada uno de los cuales va generando sinergias en forma de conferencias, publicidad de la localidad ademas de los beneficios formativos y pedagógicos, etc. Si el conjunto se complementa con la creación de una web donde queden archivados estos trabajos el círculo va cerrando este proceso cultural .
Un proyecto de consulta de dibujo técnico on line, muy utilizado por diversos centros de enseñanza de momento, inacabado, de momento.http://www.pereplanells.com/fitxesdibuixtecnic.html

Comisario de exposiciones, conferenciante y promotor cultural:
http://www.paintingcopy.com

El día 4 de abril de 2008, Pere Planells planta su primera escultura monumental en Tamariu, realizada en la Cerrajería Llenes de Palaflugell. Obra titulada; Versión generativa de la rosa de los vientos o, sencillamente Árbol de vientos:
http://www.pereplanells.com/Projectes/arbredelsvents.html
Inauguración del Centro Cultural, Lo Fato Art Factory de Mas de Barberans (Tierras del Ebro) Tarragona. Dia 3 d'agost de 2019.
28 de noviembre de 2024. Sala de actos de Sa Nostra (Ibiza). 50 Aniversario del primer disco de UC (canciones populares de Ibiza) con la presencia por una parte de, Joan Mureno, Victorí Planells y el Isidor Marí como cantantes, recopiladores y arreglistas de letras históricas (canciones) de la isla de Eivissa y yo mismo, como autor de la portada. En el mismo acto hice donación de el original de la portada del disco UC en el Instituto de Estudios Ibicencos del que había formado parte de las primeras juntas directivas en los primeros años de la renovación del Instituto, al término de la dictadura.

COMENTARIOS SOBRE LA OBRA DE PERE PLANELLS

HABLAMOS DE GEOMETRÍAS ANÍMICAS

© Vicente Moga (Marginalias, pag. 67.)

TEXTO EXTRAÍDO DEL ENCICLOPEDIA DE IBIZA Y FPRMENTERA

Planells Bonet, Pedro (Ibiza 1950) ARTE Pintor, diseñador y escultor. Se licenció en bellas artes en 1972 por la Universidad de Barcelona. Realizó estudios de cine en la Escuela de Cine Independiente Aixelà de Barcelona. Codirector del Museo de Arte Contemporáneo de Ibiza en 1976, junto con Rafel Tur Costa y Leopoldo Irriguible revitalizar las programaciones y el espacio llamado Es Polvorí, dedicado a artistas jóvenes. Como docente introdujo en 1973 el cine a las aulas. Se doctoró en bellas artes en 1995 por la Universidad de Barcelona con la tesis Aportaciones teóricas y prácticas sobre la polivalencia, el desarrollo y la ubicación modular. Autor polifacético en cuanto al ejercicio de las diversas modalidades artísticas, su línea de creación viene marcada por la búsqueda de los procesos esenciales de los elementos que integran las formas. El resultado es el desarrollo sorprendente de propuestas formales sintéticas a partir de estructuras modulares y geometrías enriquecidas por la experimentación con diversas texturas y materiales, y dirigidas a la comunicación -de cuestiones metafísicas, sentimientos, angustias, contradicciones, deseos y sueños- ya la intervención en el entorno. Sus dibujos, técnicas mixtas, collages y fotocomposiciones presentan geometrías rotas y repeticiones con ciertos efectos tridimensionales a partir de cuadrados, círculos, pentágonos, triángulos y estrellas. Las estructuras formales dominan siempre sobre los colores, que presentan un predominio de las tonalidades terrosas con insinuaciones de intensos azules y rojos. Sus esculturas, obras tridimensionales y proyectos escultóricos han sido diseñados para ser hechos con hierro, madera o en cartón de patronaje, parten de catálogos y de diversas bases geométricas generativas, otros con base geométrica diédrica, sobre las que se ha intervenido con cortes y dobleces que buscan la pureza de la forma. Ha realizado diversas exposiciones individuales: en la Galería Owl & Pussycat de Santa Eulalia del Río, en la Galería Ibiza, en la Galería Nido de San Juan, en la Galería Tamaño de Ibiza, en la Galería de la Caja de Pensiones de Ibiza , en el Museo de Arte Contemporáneo, en la Sala de Cultura de "Sa Nostra" de Ibiza, en la Sala de Exposiciones del Ateneo Arenyenc de Arenys de Mar y en la Champaña-Galería la Madera de Calella. También hizo para el Día de San Juan la pintada en la calle de un mural sobre tela de 15 x 5 m Arenys de Mar (junio de 1990), expuso en la Sala Central de Muro en Mallorca (1990) y de nuevo a la sala de Cultura de "Sa Nostra" de Ibiza (1990). Destaca la muestra retrospectiva con obras de entre 1989 y 1991 en el Edificio Calisay de Arenys de Mar (2003). También su obra está presente en varias muestras colectivas de Ibiza y de todo: participó en la Primera Exposición de Arte Figurativo en la Escuela Superior de Bellas Artes de Sant Jordi de Barcelona; presentó su obra en la Galería de Arte Moderno, como miembro del Grupo Relación, con Francisco Juan (Barcelona); con el Grupo Relación también presentó en el Círculo Artístico de Lleida, en Sa Tanqueta de Santa Eulalia del Río, a Chez Arte de Santa Eulalia del Río y en In Side Out de Ibiza; expuso en la Twain Gallery de Barcelona, ??en el Salón de Agosto del Museo de Arte Contemporáneo de Ibiza, en el Drugstore del paseo de Gracia de Barcelona, ??en la Sala Vallribera de San Antonio, en la Galería Aquitania de Barcelona, ??al Instituto de Culture Mediterraneenne del Chateau Royal de Collioure y el Chateau Royal de Perpiñán, en el Salón de Primavera del Museo de Arte Contemporáneo de Ibiza, en la Galería Fred Lanzemberg de Ibiza, en la Galería hide con Manuel Trallero en Santiago de Compostela, en la Galería Municipal de Arenys de Munt, en Urbe Galería de Arte de Alcudia (1990), The World Exlibris Artists Exhibition 1991-1992 de Sapporo, Japón (1992), en la Sala de Exposiciones del Ayuntamiento de Sant Josep de la Talaia en una colectiva con Vicent Calbet, Toni Cardona, Antoni Hormigo, Juan Calvo, Félix Serra y Julio Bauzà (1993), en la Cámara Oficial de Comercio de España en Bélgica (1995 ). Como diseñador, realizó las dos primeras portadas de los discos del grupo UC (Ibiza, 1974), la primera de las cuales ha sido elegida por la revista Enderrock como una de las 15 mejores portadas hechas en los Países Catalanes. Ha diseñado revistas como Pedra de Toc, Tehac, etc. También es autor de varios textos. Es catedrático de dibujo en el Instituto los Tres Turons de Arenys de Mar (Barcelona). [STP]

Presentación de la exposición en el CENTRO CULTURAL NORTE-UNIVERSIDAD 2019. Mostoles (Madrid)

Pere Planells, nació el 2 de febrero de 1950 en la ciudad de Ibiza (Baleares), en calles encaladas de luz en el barrio marinero de la ciudad, un entorno bien amado por muchos artistas que buscaban inmortalizar aquellas calles empinadas y empedradas, perfumadas
de blanco salitre, bajo la imponente muralla renacentista que corona la ciudad. Un entorno que permitía ensimismarse con el horizonte de azules durante el día o verdes de pino acicalando ondulados y amables montes, y también gozar de un cielo plagado de estrellas des de cualquier tejado de su barrio donde sentirse un diminuto componente del universo.
Por aquel entonces empezaron a confluir en la isla intelectuales y artistas que se reconocieron y anidaron en aquel pequeño mundo adoptado, dejando una potente impronta en aquel joven artista en ciernes. Esta influencia se fue dilatando durante sus estudios de arte en Barcelona y ya nunca abandonó aquel aroma cosmopolita que movía los eventos culturales de la isla y que también marcaron su devenir artístico.
En Ibiza colaboro y compartió espació e inquietudes con artistas del movimiento moderno como Conrad Marca-Relli con el cual hizo de ayudante, Josep Lluís Sert con quien compartió un proyecto expositivo, Hans Interreiter quien fué una mágnifica in fluencia
para su posterior tesis doctoral, Tur Costa, Erwin Bechtold, Erwin Broner, etc.
Se licenció en Bellas Artes en la universidad de Barcelona mientra también estudió cinematografía en la Escuela de Cine independiente de Barcelona, en Madrid gana las oposiciones a Cátedra de Instituto y posteriormente de doctora en la Universidad de
Barcelona con su tesis: Aportacions teòriques i pràctiques sobre la polivalència, el desenvolupament i la ubicació modular (Aportaciones teóricas y prácticas sobre la polivalencia, el desarrollo y la ubicación modular).
Se ha dedicado durante 30 años a la docencia como profesor de dibujo técnico, de Autocad, de diseño, de arte en general, o de cine.
Sus trabajos-investigaciones visuales se centran a día de hoy en el estudio del espació compositivo en dos o tres dimensiones, de ahí, el lema de la exposición, SOÑAR EL ESPACIÓ, que en este caso esta centrado en el desarrollo de composiciones 2D de
varias de sus mas recientes colecciones, TECTÒNICA & INTERVENCIONS, ENCARNACIONES o RECUERDOS RE-VISITADOS.
Estas son, naturalmente, meditaciones plásticas de gran madurez. Pensamientos que nos invitan a un análisis acotado a lo que nos es cercano e inmediato. Estamos ante una obra que, sin concesiones, nos invita a valorar lo cotidiano y que mantiene la sencillez
de lo primigenio y esencial, a disfrutar empáticamente del entorno que nos acoge. La reducción cromática de estas colecciones también es clara , una reducción que ya hace años que se produce en la obra de Pere, centrada en el blanco que impregnó sus ojos de su tierra encalada, de una añorada entonces primitiva y virgen Ibiza , los colores tierra, el casi negro de los tintes y aquellos mermados toques de lápiz y algún que otro escaso color. La duda y la fragilidad del ser se manifiestan sin tapujos en las composiciones finales de estas obras. Y no podemos dejar de pensar en una cierta soledad de la diferencia que se delimita en aquellas incógnitas visuales que rezuman cada una de estas obras. Una tristeza áspera nos interpela con conceptos ligados a la
tierra y de luz que nos deslumbra. Definitivamente, Pere nos propone protegernos con actos sencillos para controlar complejidades vitales y suavizar la perplejidad ante el comportamiento agresivo con el medio del hombre contemporáneo, del hombre de la era digital.

Pedro G. Romero.
A de Archipiélago

Lugar: Espacio B del Museo de arte Contemporaneo de Palma de Mallorca, del 23 de junio de 2023 al 10 de septiembre de 2023.

«Conjunto de islas unidas por aquello que las separa». La definición clásica de archipiélago me sirve para nombrar una serie de trabajos del proyecto que llamo Scénario
–a la vez puesta en escena y guion, en la acepción francesa de la palabra–, que, básicamente, reconsidera muchas de las formas con que mi trabajo se ha enfrentado a la idea de archivo. Claro, el escenario es el archipiélago de las Baleares, las islas. Pensemos, además, que «archi-» comparte raíz etimológica con el griego «arjé»
( ???? , que significa «principio u origen», el comienzo o primer elemento de todas las cosas), de donde procede también la palabra «archivo»; y también que
«-piélago» originalmente significa «mar», o sea, el archipiélago –el mar principal–, lo que es ahora el mar Egeo, un archipiélago de archipiélagos. De ahí viene, también, por asociación, «pléyade», o sea, diversidad de cosas elegidas. Es decir, que nuestro uso de «archipiélago» podría entenderse como un archivo de archivos diferentes, unidos, precisamente, por aquello que los separa. Desde que Casa Planas me invitó hace unos años –eran tiempos de pandemia– a visitar su archivo llevo dando vueltas por las islas con la idea de tomar notas para lo que pudiera ser una película. El modelo caótico y mezclado, el desorden organizado que encontré en Casa Planas, en 2020, me ha servido como modelo para mirar otros archivos de Mallorca, Menorca, Ibiza o Formentera. En todos ellos veía, observaba, leía pies de foto, se me ocurrían cosas, las apuntaba. No hay más. El leitmotiv o McGuffin correspondería al punto de vista, una perspectiva siempre excéntrica de flamencos, gitanos, trabajadores itinerantes, migrantes, nómadas, exiliados y otras clases peligrosas que han vivido en estas islas. Nada sistemático, desde luego, pero, claro, la lógica del archivo hace su labor. Como mapa, como guía, he usado el Viaje a Cotiledonia , del maestro Cristóbal Serra, sobre todo desde que descubrí que los viejos vocabularios de germanía –pues propiamente no podemos llamarlos lengua gitana o romanó– habían sido una de sus anecdóticas inspiraciones. Después, claro, reaparece un artista como Helios Gómez, al que tanto he estudiado y que en 1929 participó como extra en Berlín en la película Die Schmugglerbraut von Mallorca [La novia del contrabandista de Mallorca] y en 1936 reclutó un grupo de gitanos en Barcelona para unirse a la columna Bayo que pretendía liberar Ibiza y Mallorca para que volvieran a la legalidad republicana. Pero también están Robert Graves o Lola Flores, Walter Benjamin y la buena de Simone Weil leyendo Los grandes cementerios bajo la luna de Georges Bernanos. También están el niño Chocolate, los hippies y otros héroes y mártires de la contracultura. ¡Ah!, y Vicenç Albertí i Vidal con su extraordinaria traducción de El barbero de Sevilla . Sí, además de archivos, las librerías de viejo y los mercadillos han sido fuente de información. Y se trata de eso, de hacer una película. Por eso, aparte de fotografías, tenemos una serie de filmes constituyentes de la que puede ser nuestra película. Ya hemos nombrado Die Schmugglerbraut von Mallorca , de 1929, dirigida por el alemán Hans Behrendt, pero hay que sumarle la terrible, en las varias acepciones de la palabra, Jack el Negro , que dirigieron al alimón Julien Duvivier y José Antonio Nieves Conde en 1950. También
F for Fake , 1973, de Orson Welles, con sus imágenes filmadas por François Reichenbach en Ibiza. Y, finalmente, Amén Romaní , 1968, un filme de Pere Planells y Francesc Joan, una película fabulosa que documenta los primeros momentos de la barriada de Son Banya. Hay que subrayar también la colaboración con dos imprentas que va más allá de los servicios técnicos. Por un lado, con Esment, hemos ralentizado la cadena de producción para fabricar los originales; por otro, con la rotativa del diario Ultima Hora hemos acelerado la impresión para tener, digámoslo así, todos los trabajos impresos y que los visitantes puedan llevarse, gratuitamente, toda la exposición a su casa.Podríamos decir que este es un proyecto intermitente, tartamudo, discontinuo, en efecto, así es el archipiélago. Y además de, propiamente, la exposición, el proyecto se completa con una proyección de los primeros proyectos de cine de Pedro G. Romero y de una pieza escénica elaborada junto a Mariàntonia Oliver, Perrate, Los Gemelos de Korea y un grupo de niños y niñas de la barriada de El Hoyo.

English

CURRICULAR DATA ACADEMIC:

Graduate in Fine Arts from the University of Barcelona.
Assistant to the NY expressionist artist Conrad Marca-Relli (Summer 1968).
Film Studies at the Independent Film School of Barcelona Aixelà.
Co-director of the film Amen Romaní. Palma de Mallorca 1970.
Co-director of the Museum of Contemporary Art of Ibiza in 1976.
Member of the Board of Directors of the Institut d'Estudis Ibizan in the first years of the renovation of the Institute, at the end of the dictatorship.
Full Professor of Drawing at the Institut Andrés Bello in Tenerife, Montsacopa in Olot and Els Tres Turons in Arenys de Mar.
Doctor in Fine Arts from the University of Barcelona with the thesis: Theoretical and practical contributions on versatility, development and modular location.

EXHIBITION COLLECTIBLES:

1st. Exhibition of Figurative Art (School of Fine Arts of Sant Jordi, Barcelona).
Gallery of Modern Art, as a member of the Relationship Group with Frances Juan (Barcelona).
Cercle Artístic de Lleida (Relation) Lleida.
Twain Gallery (Relation). Barcelona.
Sa Tanqueta (Relationship). Santa Eulària del Riu, Ibiza.
Chez Art (Relation) Santa Eulària del Riu, Ibiza.
Hall of August. Museum of Contemporary Art of Ibiza. Ibiza.
The Drugstore of Passeig de Gràcia. Barcelona,
Sala Vallribera. Sant Antoni de Pormany, Ibiza.
A Side Out (Relationship) Ibiza.
Aquitania Gallery. Barcelona.
Spring Hall. Museum of Contemporary Art of Ibiza.
Ibiza. Fred Lanzemberg Gallery. Ibiza.
Hidea Gallery. With Manuel Trallero. Santiago de Compostela.
Arenys de Munt Municipal Gallery. Arenys de Munt.
Urbe Art Gallery. Alcúdia, October 1990. Mallorca.
Exhibition World Exlibris Artists 1991-1992. Sapporo (Japan). September of 1992.
Exhibition Hall of the Sant Josep Town Hall (Eivissa). March-April, 1993.
Official Chamber of Commerce of Spain in Belgium. Brussels (Belgium). From November 20 to 30, 1995.
Galeria Marges U. Cadaqués (Girona). December, January 2015-16
MIAB International, BIENAL 2016. Madeira (Portugal)
The little book. Polygon TANGRAM space. Sarrià (Barcelona). From September 7 to 28, 2017.
Galerías Crisolart, Barcelona. From February 22 to March 13, 2018
Presentation of the book MARGINALIAS in Melilla (.26-4-2018), with Vicente Moga (texts and poetry), Pere Planells (visual work) and Betlem Planells (graphic and audiovisual design).
Presentation of the book MARGINALIAS in Alhoceima (2019), with Vicente Moga (texts and poetry), Pere Planells (visual work) and Betlem Planells (graphic and audiovisual design).
XXIII Bienal Internacional Arte no Morrazo (2019).
Prado Goyart Gallery. Inauguration, September 4, 2019. Cl. Felipe IV, 5, Madrid (2019).
Hispanic Cultural Arts Center, Miami (USA). Inauguration on September 13th (2019).
Abartium, Calldetenes (Barcelona) ,carretera de folgueroles km.4'5 (2019).
ESPACIO ARTE FERIA DEL PILAR DE ZARAGOZA. Zaragoza Exhibition Center (Spain) , from October 6 to 13 (2019).
Montjuic Culural Center Gallery. Granc Via de les Corts Catalanes 296, Barcelona. From November 30 to December 30 (2019).
CHIARAMONTANO CASTLE DI RACALMUTO. AGRIGENT (SICILY). From December 21 to January 30 (2019-2020).
Selected for the International Contest of Sculpture Museum Luis A. Noboa Naranjo (Guayaquil, Ecuador)
ART IS LIFE, CALELLA ARCHIVE MUSEUM, 27/3/21 to 27/6/2021. Calella (Barcelona)
Galeria Atelier Geraldes da Silva from January 27 to February 11 of 2022 (Oporto)
Galeria Arga, Associación d'artistes gallegos. from 12 to 25 February of 2022 (A Coruña)
LO FATO ART FACTORY, "Mas de Barberans, creation space". Rosa Compte & Pere Planells, August 6 and 7, 2022. Mas de Barberans (Tarragona)
ES BALUARD MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE PALMA. A for arxipelago. Of Pedro G. Ramirez. We collaborate with the co-directed film Amen Romaní
with Francesc Juan Costa in 1970. From June 23 to September 10, 2023.

INDIVIDUAL EXHIBITIONS:

Pussycat Gallery (Santa Eulària del Riu.
Ibiza). Ibiza Gallery (Ibiza).
Nido Gallery (San Juan, Ibiza).
Mida Gallery (Ibiza).
Gallery of the Caixa de Pensions La Caixa (Eivissa).
Museum of Contemporary Art (Sala Es Polvorí, Ibiza).
Cultural Center of the Caixa d'Estalvis de Balears Sa Nostra. (Ibiza).
Exhibition Hall of the Ateneu Arenyenc (Arenys de Mar).
Xampanyeria-Galeria La Fusta (Calella).
Sant Joan (Diada dels Països Catalans) Painted on the street of a mural on canvas of 15 x 5 m. (Arenys de Mar, June 1990).
Sala Central de Muro (Mallorca October 1990).
Sala de Cultura de la Caixa de Balears Sa Nostra (Ibiza, November 1990).
Popular Library Pare Fidel Fita de Arenys de Mar (December 2002, January 2003).
Exhibition Hall of the Calisay Building, November 2003 (Arenys de Mar).
Galeria Marges U. Cadaqués (Girona). July 2016.
Exhibition hall of the Calisay Cultural Center. Arenys de Mar (Barcelona) July 2016.
Sociocultural Center Joan Miró de Móstoles. Madrid. From November 20 to December 15, 2017.
Collections from 2016 to 2018. Exhibition space of Lo Fato art factory. (August and September 2019) Mas de Barberans, El Montsià, Tarragona.
NORTE-UNIVERSIDAD CULTURAL CENTER from November 5 to 30, 2019. Móstoles, Madrid.
OS CATRO GATOS, A VISA EN ROSA, from September 4 to October 2, 2021, Santiago de Compostela.
CEART. Tomás y Valiente Cultural Center. Fuenlabrada (Madrid). Room C. From May 12 to June 5, 2022.
EBRE ART & HERITAGE. Installation: Geometries from feet to ground (Homage to palm heart crafts). C.D.R. Pauma Museum (Mas de Barberans)
from August 11 to October 30.
LO FATO ART FACTORY. Before the Mas. Retrospective exhibition of works made before installing the studio at the Mas de Barberans. From 4 to 6 August 2023.
Calisay cultural center in Arenys de Mar (Barcelona) The colors of White. From June 7 to 30, 2024.

OTHER:

Promoter of heritage and pedagogical projects:
http://www.pereplanells.com/patrimonivirtual.html
http://www.pereplanells.com/fitxesdibuixtecnic.html
Curator of exhibitions and cultural promoter:
http://www.paintingcopy.com
On April 4, 2008, in Pere Planells, he planted his first monumental sculpture in Tamariu, made at the Locksmith shop Llenas de Palaflugel. Intitulated work; Generative version of the rose of the winds or, simplifying Wind Tree.
Inauguration of the Cultural Center, Lo Fato Art Factory of Mas de Barberans, Tarragona. Day 3 d'agost of 2019.
November 28, 2024. Sa Nostra Auditorium (Eivissa). 50th Anniversary of the first UC music album with the presence of Joan Mureno, Victorí Planells and Isidor Marí as singers, compilers and arrangers of historical lyrics (songs) from the island of Ibiza and myself, as the author of the cover. At the same event I donated the original of the UC album cover to the Institut d'Estudis Eivissencs of which I had been part of the first boards of directors in the first years of the Institute's renovation, at the end of the dictatorship.

COMMENTS ON THE WORK OF PERE PLANELLS

Presentation of the exhibition at the Joan Miró Cultural Center in Móstoles (Madrid). Metaphysics of the intimate spaces.

Pere Planells was born in 1950 between whitewashed streets in a primitive Ibiza and far from busy routes. Only artists, architects and thinkers of anxious spirit, in search of paradises and nostalgia, dared to step on the island; There were many who remained prisoners of their simple beauty. It was then that the foundations of the great artistic-cultural outbreak that sank the foundations of the island and, above all, their customs were sown. He coincided with the adolescence of Pere Planells with the period in which the island stood at the forefront of art, like an oasis, in the middle of the Franco era. His sensitivity and this vital creative context may be those responsible for his early artistic vocation, later cultivated at the then Sant Jordi School of Fine Arts in Barcelona. Study art and cinematography. He was assistant to Conrad Marca-Relli member of the abstract movement of NY settled in Ibiza, for which he performed multiple series. The exhibitory activity at that time was intense both individually and collectively. He was co-executive director of the Museum of Contemporary Art of Ibiza until, in opposition to Madrid, he won the Drawing Chair of the Andrés Bello Institute of Tenerife. Throughout his work life he was combining art and teaching.
Pere Planells has a work tilt between the two ends of an arc, an informalist and gestual while the other, as a professor of technical geometry, moves in a more rationalist artistic field. It is not to imply that his doctoral thesis was dedicated to the rationalist tradition in European art and to geometry as a skeleton characteristic of Western art: theoretical and practical contributions on polyvalence, development and modular location.
The work that presents us in this exhibition is a mature collection, which Pere Planells entitled "Metaphysics of intimate spaces" and in which he meditates on those essential and vital spaces where the perspective stops being visual to become tactile and pregnant with personal times. In this collection, we redefine the boundaries between the intimate and the public, between the self and the you. And it does so with simple and dynamic formulations and gestures, with daring compositions in which there are no shortages of non-painting and no-picture that claim a reconstruction of the perceptual and aesthetic behavior of the viewer. The works, on paper and cardboard, lightweight white lime paper that plunges its ancestral roots into the rocks of those streets that were once sculptures of his dreams. His works have veils, subtle scarves, with which the author pursues and manages - in my opinion - to offer us, a living work in support and absorbed in exclamation. Time of meditation, time claimed to the anonymous glances, or not, of those who allow themselves to be led from within to others. This is a work that becomes a gateway to tectonic landscapes of sober castings, made from a serene meditation that travels on times and sensibilities so often neglected.

© Jack Perdikidis. Cultural manager, Wraiter.

Pere Planells's work offers us collections from 1993 (year of his thesis Theoretical and practical contributions on polyvalence, development and modular location) and in 1997. It is a work of maturity, in it There is no improvisation, being the fruit of a long and profitable path in search of its own artistic language. From a formal point of view, it is undoubtedly a work of great quality.
Its expressiveness is given by the combination, at no cost, of various geometric shapes (squares, circles, pentagons, triangles, stars ...) on a brown background; Some forms that serve as a framework for more or less dreamlike elements, in any case manifestations of the unconscious or references to childhood. It is obvious that the artist looks for the purity of the form. From time to time it introduces a color note that, despite its expressive quality, fails to reduce the strength of formal structures; that is to say that the form always dominates.
There is a lot of life behind these forms. The predominance of earthy colors with different tonalities is echoed by the periplo of Pere and his family from his native Ibiza in several parts of Catalonia (from the Garrotxa to the Maresme). Occasionally, an insinuation, sometimes clear and somewhat more timid, of blue, an intense blue that evokes the sea that has seen it be born.
I see his work as an inner journey for one's life, an introspective itinerary. And as with life, this work is full of feelings, anxieties, contradictions, metaphysical questions, desires, hopes ...
Each painting is a pictorial poem. Nothing seems like a product of chance. Despite the basically intellectual nature of the works, the artist is occasionally taken for imagination, by the unconscious; It is then when the dialogue begins with the audience that contemplates them.

© Gabriel Bou

Randomly, I took, from the bookstore that Pere Planells has on the verge of where he works, the book Juan Rulfo, where there are both, and almost only long texts by this author, El llano en llamas and Pedro Páramo. While Peter worked, literally ignorant, I read an imposing fragment of this author and of these, here we go through one:
- How many birds have you killed in your life, Justina?
- Many, Susana.
- And did not you feel sad?
- Yes, Susana.
- So what are you waiting for to die?
- Death, Susana.
There are works that are a earthquake for perception, especially if the perception is involved, in the very death of visual perception, which, nevertheless, seems to be dead and buried by modern art, contemporary art. It will be that we have been without eyes, or that the artist militates in a space of sensuality or Perplexing rationality pertaining to the Renaissance model. What is the energy that moves the artists, like Pere, that now that I see him work, with these crazed eyes and capabilities, he does not seem to look anywhere or anywhere. It's playing, maybe. A tension mixed with essence of turpentine is heated. Can their eyes look inside, be confused with the diagragm and plaster at the beat of their own heart? It hurts to think, but these last paintings, on these roles that chemicals use to filter solutions, seem to have released in that area the frontier between vigil and dream. The track becomes a fantastic, decongestant, open game. It seems to filter formal solutions without any intelligible will. Become a playoff that plays with lines and colors and the accidents of their own materials. It seems, even, to walk towards his self-dissolution. Out of the music that is put on the CD, it reminds us that there is an umbilical cord with reality ... Despite everything, I patiently wait for my friend to go to make some balls on the beach facing the sea, although I am aware that it will give me little conversation and I will see it with my eyes lost on the horizon. From time to time, with brief observations, it will trigger my anxieties for dialogue. It has also been a pleasure to meet Arenys de Mar and have shared such intense days with my friend. He has thanked me for my literary collaborations for his website, giving me one of the paintings, with which, as I did, I shared space in his studio. I have shared the birth of a work, dense, dense force, go ...

© Marià Roig

Hello Pere, I looked at the latest works you've uploaded to the web. I found the collection Emotions very fresh, very spontaneous, lively and lively. I say so much for the treatment of shapes as for the used palette, although at some time the colors may suggest more severe sensations. The topics discussed already bring me closer to everyday, close and simple visions where an optimism is received with satisfaction. Of a different tone, much more intimate, I find the Solituds collection. Obviously I see (I see you) silent, in a corner of your house. Attentive observant of any suggestive form capable of being translated to
colors, lines, spots ... Unlike the other series, the look is interior. Even when it seems that you look through the window, the thought does not pass through the glass. Maybe there are the corners where he stays
Laughing thoughts when he reflects sitting in an old chair ...
I like it.
This is what I have seen and so I told you.

© Miquel Romagosa

EXTRACT TEXT OF THE IBIZA AND FPRMENTERA ENCYCLOPEDIA

Planells Bonet, Pere (Ibiza 1950) ART Painter, designer and sculptor. He graduated in fine arts from the University of Barcelona in 1972. He did film studies at the Aixelà Independent Film School in Barcelona. Co-director of the Museum of Contemporary Art of Ibiza in 1976, together with Rafel Tur Costa and Leopoldo Irriguible revitalized the programs and the space called Es Polvorí, dedicated to young artists. As a teacher he introduced cinema in classrooms in 1973. He obtained his doctorate in fine arts in 1995 from the University of Barcelona with the thesis Theoretical and practical contributions on polyvalence, development and modular location. Multifaceted author in the exercise of the various artistic modalities, his line of creation is marked by the search for the essential processes of the elements that integrate the forms. The result is the striking development of synthetic formal proposals from modular structures and geometries enriched by experimentation with various textures and materials, and aimed at communication - from metaphysical questions, feelings, anguish, contradictions, desires and dreams - and intervention in the environment. His drawings, mixed media, collages, and photo compositions feature broken geometries and repetitions with certain three-dimensional effects from squares, circles, pentagons, triangles, and stars. Formal structures always dominate over colors, with a predominance of earthy tones with hints of intense blue and red. His sculptures, three-dimensional works and sculpture projects are designed to be made of iron, wood or patterned cardboard, based on catalogs and various generative geometric bases, others with a dihedral geometric base, on which he has intervened with cuts. and folds that seek the purity of the form. He has made several solo exhibitions: in the Owl & Pussycat Gallery of Santa Eulària des Riu, in the Ibiza Gallery, in the Niu de Sant Joan Gallery, in the Ibiza Size Gallery, in the Pension Box Gallery of Ibiza , in the Museum of Contemporary Art, in the Culture Room of "Sa Nostra" in Ibiza, in the Exhibition Hall of the Ateneu de Arenyenc de Arenys de Mar and in the La Fusta Gallery in Calella. He also made for the Saint John's Day a street mural on a canvas of 15 x 5 m in Arenys de Mar (June 1990), exhibited in the Central Room of Muro in Mallorca (1990) and again in the Culture Room of "Sa Nostra" in Ibiza (1990). Noteworthy is the retrospective sample with works from 1989 to 1991 at the Calisay Building in Arenys de Mar (2003). His work is also present in various collective exhibitions in Ibiza and around the world: he participated in the First Exhibition of Figurative Art at the School of Fine Arts of Sant Jordi in Barcelona; presented his work in the Gallery of Modern Art, as a member of the Relation Group, with Francesc Juan (Barcelona); with the Relation Group he also presented at the Artistic Circle of Lleida, at Sa Tanqueta de Santa Eulària des Riu, at Chez Art de Santa Eulària des Riu and at In Side Out in Ibiza; exhibited in the Twain Gallery in Barcelona, in the Salón de Agosto of the Museum of Contemporary Art of Ibiza, in the Drugstore in Passeig de Gràcia in Barcelona, in the Vallribera Room in Sant Antoni de Portmany, in the Aquitaine Gallery in Barcelona, in the 'Institut de Cultura Mediterraneenne of the Chateau Royal de Collioure and the Chateau Royal of Perpignan, at the Spring Show of the Museum of Contemporary Art of Ibiza, at the Fred Lanzemberg Gallery in Ibiza, at the Hidea Gallery with Manuel Trallero in Santiago de Compostela, in the Municipal Gallery of Arenys de Munt, in Urbe Art Gallery of Alcudia (1990), in The World Exlibris Artists Exhibition 1991-1992 of Sapporo, Japan (1992), in the Exhibition Hall of the City of Sant Josep de sa Talaia in a collective with Vicent Calbet, Toni Cardona, Antoni Hormigo, Joan Calvo, Fèlix Serra and Julio Bauzà (1993), in the Official Chamber of Commerce of Spain in Belgium (1995). ). As a designer, he made the first two covers of the UC group's discs (Ibiza, 1974), the first of which was chosen by Enderrock magazine as one of the 15 best covers made in the Catalan Countries. He has designed magazines such as Toc de Toc, Tehac, etc. He is also the author of several texts. He is Professor of Drawing at the Tres Turons Institute in Arenys de Mar (Barcelona). [STP]

Presentation of the exhibition at the NORTH-UNIVERSITY CULTURAL CENTER 2019. Mostoles (Madrid)

Pere Planells was born on February 2, 1950 in the city of Ibiza (Baleares), in whitewashed streets in the city's marine neighborhood, an environment well loved by many artists who sought to immortalize those steep and cobbled streets, scented
in white saltpeter, under the imposing Renaissance wall that crowns the city. An environment that allowed to be absorbed with the horizon of blues during the day or pine greens grooming wavy and gentle mountains, and also enjoy a sky full of stars from any roof of your neighborhood where you feel a tiny component of the universe.
At that time, intellectuals and artists that recognized and nested in that small adopted world began to converge on the island, leaving a powerful imprint on that young budding artist. This influence was expanding during his art studies in Barcelona and he never abandoned that cosmopolitan aroma that moved the cultural events of the island and also marked his artistic evolution.
In Ibiza I collaborate and share space and concerns with artists of the modern movement such as Conrad Marca-Relli with whom he worked as an assistant, Josep Lluís Sert with whom he shared an exhibition project, Hans Interreiter who was a great influence
for his subsequent doctoral thesis, Tur Costa, Erwin Bechtold, Erwin Broner, etc.
She graduated in Fine Arts at the University of Barcelona while she also studied cinematography at the Independent Film School of Barcelona, in Madrid she won the oppositions to the Chair of the Institute and later a PhD at the University of
Barcelona with its thesis: Theoretical and practical contributions on the versatility, the development and the modular location (Theoretical and practical contributions on the versatility, development and modular location).
He has been teaching for 30 years as a professor of technical drawing, Autocad, design, art in general, or film.
His visual research-works focus today on the study of compositional space in two or three dimensions, hence the motto of the exhibition, DREAM THE SPACE, which in this case is focused on the development of 2D compositions of
several of his most recent collections, TECTÒNICA & INTERVENCIONS, ENCARNACIONES or RE-VISITED MEMORIES.
These are, of course, plastic meditations of great maturity. Thoughts that invite us to a limited analysis of what is near and immediate to us. We are facing a work that, without compromise, invites us to value the everyday and that maintains simplicity
of the primal and essential, to empathically enjoy the environment that welcomes us. The color reduction of these collections is also clear, a reduction that has been taking place in Pere's work for years, centered on the white that permeated his eyes from his whitewashed land, from a then primitive and virgin Ibiza, the earth colors , the almost black of the dyes and those depleted touches of pencil and the odd little color. Doubt and fragility of being manifest themselves clearly in the final compositions of these works. And we cannot stop thinking about a certain loneliness of the difference that is defined in those visual unknowns that ooze each of these works. A rough sadness challenges us with concepts linked to the
Earth and light that dazzles us. Pere definitely proposes to protect us with simple acts to control vital complexities and soften perplexity in the face of aggressive behavior with the environment of contemporary man, of the man of the digital age.

Place: Space B of the Museum of Contemporary Art of Palma de Mallorca, from June 23, 2023 to September 10, 2023.

«Group of islands united by what separates them». The classic definition of archipelago helps me to name a series of works of the project that I call Scénario
–both mise-en-scène and screenplay, in the French sense of the word–, which basically reconsiders many of the ways in which my work has dealt with the idea of the archive. Of course, the setting is the archipelago of the Balearic Islands, the islands. Let us also think that "archi-" shares an etymological root with the Greek "arche"
( ἀρχή , which means "beginning or origin", the beginning or first element of all things), from which the word "file" also comes; and also that
«-piélago» originally means «sea», that is, the archipelago –the main sea–, what is now the Aegean Sea, an archipelago of archipelagos. From there also comes, by association, "pleiad", that is, diversity of chosen things. In other words, our use of "archipelago" could be understood as an archive of different archives, united precisely by what separates them. Since Casa Planas invited me a few years ago –it was a pandemic time– to visit its archive, I have been going around the islands with the idea of taking notes for what could be a film. The chaotic and mixed model, the organized disorder that I found in Casa Planas, in 2020, has served as a model for me to look at other archives in Mallorca, Menorca, Ibiza or Formentera. In all of them I saw, observed, read photo captions, things occurred to me, I wrote them down. There's no more. The leitmotiv or McGuffin would correspond to the point of view, an always eccentric perspective of flamingos, gypsies, itinerant workers, migrants, nomads, exiles and other dangerous classes that have lived on these islands. Nothing systematic, of course, but, of course, the logic of the file does its job. As a map, as a guide, I have used the Viaje a Cotiledonia , by maestro Cristóbal Serra, especially since I discovered that the old vocabularies of germania –because we cannot properly call them a gypsy or Roman language– had been one of his anecdotal inspirations. Then, of course, an artist like Helios Gómez reappears, whom I have studied so much and who in 1929 participated as an extra in Berlin in the film Die Schmugglerbraut von Mallorca [The Smuggler's Bride from Mallorca] and in 1936 recruited a group of gypsies in Barcelona to join the Bayo column that intended to liberate Ibiza and Mallorca so that they would return to republican legality. But there are also Robert Graves or Lola Flores, Walter Benjamin and good old Simone Weil reading The Great Cemeteries Under the Moon by Georges Bernanos. There is also the Chocolate boy, the hippies and other heroes and martyrs of the counterculture. Oh, and Vicenç Albertí i Vidal with his extraordinary translation of The Barber of Seville. Yes, in addition to archives, second-hand bookstores and flea markets have been a source of information. And that's what it's all about, making a movie. For this reason, apart from photographs, we have a series of constituent films of which our film can be. We have already named Die Schmugglerbraut von Mallorca, from 1929, directed by the German Hans Behrendt, but we must add the terrible, in the various meanings of the word, Black Jack, directed together by Julien Duvivier and José Antonio Nieves Conde in 1950 . Also
F for Fake, 1973, by Orson Welles, with its images filmed by François Reichenbach in Ibiza. And finally, Amen Romaní, 1968, a film by Pere Planells and Francesc Joan, a fabulous film that documents the first moments of the Son Banya neighbourhood. We must also underline the collaboration with two printers that goes beyond technical services. On the one hand, with Esment, we have slowed down the production chain to make the originals; on the other, with the newspaper Ultima Hora we have accelerated printing to have, let's say, all the works printed and that visitors can take the entire exhibition home for free. We could say that this is an intermittent, stuttering project , discontinuous, indeed, this is the archipelago. And in addition to the exhibition itself, the project is completed with a screening of Pedro G. Romero's first film projects and a scenic piece produced together with Mariàntonia Oliver, Perrate, Los Gemelos de Korea and a group of children and girls from the neighborhood of El Hoyo.

Pedro G. Romero. A de Archipiélago

Pedro G. Romero.
A de Archipiélago