La paraula simetria ve del grec i vol dir amb mesura. Anomenem figura simètrica a aquella que a través d'una operació o moviment geomètric es superposa amb exactitud a una altra. La simetria és un tret característic de certes formes geomètriques i es relaciona la simetria amb la invariabilitat de la forma sota certes transformacions i moviments, o també la definim basant-nos en el fet que certs objectes no canvien quan s'aplica una determinada operació.
Tota figura plana que tingui com a mínim un eix de simetria, és simètrica en el sentit que pot
ser superposada punt per punt a la seva imatge reflexa.
Utilitzem també la paraula simetria com un concepte que defineix equilibri o patró d'auto-semblança.
La asimetria seria doncs la condició inversa de la simetria.
Dues figures asimètriques amb una imatge especular , cada una respecte de l'altra són enantiomorfes. Un exemple del que acabem de dir son les nostres mans. Cada una d'elles és asimètrica en si mateixa però respecte de l'altra no, són simètriques una respecte de l'altra i per tant enantiomorfes. Un cotxe enantiomorf d'un cotxe català és un cotxe anglès.
Hem de definir els següents dos tipus de simetria, com els més utils als nostres proposits; axial (respecte d'una recte o eix, anomenat eix de simetria) i radial o central (o respecte de un punt que podem anomenar centre de simetria).