ITINERARIS CÚBICS

L'origen del món, la pintura realitzada per Gustave Courbet el 1866, és l'origen d'una idea en què vaig relacionar la caixa lumbar femenina, el ventre femení, amb l'hexàedre o el cub; d'aquí el títol d'ITINERARIS CÚBICS. En plena fase de racionalització de l'art i de l'abrusadora presència conceptual en aquest camp, pren més sentit, l'abstracció en què relaciono aquests dos elements.

En aquesta abstracció es preserva intacta la càrrega emocional i sensual d'aquesta recerca incompleta de la bellesa a través d'itineraris geomètrics continguts/derivats en/de l'hexàgon. L'hexàedre en si mateix, conté, com a tria volguda, el context concret en què es desenvolupa la investigació, i si fem cas del títol d'aquest procés, tenim com a primer concepte de l'enunciat el mot, ITINERARIS. Vol dir que avançarem a la recerca d'itineraris, camins pels quals emprendrem els viatges que ens resultin més estimulants, els que més ens atreguin pel seu misteri. Es tracta de viaranys de formes que s'estenen interiorment del marc del cub. Un cub a què hem donat uns valors mètrics relacionats amb els nombres primers, uns valors mètrics volgudament relatius i escalables. Això per una part, ens permet relacionar les formes trobades amb diferents àmbits en què podem fer interactuar l'obra amb l'espectador; privats o públics. Escultures o configuracions formals per a consum personal o escultures o configuracions formals que s'insereixin en l'espai col·lectiu o públic. El fet d'autoimposar-nos unes normes que emmarquen la metodologia d'aquesta actuació artística i constructiva és la demostració que aquest procés s'està desenvolupant d'acord amb la nostra geometria generativa.

Volia buscar formes dinàmiques que corresponguessin a la mecànica de les estructures mòbils de la caixa ilíaca, a la seva oscil·lació. Haurem de recórrer a la sensibilitat de cada un de nosaltres per apreciar l'ordre geomètric, la dimensió sensual-racional, paral·lela i simultània, de la bellesa del ventre d'una femella en moviment. No he seguit cap sistemàtica a l'hora de buscar les formes que he estat trobant, però sí que vaig donar preponderància a les línies de força diagonals internes d'un cub, a les formes inverses, les especulars, o d'altres, les quals em permeten trobar itineraris més dinàmics o centrar-me en certes simetries que he trobat més interessants. Així, a força de treball i d'observació, partint dels primers esbossos, realitzant les correccions necessàries sobre la marxa, he arribat a trobar aquelles configuracions que he considerat internament coherents. Totes elles tenen la possibilitat d'utilitzar-se com a unitats modulars combinatòries. A una d'aquestes configuracions els he donat nom propi, La porta de la ciència , amb la qual vaig fer la primera configuració supra-modulars de tres unitats.