Tot just acabo de rebre les imatges d'aquesta nova sèrie que aquest estiu de 2020 està realitzant en Pere. Quan les he vist he recordat, de sobte, els primers temps a Eivissa, aquells estius enriquidors i vitals on ambdós vam gaudir de l'arquitectura popular i de la incipient presència a l'illa de l'arquitectura racionalista i, tot amanit, per aquella poesia flotant que vestia l'aire artístic de l'illa de llibertaria lluita, de barreja de cultures i de dinàmiques enriquidores.
Veig que estàs prenent el rumb raonadament volgut on només i tenen cabuda els elements i vivències essencials. Només des d'aquestes premisses hom pot, en un procés lent, amarat en la meditació i, a través de l'expressió estètica i visual, albirar la persona ètica arrelada a la terra. En aquestes noves obres, encertadament intitulades; Espais per viure na Rosa, esdevinguda ella com espai de meditació del teu viure, he pogut copsar els elements justos i suficients que fas servir per desenvolupar aquest raonament plàstic i poètic. Els elements gràfics, cromàtics, les textures o les volumetries són portadores de continguts, molt ben definits en aquest procés, els quals ens permeten recollir en l'expressió un missatge d'equilibri tan necessari i tan difícil d'assolir en aquest món contaminat pel control dels futurs imposats, en el qual canvia tot per a no canviar res. Totes les teves expressions, veig que segueixen ancorades sobre els espais de blanc de la nostra i compartida illa, sobre aquella calç emocional que protegia les llars com ara protegeix la volguda llar, els espais en què desitges vestir d'estima la Rosa, la qual esdevé aquella illa acollidora i enyorada tant de temps i que et serveixen com enriquiment personal. Espais sobre espais oberts a l'acolliment, espais i llocs de cor obert també fràgils.
Crec que aquestes són unes obres d'una abstracció poètica clara que ens mostra un llenguatge pictòric cada vegada més madur i sòlid, que utilitza materials propers i quotidians i on l'expressió s'arrela en un discurs serè com un sol-post d'estiu i èticament reivindicatiu del fet con-vivencial en el seu aspecte més positiu.En aquesta col·lecció, les imatges agafen el relleu a la paraula per construir aquesta novedosa sintaxi visual que li permeten a Pere Planells fer desaparèixer qualsevulla distorsió en l'expressió dels sentiments que recullen aquestes noves i fresques obres.

© Jack Perdikidis (Escriptor, crític d'art i mànager cultural)

Espaces to live Rosa

I just received the pictures of this new series that Pere is doing this summer of 2020. When I saw them I suddenly remembered the first times in Ibiza, those enriching and vital summers where we both enjoyed popular architecture and the incipient presence on the island of rationalist architecture and, all seasoned, for that floating poetry that clothed the artistic air of the island of libertarian struggle, a mixture of cultures and enriching dynamics.
I see that you are taking the reasonably desired course where only and have room for essential elements and experiences. Only from these premises can one, in a slow process, soak in meditation and, through aesthetic and visual expression, glimpse the ethical person rooted in the earth. In these new works, aptly titled; Spaces for living na Rosa, she became a space for meditation in your life, I was able to grasp the just and sufficient elements you use to develop this plastic and poetic reasoning. The graphic, chromatic elements, textures or volumes are carriers of contents, very well defined in this process, which allow us to pick up in the expression a message of balance so necessary and so difficult to achieve in this world contaminated by control of imposed futures, in which everything changes so as not to change anything. All your expressions, I see that they are still anchored on the white spaces of our shared island, on that emotional lime that protects homes such as protects the beloved home, the spaces where you want to dress with love Rosa, which it becomes that welcoming and long-lost island that serves you as personal enrichment. Spaces on open spaces for reception, spaces and places of open heart also fragile.
I think these are works of a clear poetic abstraction that shows us an increasingly mature and solid pictorial language, that uses close and everyday materials and where the expression is rooted in a serene discourse as a single-post of summer and ethically vindictive of the convivial fact in its most positive aspect.
In this collection, the images take over the word to build this new visual syntax that allows Pere Planells to remove any distortion in the expression of the feelings that these new and fresh works collect.

© Jack Perdikidis (Writer, art critic and cultural manager)

Espazos para vivir a Rosa

Acabo de recibir as fotos desta nova serie que Pere está a facer este verán do 2020. Cando os vin recordei de súpeto as primeiras veces en Ibiza, aqueles veráns enriquecedores e vitais nos que tanto gozamos da arquitectura popular e da incipiente presenza na illa da arquitectura racionalista e, todo temperado, para esa poesía flotante que vestía o aire artístico da illa de loita libertaria, unha mestura de culturas e unha dinámica enriquecedora.
Vexo que estás a tomar o curso razoablemente desexado onde só tes espazo para elementos e experiencias esenciais. Só desde estas premisas pódese, nun proceso lento, mergullarse na meditación e, mediante a expresión estética e visual, albiscar á persoa ética enraizada na terra. Nestas novas obras, apto titulado; Espazos para vivir na Rosa, converteuse nun espazo para a meditación na túa vida, puiden comprender os xustos e suficientes elementos que empregas para desenvolver este razoamento plástico e poético. Os elementos gráficos, cromáticos, texturas ou volumes son portadores de contidos, moi ben definidos neste proceso, que nos permiten recoller na expresión unha mensaxe de equilibrio tan necesaria e tan difícil de conseguir neste mundo contaminado por control de futuros impostos, nos que todo cambia para non cambiar nada. Todas as túas expresións, vexo que aínda están ancoradas nos espazos brancos da nosa illa compartida, nesa cal emocional que protexe casas como protexe a casa amada, os espazos onde queres vestir con amor Rosa, que convértese na illa acolledora e perdida dende fai moito tempo que che serve de enriquecemento persoal. Tamén son fráxiles os espazos en espazos abertos para a recepción, os espazos e lugares de corazón aberto.
Creo que se trata de obras dunha clara abstracción poética que nos amosa unha linguaxe pictórica cada vez máis madura e sólida, que emprega materiais próximos e cotiáns e onde a expresión está enraizada nun discurso sereno como anoitecer estival e eticamente vindicativo do feito convivencial no seu aspecto máis positivo.
Nesta colección, as imaxes toman a palabra para construír esta nova sintaxe visual que permita a Pere Planells eliminar calquera distorsión na expresión dos sentimentos que recollen estas novas e novas obras.

© Jack Perdikidis (Escritor, crítico de arte e responsable cultural)