Contemporary Art Pere Planells

0BRES 2020

Pintures / Escultures / Comentari sobre la sèrie: Espais per viure na Rosa / Comentari sobre l'obra: Za-Zen /

ZA-ZEN 1 i 2.

El propòsit d'aquesta obra es la descripció del moviment, del temps, des de l'atalaia de la pacient contemplació. Una obra estructurada al voltant de dues vies on s'han objectivat en cadascuna d'elles quatre fases del període vital de la persona, la infància, l'adolescència, la maduresa i el retorn.
De les dues vies una defineix espais menys intervinguts, mes minimalistes, més buits, metafísica en estat pur; per contra, l'altra via més concreta pretén definir les complexitats de l'esdevenidor. Si la casualitat dels elements visuals intervinents ens refereixen als element incontrolables de l'existència en relació dialèctica amb el seu entorn, la composició ens refereix a les respostes que personalment donem a les fenomenologia de l'entorn vital i social.
Les fases de cada una de les vies també ve definida per colors; el verd, el blau, el taronja i el marró que representen la inconsciència de la infància, la eufòria activa d'horitzons de l'adolescència-joventut, la maduresa i presa de consciència, i finalment, la percepció del temps i el moviment que es produeix en acostar-se hom a la porta de la no existència. Aquesta obra que he intitulat; Za-Zen 1 i 2 (referint-me a les dues vies) ens exigeix una lectura en cadascuna de les composicions de quatre elements i en cada una de les seves línies, de dreta a esquerra i de baix a dalt. I ho he fet així per homenejar les fonts culturals que ens regalà el budisme zen i com a referent espacial més destacat, aquell meravellós jardí Ryoan-ji.
Les dues vies carreguen el pes de l' espai casual a l'esquerra de les composicions de cada unitat , tot utilitzant com a material rectangles de cartrons usats i buits de cap intervenció personal. En una de les vies tenim els espais rectangulars més grans i emmarcats pels colors que hem definit pels itineraris, en aquests espais són protagonistes els elements casuals. A la dreta tenim de cada composició tenim l'espai blanc, un espai verge que ens recorda un espai on tot està per fer, fons i suport de l'expressió inexistent en la primera via , més ampli en la segona. Aquest blanc en s suggereix també la mediterrània, el salobre i la llum potent i enlluernadora que podria ser ben bé la llum del transit a la reencarnació-inexistència anterior que tan ben definida en el Bardo thodol o llibre tibetà dels morts.
A la segona via, es redueix l'espai casual de cartró i augmenta l'espai per a l'expressió i on, fins i tot el color, agafa un paper més actiu junt a petites fustes trobades i erosionades pel mar que busquen ser metàfores de les roques del jardí de Kioto. Si aquell jardí en envolta, aquesta sèrie de composicions reclama una observació més propera i intimista, diguem que funciona com un llibre visual.

ZA-ZEN 1 y 2.

El propósito de esta obra es la descripción del movimiento, del tiempo, desde la atalaya de la paciente contemplación. Una obra estructurada alrededor de dos vías donde se han objetivado en cada una de ellas cuatro fases del período vital de la persona, la infancia, la adolescencia, la madurez y el retorno.
De las dos vías una define espacios menos intervenidos, mes minimalistas, más vacíos, metafísica en estado puro; por el contrario, la otra vía más concreta pretende definir las complejidades del porvenir. Si la casualidad de los elementos visuales intervinientes nos refieren a los elemento incontrolables de la existencia en relación dialéctica con su entorno, la composición nos refiere a las respuestas que personalmente damos a las fenomenología del entorno vital y social.
Las fases de cada una de las vías también viene definida por colores; el verde, el azul, el naranja y el marrón que representan la inconsciencia de la infancia, la euforia activa de horizontes de la adolescencia-juventud, la madurez y toma de conciencia, y finalmente, la percepción del tiempo y el movimiento que se produce al acercarse uno a la puerta de la no existencia.
Esta obra que he titulado; Za-Zen 1 y 2 (refiriéndome a las dos vías) exige una lectura en cada una de las composiciones de cuatro elementos y en cada una de sus líneas, de derecha a izquierda y de abajo a arriba. Y lo he hecho así por homenajeado las fuentes culturales que nos regaló el budismo zen y como referente espacial más destacado, aquel maravilloso jardín Ryoan-ji.
Las dos vías cargan el peso del espacio casual a la izquierda de las composiciones de cada unidad, utilizando como material rectángulos de cartones usados y vacíos de ninguna intervención personal. En una de las vías tenemos los espacios rectangulares más grandes y enmarcados por los colores que hemos definido por los itinerarios, en estos espacios son protagonistas los elementos casuales. A la derecha tenemos de cada composición tenemos el espacio blanco, un espacio virgen que nos recuerda un espacio donde todo está por hacer, fondos y apoyo de la expresión inexistente en la primera vía, más amplio en la segunda. Este blanco nos sugiere también la mediterránea, el salobre y la luz potente y deslumbrante que bien podría ser la luz del tráfico en la reencarnación-inexistencia anterior que tan bien definida en el Bardo Thodol o libro tibetano de los muertos.
En la segunda vía, se reduce el espacio casual de cartón y aumenta el espacio para la expresión y donde, incluso el color, coge un papel más activo junto a pequeñas maderas encontradas y erosionadas por el mar que buscan ser metáforas de las rocas del jardín de Kioto. Si aquel jardín en rodea, esta serie de composiciones reclama una observación más cercana e intimista, digamos que funciona como un libro visual.

ZA-ZEN 1 and 2.

The purpose of this work is to describe the movement, the time, from the vantage point of the patient contemplation. A work structured around two paths where in each of them four phases of the person's life period, childhood, adolescence, maturity and return, have been objectified.
Of the two pathways one defines spaces less intervened, more minimalist, more empty, metaphysics in its pure state; on the contrary, the other more concrete path aims to define the complexities of the future. If the coincidence of the intervening visual elements refers to the uncontrollable elements of existence in dialectical relation to their environment, the composition refers to the answers we personally give to the phenomenology of the vital and social environment.
The phases of each of the pathways are also defined by colors; the green, blue, orange, and brown that represent childhood unconsciousness, the active euphoria of adolescence-youth horizons, maturity and awareness, and finally, the perception of time and movement that it occurs when one approaches the door of non-existence.
This work I have titled; Za-Zen 1 and 2 (referring to the two tracks) requires us to read in each of the four-element compositions and in each of their lines, from right to left and from bottom to top. And I did so to pay homage to the cultural sources that Zen Buddhism gave us and as the most outstanding spatial reference, that wonderful Ryoan-ji garden.
Both tracks carry the weight of the casual space to the left of the compositions of each unit, using as material rectangles of used cardboard and gaps of no personal intervention. In one of the tracks we have the largest rectangular spaces and framed by the colors that we have defined by the itineraries, in these spaces the casual elements are protagonists. On the right we have of each composition we have the white space, a virgin space that reminds us of a space where everything is to be done, background and support of the non-existent expression in the first way, wider in the second. This white also suggests to us the Mediterranean, the brackish and the powerful and dazzling light that could very well be the light of the transit to the previous reincarnation-non-existence that so well defined in the Bardo thodol or Tibetan book of the dead.
In the second way, the casual space of cardboard is reduced and the space for expression is increased and where even the color takes on a more active role alongside small woods found and eroded by the sea that seek to be metaphors. of the rocks of the Kyoto garden. If that garden surrounds it, this series of compositions demands a closer and more intimate observation, let's say it works like a visual book.