|
|
ÍNDEX |
       |
O B R E S P E R A N Y S |
RECENTS I PROPERES EXPOSICIONS O PRESENTACIONS |
- Sala d'Exposicions del Centre Cultural Calisay d'Arenys de Mar del 7 al 30 de juny de 2024. |
|
|
 |
|
|
 |
 |
Perquè cerco paradisos? ( Paraules per a la trobada, que no vaig llegir) Les societats tendeixen als seus equilibris. No sempre ho aconsegueixen. Jo vaig tenir una infància molt feliç al Pla de Vila, amb els meus avis materns. Allí vaig encetar una relació molt forta amb la natura, amb paisatges productius, amb una cultura d'autoabastiment alimentari, més productes de proximitat no podia haver. Vorejat de seguies i pous, de fruiters de tota classe, d'animals de tota mena, de jocs de vida, vaig rebre uns estímuls tant forts que han perdurat tota la meva vida. Més endavant, ja adolescents, sortirem cap a Barcelona a passà els hiverns d'estudis i, a l'estiu, retorn a l'illa. Eivissa ens enriquia cada vegada més en quan a valuosos contactes amb la avantguarda artística i cultural, lligàvem caps, llegíem molt. Participarem en els primers cursos eivissencs de cultura. Recordo especialment una exposició que muntarem, esperonats per Josep Lluís Sert, i en que nosaltres participarem amb el fotògraf Josep Vallmitjana i l'aparellador del Sert, el Toni Ferran, en la qual partint de fotos de llocs molt antigues i des de la mateixa localització fèiem una nova foto, la comparació entre les dues ens permetia advertir que havia començat la depredació del territori. Suposo que som uns romàntics. En el moment en que vaig fer la portada del disc UC, feia una serie de obres gràfiques, postals, etc. unes obres que podríem definir com a polititzades, centrades amb la defensa de la nostra llengua i la nostra cultura, la protecció del nostre patrimoni arquitectònic i natural, la defensa de les classes populars, cooperatives, etc. Aquesta portada tenia un format rectangular en el original, actualment, es nota l'afegit per canviar-li el format. La tècnica utilitzada fou la tempera, una pintura a l'aigua. El meu pare li havia fet una serie de pintures perquè la meva mare després de casats pugues tenir la casa decorada. La caseta que figura en el seu quadre i en la meva portada és sa Capelleta, una casa pagesa enterrada sota l'antic cinema Cartago, la qual tenia una palmera al costat tal com el meu pare la va pintar. En substituir-la a la meva pintura per una figuera hivernal afegia un altre element de la meva història personal i de la meva infància. A sota aquella figuera oriola del pla de vila s'hi cuinava, s'hi menjava s'hi treballava, etc, etc. A l'hivern al baixar el nivell de possibilitats d'aixopluc en quedar-se la figuera desfullada entràvem a la casa. En el meu dibuix, era la figuera, la que s'anava refugiant a la casa. Potser molts cercàrem un refugi per a suportar el que se'ns venia a sobre. Perdoneu-me que faci un salt en el tems i en el relat, deu fer uns 6 anys que vaig estar al Hierro, a les Canàries, on vaig tenir una conversa amb un restaurador d'allí. Els dos coneixíem Eivissa i el Hierro, la diferencia entre el ciutadans d'una i altra illa rau en que uns es van vendre la illa i els altres no. Val a dir que al Hierro només hi ha un hotel d'una sola habitació, un parador turístic, algunes pensions i cases particulars que lloguen habitacions. També us puc dir que en la recerca de paradisos, per a mi aquesta illa ocupa un lloc privilegiat. He de dir que em queden fortes enyorances d'Eivissa, una Eivissa llunyana. Ara m'he instal·lat en un altre de paradís, el Mas de Barberans, en aquest em puc desenvolupar en en la meva llengua catalana. © Pere Planells. |
|
|
Exposició: Els colors del blanc. Arenys de Mar, 2024 |
|
|
NOVES OBRES DE L'AUTOR |
|
|
Aquests treballs pertanyen a dues recents col·leccions d'obres sobre paper de filtre químic o de cartró patronatge. La primera (imatge de l'esquerra) intitulada The american dream , està composta de trenta peces i la segona, 10 paràgrafs sobre la vellesa , de 10 peces com diu el seu mateix títol. Es tracta de dues col·leccions de diverses densitats estètiques una més fresca i i oberta mentre que l'altra és més densa i opaca fent-se cada una d'elles raó de la temàtica sobre la qual tracten. |
|
|
|
L'obra que es presenta en aquesta exposició és recent, realitzada a LO FATO ART FACTORY, al Mas de Barberans,feta en un entorn on es recupera la geografia humana de la joventut de l'artista, on hi troba la possibilitat de meditar sobre la vida, on desenvolupar estèticament els seus projectes... Són un conjunt de treballs d'estètica senzilla on els elements s'han reduït per conformar una expressió molt directe on conviuen gestos, objectes trobats, encolatges i formes casuals en un paisatge introspectiu que es mimetitza amb els comportaments de la natura. És una obra que camina entre l'escultura i la pintura i que està ancorada sobre un blanc subjectiu, un blanc de calç, de sal i de l'enlluernament, d'aquí el títol de l'exposició: Els colors del blanc. Jack Perdikidis |
|
|
 |
|
 |
|
|
