JORDI CAMPRUBÍ  &  FRANCESC CASTELLS:   15 ANYS D'HUMOR GRÀFIC A L'AGENDA
TOTES LES EXPOSICIONS
La còpia com a art: Miquel Martir / El món es fa petit: Pere Planells / A ponent (The Budha in Arenys de Mar): Jack Perdikidis / La coherència de l'art contemporani eivissenc: Rafel Tur costa
Pinzells de dona: Montse Roig, Nefer, Montse Badia, Sanz Soto i Ann Meade / Versió generativa de la rosa dels vents (Arbre de vents), Pere Planells / El muntatge de l'Arbre dels vents
Jordi Camprubí & Francesc Castells: 15 anys d'humor gràfic a l'Agenda (Revista periòdica d'Arenys de Mar) / Joan Salichs: Representació Visual del panteó d'arenyencs il.lustres /
Jordi Camprubí & Francesc Castells. Campionat d'Espanya d'optimist, L'AGENDA, juliol del 93. Arenys va ser seu del Campionat d'Espanya d'Optimist. Llavors ja anàvem molt justets d'optimisme.
Jordi Camprubí & Francesc Castells. El Cementiri està ple.
L'AGENDA, Abril del 94. El mitificat Cementiri de Sinera havia quedat petit. La primera ampliació es volia pel costat, després va ser pel darrera.
Jordi Camprubí & Francesc Castells. L'alcalde ja pot casar. L'AGENDA, Abril del 95. Primer casament a l'Aajuntament. En Nacho Moreno aprofitava per fer campanya i en Deri Vives (epd) l'ajudava.
Jordi Camprubí & Francesc Castells. Cursa Electoral '95: L'eròtica del poder, L'AGENDA, maig del 95. L'adveniment d'en Rubirola va fer pujar el to preelectoral: va ser una cursa trepidant, plena de suspens i "artimamanyes".
Jordi Camprubí & Francesc Castells. Arenys estrena platja nudista. L'AGENDA, Agost del 96. Arenys disposava oficialment de platja nudista. No es va fer inauguració per tal d'evitar greuges comparatius.
Jordi Camprubí & Francesc Castells. L'equip de govern prepara els pressupostos per l'any 97. L'AGENDA, novembre del 96. El "messies" no feia miracles i de la mamella ja no en rejava res.
Jordi Camprubí & Francesc Castells. La zona blava i un munt de valles, nova reordenació de la riera. L'AGENDA, agost del 97. Comença a funcionar la zona blava, tanques per tot arreu... No vàrem arribar a pintar "l'home de l'americana vermella".
Jordi Camprubí & Francesc Castells. Blanchar es despatxa a gust a l'Agenda. L'AGENDA, gener de 2008. L'alcalde Vinyes es mou en un mar de recels i ambigüitats. I han terrenys fangosos i cal nedar i guardar... la sotana!
Jordi Camprubí & Francesc Castells. La "Rujada de Gegant": Microorganismes o merda? L'AGENDA, agost del 2006.L'aigua de mar, com cada estiu: una pena. Encara bo que... Sort dels invents de l'Estanis (Garcia Fors o Fors Garcia?).
Jordi Camprubí & Francesc Castells. Pluja d'ideas per dinamitzar l'antiga caserna. L'AGENDA, novembre de 2005. Varem comprar la caserna de la Guàrdia Civil. I com tot, encara no sabem que fer-ne. (No t'enfadis Santi).
Jordi Camprubí & Francesc Castells. Set espècies diferents, però en el fons, tots són iguals.L'AGENDA, maig del 2007. Campanya electoral emocionant i concorreguda. Van sortir set, però no tots van arribar!
Jordi Camprubí & Francesc Castells. A L'AGENDA. Revista periòdica d'Arenys de Mar.

La vida una mica amanida amb unes dosis d’humor, sens dubte, es fa més agradable. I en el món de la vida política, la frase encara té més sentit. Sinó, seria encara més insuportable. Si més no, unes espurnes de sana “conya” l’humanitzen. En la història dels mitjans de comunicació n’està ple d’exemples. Per a només citar-ne dos nostres i força coneguts per tots: la revista El Jueves o Polònia, el fantàstic programa de TV3. Fins i tot amb l’humor es poden dir coses que sovint costarien de dir en aquest món cada cop massa “políticament correcte”.
A la revista l’Agenda aquest sa exercici el venim practicant des de fa una pila d’anys. Més de 15, que són els anys que repassa aquesta exposició. A principi dels 90 Arenys de Mar estava davant tot un seguit d’esdeveniments i “mogudes” que donaven molt de joc. D’entre d’altres, la construcció de l’Autopista, el Firamar, la cobertura de la Riera,...Tot ells més que sucosos per a ficar-hi cullerada irònica! Així va néixer la vinyeta – abans, les vinyetes – que publiquem cada mes. Abans del descobriment – gran fitxatge – d’en Jordi Camprubí, hi van haver uns precursors amb bastant traça. Aquí cal recordar a l’inefable Joan Pons, en Lluís Danés, en Paquito Fernández o el malaurat Lluís Vives (“en Baby”). Fins i tot jo mateix, encara que en moc millor fent els guions. Des d’aquí, a tots ells,...gràcies!!.

Aquesta exposició, per raons d’espai, és una petita mostra dels darrers 15 anys dels acudits publicats, i que abraça dues etapes: la d’abans del 2002, en què la revista era en format petit i en blanc i negre, i l’actual, més gran, a color i més periodística; i ara, més potent sobretot per ser filla del col•lectiu d’informadors locals (l’AIA), que just ara celebra el seu desè aniversari. En ambdós casos però mantenint la tira d’en Camprubí, que ja és marca de la casa i part de l’esperit de la publicació. A més, sabem que és el primer que tothom mira quan surt.
Aquesta mostra, en certa manera complementa la que ja vàrem fer fa una dotzena d’anys a la Sala Lloveres. Com llavors, volem agrair la implicació de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament. El seu suport i l’interès és una prova, encara bo, que manté el sentit de l’humor. Una actitud positiva que també han demostrat la majoria de polítics arenyencs caricaturitzats. Malgrat tot, alguns, en algun moment, sabem els ha incomodat. Afortunadament són l’excepció. La mostra intenció era, i és, fer crítica mordaç i simpàtica de la seva acció política; mai personal. I com diu un company nostre: ep!...i de bon rotllo!!

Gràcies i per molts anys.

Francesc Castell
Arenys de Mar, juny de 2008