Un dia doctubre de lany 2006, com un de tants nous alumnes de la Secció de Pintura de lAula Cultural de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, es va presentar en Joan Manel Salichs al taller on fem els cursos. Ja ens coneixíem, però el tracte, no havia estat mai intermediat pel tema de lart. No tenia ni idea de la seva afició pel dibuix o la pintura. De seguida que començaren aquelles classes men vaig adonar de la facilitat que tenia en Joan pel dibuix. El mateix em va confirmar que havia anat mantinguen la seva afició per aquesta forma d'expressió al llarg dels anys i, que tot sovint, agafava el llapis com una alliberació, com acostant-se a aquell raconet en el qual ens sentim a gust, allunyats de les cabòries de la vida quotidiana i de la nostra supervivència. En Joan era dels que es posen deures a casa i anava, a més a més dels quadres plantejats a l'aula, fent pràctiques amb la seva família, pintant els seus fills o els seus pares. Va presentar els seus quadres a lexposició final de curs de lAula Cultural (data), eren unes pintures ressenyables per la seva qualitat en un alumne de primer curs. També hi era a aquella exposició l'autoretrat que figura en el gràfic que il·lustra l'exposició. Abans de començar el seu segon curs a l'Aula, tot valorant la seva facilitat i afició pel retrat, em va sortir esperitada, de cop, la idea que ben aviat li vaig exposar a nen Joan. Es tractava de pintar els retrats dels prohoms que les nostres viles han donat a la història, es tractava de donar imatge i de recrear aquells persones que han construït el cos cultural de les nostres viles, dels dos Arenys. Una manera ben gràfica de agrair el llegat que ens han deixat. El retrat com tots sabem es una forma dexpressió de la pintura molt lligat a la nostra societat occidental, conviu perfectament amb lindividualisme i lhumanisme. Les societats iconoclastes com lislam a naturalistes com el taoisme i el zen, desconeixen de fet aquesta forma expressiva. Tornem però a la feina més concreta den Joan Manel Salichs. La seva, ha estat una tasca difícil de documentació gràfica de les persones que havien de ser retratades, no sempre els documents consultats tenien la qualitat desitjable per afrontar amb garanties un retrat. No tothom ens referia als mateixos personatges i s'havia de tancar una llista. Per altra banda, com que els prohoms no son de la mateixa època, la documentació gràfica tampoc ho podia ser. Això també explica que algunes obres son a color i altre en blanc i negre, tot i que cal aclarir que, encara que disposàvem de fotografies en color i en blanc i negre dalgun autor, en alguns cassos les de blanc i negre eren més expressives i significatives i per això en alguns daquests cassos en Joan ha optat per una imatge en blanc i negre. Fins i tot ens plantejàrem fer tots els retrat bicromàtics. En un altre aspecte veureu també una progressió, per part d'en Joan, en el desenvolupament de la tasca de retratar els nostres prohoms. Els primers retrats tenen una rigidesa més acusada. Mentre anava completant la col·lecció que tenim al davant la ma i els pinzells den Joan anaven agafant desimboltura, expressivitat i experiència. Ell ha tingut loportunitat de recrear-se tot estudiant la composició, els contorns, els clarobscurs, la densitat de la pinzellada, els tons locals, la recerca de la volumetria, lexpressió de la pinzellada i lobservació de la jerarquia dels trets que configuren lànima del personatge. Tot això, i més, conté aquesta exposició. Us ho dic sincerament , mai hauria pensat que un dia com avui us estaria presentant i gaudint del treball d'en Joan, tenint en compte que quan el vaig veure entrar per la porta de l'Aula Cultural només el coneixia com una persona que arregla canonades, instal·la bombetes i fa passar el gas per allà on toca. De moment gracies per la doble tasca de progressar en el mon de la pintura i per apropar la imatge dels que ens han deixat unes viles com les que avui son els dos Arenys. Gràcies. Pere Planells
|